Recuerda mi nombre
December 1st, 2009 — General
Startup Weekend a Paris
November 5th, 2009 — Empresa, General
Fa temps que tinc ganes de participar en un Startup Weekend pero sempre que se’n ha organitzat un a la meva ciutat jo estava lluny.
Un Startup Weekend es una trobada de gent multidisciplinar que dura tot un cap de setmana (de divendres tarda a diumenge al vespre) i que te com objectiu desenvolupar un projecte de 0 i crear una empresa per explotar-lo. Tot això en un cap de setmana!
Evidentment no totes les edicions han sigut existoses o tots els projectes han tingut continuitat, pero pel que explica la gent, el networking, les coneixences, el treball en equip, que es pot fer en una trobada d’aquestes caracteristiques es impagable!
Tot aixo ve al cas perque el cap de setmana del 4 al 6 de desembre, s’organitza una Startup Weekend a Paris i pel que sembla no tinc excusa per no anar-hi.
El preu son 60€ (49€ pels primers que comprin i 35€ per estudiants), i aixo inclou tots els menjars (+ begudes), bossa amb regals (samarreta…).. i tota la organitzacio.
Si algu s’anima, de l’allotjament en podem parlar
Per si de cas un enganxo el planning provisional.
———————————–
Startup Weekend c’est 54h pour créer une Startup à partir d’une idées. Pour cela nous réunissons des dévelopeurs, des entrepreneurs des gurus du marketing, des graphistes, des artistes …. Puis nous les enfermons pedant un Week end ![]()
Fondé en 2007 par Andrew Hyde, Startup Weekend est aujourd’hui dirigée par Marc Nager et Clint Nelsen depuis Seattle (USA). Le concept du week-end est celui d’une conférence axée sur l’apprentissage par la création. Le programme est en plein développement et a déjà rencontré un vif succès dans plus de 50 villes et 12 pays et aujourd’hui il arrive sur Paris !
Les participants du week-end décident de ce qu’ils veulent changer, en partant d’un problèmes, le but du week-end est de le résoudre sous forme de projet ou de société. Les participants sont responsables d’apporter leur compétences et leurs passion afin d’accomplir ce challenge, dans un délai de 54 heures.
(C’est intense !)
Chaque équipe est responsable de ses horaires (vous pouvez ne pas dormir pendant 54h si vous le souhaitez) mais voici un découpage typique :
En espera
September 10th, 2009 — General

Com la noia de la foto, porto un temps que estic com veient-les passar. Tinc uns quants projectes sobre la taula i algunes reestructuracions de projectes antics (entre elles aquest blog).
A veure si aviat m’hi poso.
Marques blanques
July 30th, 2009 — Economia, Empresa
No se si és la crisi o que, però pel que sembla avui tothom s’ha posat d’acord per parlar de les marques blanques, és a dir, els productes que podem trobar en un supermercat empaquetats sota una marca genèrica però que son el mateix producte que podem trobar sota una marca més coneguda a un preu més alt.
Doncs bé, de tot el que he llegit avui, he trobat interessant compartir (tot i que es una mica antic) un enllaç a un wiki on es pot conèixer el fabricant de cadascun dels productes marca blanca dels grans supermercats. No se si és una llista exhaustiva però almenys al ser un wiki esperem que es vagi actualitzant amb l’arribada de nous productes.
Trobo a faltar el mateix pero en el mercat frances. Hauré de buscar una miqueta.
Superant les expectatives
July 29th, 2009 — Empresa
Una de les formules d’èxit que tenen les empreses al seu abast avui en dia es intentar superar les expectatives dels seus clients. Aquesta no es una tasca que a priori sembli molt difícil ja que els consumidors ens hem acostumat tant al mal servei que les nostres expectatives son d’entrada molt baixes i hem oblidat que quan comprem un producte o un servei el mínim que hauríem d’esperar es que funciones bé.
Aprofitant aquesta introducció, explicaré un cas particular que fa temps que tenia pendent explicar.
Des de que vaig arribar a França, un dels grans descobriments que vaig fer i del qual m’he tornat fan es Amazon. A veure, entenguem-nos: Ja coneixia Amazon de molt abans i fins i tot havia comprat algun llibre per l’empresa però la cosa es que mai ho havia fet a nivell personal. Aprofitant que hi ha una botiga Amazon França i que el lliurament de llibres és gratuït sense comanda mínima vaig començar a utilitzar el servei.
Ja d’entrada em va sorprendre la puntualitat. Un cop fas la comanda et diuen que en 2 dies laborals tindràs el teu paquet i s’ha de dir que sempre ha estat així. En tot moment estas al corrent d’on esta la teva comanda, si ha estat lliurada o no…
Així doncs els bons preus, la puntualitat i la facilitat de compra (one-click fan!) son de les raons que m’han anat convertit en un incondicional de la casa. Que a la feina em recomanen un llibre interessant? Cerca a l’Amazon i comanda feta. Que se m’està acabant el llibre que estic llegint i no tinc temps d’anar a la llibreria a buscar-ne altres del mateix autor? Comanda a l’Amazon. De fet, he comprat des de llibres a Netbooks, passant per càmeres de fotos, fundes…
L’única experiència negativa que he tingut (a part de dos BD que van venir un pel tocades però que com no era greu ho vaig deixar córrer) es remunta a fa un parell de mesos. Una comanda d’un llibre que havia fet apareixia com a lliurada però jo no l’havia rebuda. Com en el nou apartament no tenim un porter amb horaris fixes com en l’anterior, vaig pensar que potser ell l’havia recollit i s’havia oblidat de dir-nos alguna cosa. Després d’una setmana, me’l vaig creuar i al preguntar-li si tenia algun paquet per nosaltres ens va dir no, que no havíem rebut res i que si no, ja ens l’hauria portat al pis com sempre.
Bé, el que em feia ràbia es haver de prescindir de la compra online de llibres a causa de que al nostre nou apartament no hi havia un sistema per rebre els paquets de forma segura, tal com teníem a l’altre, ja que no sabia si havia estat Amazon, el carter o un veí malintencionat, qui s’havia quedat amb la meva comanda.
Sense masses esperances vaig enviar un mail al servei d’atenció al client (la sola menció del nom ja em produeix esgarrifances) explicant el meu cas. En poc mes d’una hora vaig rebre resposta disculpant-se per tot i demanant-me de preguntar al carter o algun veí que hagués pogut recollir el paquet per mi, per si de cas i dient-me que ells per la seva part investigarien que havia pogut passar i que si en una setmana tot havia estat infructuós em tornes a posar en contacte amb ells i que mirarien de trobar una solució.
Sorprès i content pel mail, vaig esperar una setmana a veure si per aquelles coses el porter em donava bones noticies. Res de res.
Sense enviar mail a Amazon vaig marxar 15 dies de vacances, esperant que a la meva tornada potser el llibre ja hauria aparegut. Pero tampoc.
Així doncs vaig enviar un segon mail explicant la situació i sense masses esperances ja que havia passat massa temps.
Doncs la resposta no es va fer esperar massa: Disculpes de nou i la noticia de que m’enviaven un altre exemplar del llibre a càrrec seu. :S Nomes em demanaven que si per aquelles coses rebia el primer exemplar que el retornes utilitzant el canal gratuït que faciliten per si hi ha algun problema amb el llibre.
I evidentment, al cap de dos dos dies (un de menys del que m’havien dit), el llibre estava a la meva bústia.
ESPECTACULAR! Dos mails, la meva paraula com a única garantia i el problema solucionat. Aixo si que es sobrepassar totalment les meves expectatives!
Aquesta gent ja em tenia, però es que després d’això m’han fidelitzat absolutament a part de fer-me recuperar la confiança en que un bon servei per part de grans empreses és possible!
Abans d’acabar m’agradaria dir que també he rebut molt bon servei d’altres grans empreses, com per exemple Microsoft, que em va enviar una segona copia d’un joc que vaig dir que no m’anava molt be (un altre cop la meva paraula com a única garantia perquè ells no sabien ni si er veritat que el tenia) o l’FNAC per exemple en el qual pots tornar un producte sense haver de donar explicacions.
Tot i així el mes sorprenent es el fet d’arribar a tractar amb un servei postventa via email amb un grau de reactivitat excel.lent i obtenint una bona solució en temps record i sense burocràcia pel mig, rotllo enviament de faxs, etc.
Fa uns mesos que m’he de donar de baixa de Vodafone, però nomes ho puc fer per telefon i pagant (ja que truco de l’estranger), i en un horari molt limitat… quant vaig estar a Barcelona no m’ho van poder solucionar… un servei igualet igualet… ![]()
Quieres hacerte rico con ACN? Yo no, gracias! (Conclusiones)
June 16th, 2009 — Empresa, General

Con varios meses de retraso publico la tercera parte de mi serie de post sobre ACN. Como ya ha pasado el momento y ya se han publicado otras opiniones al respecto (ACNPiramidal, por ejemplo) no voy a ser tan exhaustivo como en su momento me hubiera gustado. Básicamente copiaré un comentario que hice en otro blog explicando porque creo que ACN es un engaño.
Aunque antes me gustaría comentar la tira cómica con la que abro el post y que de alguna manera podría resumir lo que es ACN.
En la tira se contrata a una persona sin experiencia en ventas para ocuparse de vender un producto (ACN recluta a vendedores entre personas que nunca se han dedicado a eso pero evita llamarlos vendedores), se le paga a comisión (ACN paga una comisión de lo que vendes pero no existe compromiso laboral alguno entre ACN y los vendedores por lo tanto no hay riesgo para ACN), pero para obtener el puesto hace falta un ordenador portátil que la misma compañía te vende (ACN te obliga a comprar un kit de inicio a 500€ con la “documentación” necesaria para iniciar el negocio y una “licencia” que se debe renovar cada año). El candidato esta feliz cuando es contratado y pregunta que es lo que hay que vender. Pues portátiles, evidentemente (ACN prohíbe expresamente el marketing de sus productos y solo permite vender a amigos y familiares, pero motiva para que se haga campaña para reclutar a nuevos vendedores… puede que su producto finalmente sea la venta de kits de inicio?). Como ven, los paralelismos entre la tira cómica y ACN no son pocos, aunque la gran diferencia esta en que vender un portátil puede ser mas o menos sencillo, al contrario que vender un abono telefónico que poco cambio aporta al cliente o un videotelefono que es caro y no es ninguna novedad a parte de existir alternativas gratuitas. Otras diferencias serian que en ACN nunca vas a encontrarte con alguien de la empresa que este a sueldo. Es decir, quien te contratara sera otro vendedor que obtiene comisión si tu entras en la estructura (en base a las ventas que tu hagas o en base a primas de motivación). Porque el sistema esta tan bien pensado que mientras que el único negocio seguro que es el de venta de kits es solo para ACN, mientras que la venta de abonos telefónicos es lo único de lo que tocáis comisión tanto el vendedor como ACN (esta ultima la mayor parte). Y digo que ACN toca comisión, porque no deja de ser un revendedor, ya que no tienen tecnología ni infraestructura propia! Así pues, riesgo 0.
Pero el sistema continua funcionando porque los vendedores son continuamente bombardeados (de parte de otros vendedores) con consignas tipo “si no haces dinero con esto es tu culpa porque no estas suficientemente motivado: tienes que trabajar mas, hacer mas contactos, hacer crecer la red…”. Hay seminarios de motivación que son organizados por otros vendedores de mas nivel, y donde los gastos son sufragados entre todos. ACN no interviene… ellos han plantado la semilla.. su sistema funciona solo.. para beneficio de ellos y de puede que algunos pocos elegidos.
Mi opinión es clara: puede que alguien este haciendo dinero con esto pero esta claro que no esta hecho para mi. La empresa ACN no asumo ningún riesgo y se aprovecha mediante engaños y medias verdades de la buena voluntad (o avaricia) de los vendedores así como de los contactos de estos. Yo no estoy dispuesto a aprovecharme de la confianza que mis contactos puedan tener en mi para vender un producto en el que ni yo creo. Porque aunque ellos digan lo contrario no es lo mismo que por ejemplo ser usuario de ordenadores Apple y que un amigo te pida consejo y le digas que use Mac. A ti Apple no te paga ni un duro por la tanto no tienes ningún interés detrás de tu consejo? En cambio via ACN si que lo tienes y eso es lo que va a corromper la relación que puedas tener. Y que te habrá dado la empresa a cambio, seguramente algunos céntimos de comisión y “la obligación” de perseguir a tu red de contactos porque sino no harás dinero porque no trabajas lo suficiente. Y todo eso sin olvidar que ACN no ha asumido NINGÚN RIESGO.
Y ahora si, corto y pego el comentario que hice en otro blog:
Nit de llums
June 11th, 2009 — Geeks, Paris

Primera de la serie de fotos per Paris de nit del meu amic Klaatu. Aquesta, des de la terrassa de casa.
TV per Internet gratis
May 18th, 2009 — General
També hagués pogut titular aquest post com a “Telefon per Internet gratis” o ADSL de qualitat a preus dignes.
Perquè d’això és justament del que vull parlar. Tot i que les companyies telefòniques funcionen malament per tot arreu i hi ha queixes per tots els gustos, és destacable veure la gran oferta de connexions de banda ample que hi ha a França.
En el meu cas, tinc des de que vaig arribar la “neufbox” que recentment ha estat comprada per SFR. L’oferta, molt similar a la des altres competidors del mercat ADSL: Per 30€, Internet 20mb, telefon gratuït (incloses la majoria de destinacions internacionals) i sense necessitat d’estar abonat a France Telecom (estalviant-te la quota mensual) i televisió per Internet en HD gratuïta.
D’entrada no esta malament no? Però hi ha més coses.
El modem/router ofert disposa, a part de la obligada connexió WIFI, dos ports USB per a que puguis compartir un disc dur per xarxa, el contingut d’un ordinador o compartir una impressora. A més, et dona la possibilitat de compartir la teva connexió creant un spot public d’on pots guanyar diners o simplement tenir accés als altres spots públics que et puguis trobar per la ciutat (una miqueta com el que fa Fon amb la seva fonera).
L’interficie del router et permet a més administrar el telefon com per exemple deixar un històric de trucades, bloquejar telèfons, contestadors personalitzats per diferents números…
Pel que fa la televisió, es una plataforma de televisió digital estandar, que permet la visualització de canals gratuïts per Internet, pay per view, vídeo a la demanda, abonament a canal plus, TDT, ràdios per Internet… però a més disposa d’una aplicació de mediacenter que et permet accedir a ordinadors que tinguis connectats a la xarxa, a un servidor a Internet o a un disc dur connectat en un USB, tant al router com al propi descodificador i visualitzar vídeos (si, divx també :-p), escoltar musica o veure fotos. però es que a mes, si optem per la connexió d’un disc dur directament al descodificador, podrem utilitzar-lo per enregistrar programes que facin a la tele (directament o programant-lo via l’agenda :-p), per poder posar pause als programes que facin en directe…
I perquè us explico això ara a part de per fer-vos les dents llargues? Perquè després de la mudança que hem fet recentment (uff de fet ja fa un parell de mesos… com passa el temps…) hem rebut el descodificador de televisió que feia un any que esperàvem i que no havíem rebut al no tenir una connexió estable a l’anterior apartament (era culpa de la instal.lació interna i el propietari s’en desdeia). Aixi doncs, m’ha faltat temps per connectar un disc dur i començar a fer proves i veure com realment les possibilitats dels dispositius oferts amb l’abonament bàsic de banda ample son increïbles!
Si ho comparem amb els 60€ que pagava a Barcelona per 2mb (després passades a 4 crec) amb el cable d’ONO que incloïa això si, tarifa plana de telefon per a fixes nacionals. Vaja, a anys llum.
Actualització: L’instal.lacio del disc dur em va tenir entretingut un parell d’hores. Mes que res per que vaig desenterrar la meva febre recicladora (o síndrome de Diògenes com em diuen alguns amics :-p) i vaig portar cap a casa un reproductor/gravador de DVD amb disc dur que vaig trobar al costat del contenidor del plàstic (no el del carrer sinó el que tenim dins de l’immoble :-p). Al veure que no el podia fer funcionar i que la reparació era més o menys laboriosa, vaig decidir recuperar la unitat de dvds i el disc dur (de 250gb), anar a buscar una caixa externa LaCie pel disc dur i agenciar-me amb fantàstic MediaCenter per la patilla!
Actualització 2: El que és més sorprenent és que a Espanya es pagui molt més car per la connexió a Internet, tenint en compte que els sous son inferiors… aixo converteix l’abonament de banda ample en realment carissim!
Après la pluie
April 30th, 2009 — General

Sans aucun doute, je préfère le nouveau appart que l’ancien. La vue est plus charmante, surtout après une petite pluie de printemps.
Sensacions del vi a la boca
April 24th, 2009 — General

via: http://www.levinpassion.com/ (No us perdeu les fitxes de degustacio llestes a descarregar)