Laboratori d’idees

Tot i ser un gran devorador de literatura sobre gestió de projectes, hi ha un tema que mai he trobat (o almenys amb l’abast necessari) i és el de com gestionar un microprojecte o un projecte mitja amb un equip molt petit (1 o 2 persones on una d’elles és també el cap de projecte). Podríem dir que aquests escenaris son els més comuns a trobar (sobretot a Espanya) i els menys atesos per les metodologies existents? Per què? Un petit projecte no necessita cap metodologia per a gestionar-se?

Jo crec que per més petit que sigui un projecte, cal un mínim de gestió per a poder respondre les preguntes basiques de que hem de fer? Que hem fet? Quant ens falta? Acabarem a temps? Preguntes que hem de poder respondre per a nosaltres mateixos o per a clients, comercials… El que esta clar que és que aquesta gestió tampoc ha de ser un maldecap afegit a la tasca de desenvolupar de la qual ja en som responsables.

Doncs com que no tot és anar desenvolupant funcionalitats per arribar a tenir una versió per entregar al client i anar omplint els trackers que ens demana el cap per anar comptabilitzant les hores fetes, una de les coses que estic fent és establir una metodologia adaptada a escenaris com el plantejat a partir de metodologies diferents (especialment les àgils) i que pugui quadrar amb els pocs recursos que es dona en general als equips de desenvolupament. Perquè la veritat, en moltes de les empreses per les quals he treballat, és difícil que t’arribin a donar un altre persona per poder fer programació per parelles, o que el el client participi en planificacions d’sprints o…

Quan tingui al document potable, el publicaré en aquestes pagines per a que hi aporteu la vostra visió i experiència.

http://www.beaujolais.com/

“Le pèlerinage - la visite de la tombe de Jim Morrisson au cimentière du Père-Lachaise à Paris: Elle est superfacile à trouver. Des gens ont bombé ‘this way to Jimmy’s’ sur les tombes des grands poètes français. C’etait grand. Pauvre France”

- Génération X,
Douglas Coupland

Avui he llegit una anecdota molt interessant al blog de Pensamientos Agiles, en un post que parla de llibre col.laboratiu que publicarà O’Reilly: “97 Things Every Software Architect Should Know“.

El text diu:

“Las entradas que hay ahora mismo son realmente interesantes, y por comentar una, la más votada de todas (No pongas tu curriculum por encima de los requisitos) me ha recordado a un Arquitecto de Software con el que coincidí y que no dudaba recomendar el utilizar WebSphere MQ y Coherence para una determinada tarea porque le apetecía aprender esas tecnologías. No cabe lugar a duda de la validez de las tecnologías, pero en este caso estas tecnologías no se escogieron, para suerte para el bolsillo del cliente y para las personas que tendrían que lidiar con éstas y disgusto de esta persona en particular.”

Certament, un cas com aquest tots l’hem trobat. Fins i tot jo l’he viscut en la meva etapa més “junior” on deixant-me portar per hypes del moment he arribat a aconsellar productes que han dificultat el desenvolupament del projecte. Evidentment que en un projecte aprendrem coses, però diguem que no és l’espai més adequat per testar noves tecnologies ja que aquesta formació no és (o no hauria de ser) imputable al client i no dominar les eines ens pot fer errar de bastant les nostres estimacions de carrega de treball.

A part, també hi ha el tema dels recursos humans: Sempre serà més fàcil trobar programadors especialistes en alguna de les tecnologies conegudes que d’altres tecnologies hype del moment.

“Quand un fonctionnaire dépense à son profit cent sous de plus, cela implique qu’un contribuable dépense à son profit cent sous de moins. Mais la dépense du fonctionnaire se voit, parce qu’elle se fait; tandis que celle du contribuable ne se voit pas, parce que, hélas! on l’empêche de se faire. (…) Mais, quand Jacques Bonhomme livre cent sous à un fonctionnaire pour n’en recevoir aucun service ou même pour en recevoir des vexations, c’est comme s’il les livrait à un voleur.”

- Ce qu’on voit et ce qu’on ne voit pas
Frédéric Bastiat

He de reconèixer que la llista hauria de ser mes llarga però tanmateix, inicio aquest meme amb una llista que no intenta ser exhaustiva i que no té cap tipus d’ordre a excepció del que la meva memòria selecciona.

Així doncs, comencem:

1. Iomega Zip: En el seu moment em va semblar un bon suport per a poder guardar les meves dades en algun suport mes econòmic que un disc dur o una unitat òptica normal. A part del gran fracas que va ser, jo tampoc el vaig acabar utilitzant massa. Una llàstima.

2. Palm E2: La tercera palm que em comprava i desgraciadament no em va acabar de sortir tal com pensava. Amb problemes amb la pantalla tàctil, ha acabat sent una magnifica maquina per jugar al solitari però poca cosa més. Em perdonara l’Agustí pero… que Palm descansi en pau.

3. Cd Player Mp3 RIMAX 480S : I perquè em vaig comprar aquesta andròmina en comptes d’un Ipod? Perquè estava en proces d’autoconvenciment de que un ipod era una tonteria i que no el necessitava per res. Aquest aparell no va funcionar bé mai i es pot dir que van ser els 70-90€ pitjor invertits que recordo. Al final, evidentment va acabar caient l’iPod, que va ser el primer d’una bonica tripleta :-p No es pot lluitar contra “el lado oscuro de la fuerza” Aquesta anècdota m’hauria de fer aprendre i no resistir-me tant a l’iphone, no creieu? :-p

4. Escànner de taula: I per que caram necessitava jo un escànner? Doncs per res, però em vaig deixar portar per aquell nadal en que el preu dels escànners va caure pels terres i tothom es va llençar com a bojos a comprar-los. Jo diria que va ser el regal del nadal. Evidentment poca cosa he arribat a escanejar amb aquell trasto de plàstic, lentissim tot i haver-lo comprat en format SCSI :-p

5. Organizer Vobis: Qui no recorda aquesta famosa cadena d’ordinadors (alemana ??). Doncs jo vaig picar amb un organitzador personal, evidentment dissenyat pel Colani (no se qui coll és però va ser l’època dels ordinadors Colani Design), de 128k si no recordo malament i que no tenia conexio a l’ordinador, amb lo qual, no hi havia manera de fer backups de cap tipus. Tècnicament servia de poca cosa, però em feia somniar que algun dia tindria alguna millor, com una Casio, per ex :-p

Em podria estendre molt més però el meme era aquest: mencionar 5 “gadgets” dels quals ens hem penedit de la seva adquisició. Ara m’agradaria passar-lo per exemple a l’Alex, al Xavi, al Joan i al Pere.

Almenys a nivell simbòlic, el far de Paris serà el far d’Europa durant sis mesos.

“Le marketing consiste essentiellement à resservir la merde assez vite pour que les dîneurs croient que c’est de la vraie bouffe.”

- Génération X,
Douglas Coupland