Laboratori d’idees

El dia no podia començar mes “be”… Teniem les bosses fetes des del dia abans, i nomes calia carregar el cotxe, omplir de benzina, comporovar la pressio de les rodes i començar a fer ruta… pero no, fent marxa endarrera, buscant el compressor que havien canviat de lloc, topo amb un Renault Clio que habilment s’havia posat darrera meu. Resultat: Peugeot 308 1 - Renault Clio 0 . El paraxoc de la Clio una mica desmuntat… Francament no massa cosa, pero el paio encaperrrat en fer un parte… i clar, la culpa era meva aixi que… sortida amb retras i una mica de mala llet, pero res que no s’oblidi amb uns quants kms de cami.

Cap alla les 15h arribem a Amsterdam. El primer, deixar les bosses a l’hotel i despres anar a aparcar a un P+R. Aparcar dins Amsterdam deu ser de les coses mes cares que pots fer a la ciutat. De fet deu sortir mes car aparcar un dia el cotxe que no pas fer una visita dins una vitrina del barri vermell. Aixi doncs la millor opcio es deixar el cotxe en un dels parquings P+R que estan a les afores de la ciutat i que per 8€ per dia et guarden el cotxe i et donen bitllets d’anada i tornada fins el centre d’Amsterdam. Un molt bon plan. Nosaltres el vam deixar al de l’Amsterdam Arena, el camp de l’Ajax. Aixi que pel mateix preu, visitavem encara que fos per fora, l’estadi mitic.

El metro de tornada a la ciutat ens va deixar a Centraal Station, aixi que ja ens vam quedar a fer temps pel barri vermell, Niuewmarket, a prendre alguna cosa pels bars de la zona i a veure perdre el Real Madrid contra el Levante.

Un altre dada interessant: l’Hotel / Pensio que vam agafar es l’Hotel Hortus, al costat de l’Hortus Botanicus. Esta bastant a prop de Nieuwmarket i l’habitacio doble (amb lavabo compartit), esmorzar i cafè/te inclos tot el dia ens ha costat uns 60€. Molt simpatics, no dubto en aconsellar aquesta adreça.

Aquest any haviem pensat en passar les nostres vacances fent una ruta en cotxe per Europa, aprofitant que Paris esta mes centrica que Barcelona i pero esa amb el mapa davant nostre que comencem  a posar les etapes aproximades i ens anem animan cada vegada mes: I si visitem aixo? Ja que estem aqui podem fer una mica mes de cami i visitem aixo altre…  Aixi doncs la ruta per Europa s’ha convertit en un cami cap a Noruega per visitar els fjords (per que passar el cercle polar artic ens agradaria molt pero ja seria abusar una miqueta :-p), passant per Belgica, Holanda, Alemanya i Dinamarca.

Ho tenim ja tot preparat, ara nomes queda fer una bona ruta.

Intentare anar escrivint un post cada dia, amb el petit netbook. No se si el podre publicar regularment perque tot depent del wifi que anem trovant.

Perdo per les faltes d’ortografia, pero escriure rapid i amb el teclat frances aixi. Aixo si, quan tornem a casa tindre temps per fer revisio del que haure escrit i ja fare les correccions pertinents.

Ara si, endavant!

Amb aquest post no pretenc sentar càtedra sinó tot el contrari: Manifesto els meus dubtes i m’agradaria que la gent comentes per intentar que entre tots fem llum a aquest tema que em ronda pel cap. Així doncs, aniré modificant el post a mida que anem convergent cap a una resposta més plausible.

La qüestió es que ahir vam estar discutint amb uns col.legues de la feina sobre la cuina francesa, en especial, el perquè la cuina francesa es el que es (Patrimoni de l´humanitat des de fa uns mesos, per exemple) si a la base, comparteix moltes coses amb l’Espanyola. Ell evidentment no estava d’acord amb que s’assemblessin. Lògic, per molta gent la cuina espanyola son la paella i les tapes i la resta no existeix o no es espanyola… és a dir nosaltres no cuinem cargols, ni bolets, ni estofats, ni carns, ni peixos, ni sopes… aix.. el que s’ha de sentir.

El que comentava el francès del grup era que la cuina francesa era tant rica (nomes cal veure el numero de receptes tant variades que aporta) gracies a la gran varietat climàtica que hi ha entre les regions (i en conseqüència en el tipus de cuina) i a la gran qualitat i varietat dels productes francesos (be, perquè el conec una mica a aquest noi, perquè sinó hauria sonat molt xovinista, la veritat :-P).

A mi els dos arguments em semblen correctes (és a dir que son veritat) però crec que no es això el que ha fet que la cuina francesa sigui el que es.

Pel primer argument, la gran varietat regional, hi estic d’acord es un gran element que ha col.laborat però crec que no es necessari. M’explico: Espanya també te aquesta varietat i no per això ha el.laborat històricament una cuina tant sofisticada. D’acord que no tenim el clima alsacià però els altres mes o menys hi estan reflexats,  afegint en el nostre cas la cuina del sud, amb clara influencia àrab, que es de mes recent integració en la cuina francesa i gracies a les colònies.

Sobre la qualitat, estic d’acord que a França hi ha productes de molt alta qualitat pero no crec que arribessin a l’excel.lencia simplement per que si, pel sol fet de ser francesos (potser algo de l’orgull francès hi te a veure però no crec que des dels inicis) sinó perquè hi havia una demanda abans de productes de qualitat per desenvolupar una cuina que ja existia. Hi ha legats importants de cuiners francesos des d’abans l’edat mitjana… cosa que a espanya hi ha indicis de que agradava la cuina (al quixot per exemple) però no de que es feia. Per exemple, el vi, portat si no m’equivoco, pels romans, tant a França com a Espanya o Itàlia, evidentment. Tot i la bona qualitat d’alguns vins que es feien a Espanya (des de fa uns anys, la qualitat s’ha disparat, és innegable) res a veure amb els vins italians o, per descomptat, amb els vins francesos.

La cuina Espanyola no te un problema de qualitat d’ingredients. Som un referent en la dieta mediterrània (per cert, també patrimoni de l’humanitat)  i alguns dels productes que es fan aqui son històricament  d’una qualitat exquisita. El problema es que potser no s’ha sapigut utilitzar aquests ingredients per a consumir-los d’algun altre manera que no sigui al natural o amb menys elaboració. La cuina francesa te un refinament i busca “una perfecció” que la cuina espanyola no ha tingut. Repeteixo, que aquesta afirmació no te massa sentit avui en dia perquè mentres uns s’han adormit als llaures, els altres s’han posat les piles.

Doncs així doncs, continuo buscant l’element diferenciador que ha fet que en un lloc s’hagi aportat tant i als altres no.

No crec que sigui nomes qüestió de publicitat: tot i ser un gran imperi, les receptes estan allà.. l’aportació es ben real. Val a dir que algunes de les receptes que formen part de la base son, pel que sembla d’origen d’altres cuines, com per exemple la catalana, amb la “Mahonesa”, Bouillabaisse, alguna xarcuteria… El fet que la seva cuina sigui mes prestigiosa ha fet que s’apropiïn de receptes sense despertar masses sospites…

La haute cuisine neix als palaus, amb els reis… no se si els reis francesos els agradava menjar millor que als espanyols… però ho dubto bastant, no?

El fet que hi hagi hagut una revolució i molts privilegis de la noblesa hagin passat al poble, podria haver tingut algo a veure pero la Cuisine française ja existia abans, així que tampoc es això.

No se jo si l’obscurantisme religiós a espanya a influenciat tant negativament pel fet que la gula sigui pecat i els àpats pantagruèlics siguin la via mes directa per anar a l’infern. Això crec que algo deu haver influenciat…

Un altre element es que em sembla que a Espanya la cuina ha sigut durant molt de temps una cuina casolana, que la feien les dones i que els homes disfrutaven al tornar de treballar. No hi ha la tradició de restaurant com hi ha a França.. però clar, això també pot ser causal de no tenir una cuina refinada.

Potser també el fet que l’època mes il.lustrada d’Europa succeeixi en el moment en que França es un gran imperi i Espanya o Itàlia estan mes en decadència… La cuina forma part de la cultura i la producció cultural francesa en aquesta època també es molt mes important que l’espanyola… La seva situació geogràfica mes en contacte amb Europa i amb diferents corrents de pensament europeu pot tenir a veure, i el fet que Espanya hagi passat molt de temps en guerres internes o mes aïllada d’Europa, podria ser un factor negatiu..

Be, fins ara he anat exposat unes quantes idees inconnexes, a mode de brainstorming… tot i que en tinc algunes mes, tampoc voldria allargar-me massa més abans de tenir les vostres opinions. Aixi doncs, espero els vostres comentaris!!

Han pasado 15 meses desde que publiqué el primer post relatando MI historia sobre ACN y debo decir que la trilogía se ha convertido de largo, en los tres posts mas leídos del blog.

He publicado todos los comentarios enviados, tanto los que defendían a la empresa, como los que la detractaban, así como los que me insultaban directamente por haber publicado mi experiencia con la empresa.

Ya me he cansado. No se si es que algunos de los que vienen a parar aquí no tienen comprensión lectora o que leen mal en diagonal, pero ya me he cansado de perder tiempo con esto. Así pues, he decidido escribir este último post y cerrar los comentarios en los otros.

Para que quede claro lo que he dicho en los otros 3 posts:

1. ACN no es ilegal. Como tampoco lo son Tupperware, Herbalife, Avon… Igualmente hay muchas cosas en este mundo que son también legales pero que YO las considero moralmente reprochables y que no están hechas para mi.
2. ACN no es piramidal… Almenos no totalmente. Y es por eso que es legal. Digamos que en una empresa piramidal te aseguran beneficios por contratar/afiliar a otros que entren dentro de la estructura y en cambio en ACN no te aseguran ni eso. Con el pago inicial se asegura que no habra perdidas en el pago de bonos por parte de ACN, pero si alguien quiere ganar dinero no sera suficiente en que afilie a nuevos partners sino que tanto el como sus afiliados tendrán que vender el producto, en ese caso un contrato de teléfono y asegurarse que el contratante consuma mensualmente.
3. Con ACN se puede ganar dinero. No tanto como los creadores de la empresa claro esta (los cuales la han creado con poco riesgo… pueden revisar el ultimo post de la trilogia pues alli explico bastante bien el truco), pero se puede ganar mucho dinero. Hara falta trabajar mucho, tener muchos contactos y en depende de que situaciones y para depende que que personas, tener pocos escrúpulos. Es decir, si tienes muchas relaciones, puedes hacer que se pasen a ACN como clientes y además convencerles para que se hagan también vendedores. Tendrás que irlos motivando para que hagan lo mismo y tendrás que dar la cara si alguien no llega a dar la talla. Porque tiene que quedar claro que no todo el mundo esta dispuesto a convencer a su abuela, a sus amigos mas íntimos, a su familia, a la viejecita del quinto, porque no todo el mundo ha nacido para ser comercial y no todo el mundo esta cómodo con las técnicas agresivas de venta. Además, hay gente que no le gusta ensuciar sus relaciones mas intimas con relaciones comerciales que puedan poner en peligro su amistad.
4. ACN no es una inversion. ACN es un trabajo de vendedor. Y punto. La diferencia es que no eres un asalariado sino que tu mismo gestionas tu tiempo, tus métodos y tus estrategias. Corres tu los riesgos y por eso tu salario no tiene límites teóricos. Si tus métodos son buenos para vender, tienes muchos contactos y trabajas mucho puedes hacer dinero. Continuo pensado que si tienes todas esas cualidades puedes tu mismo crear una empresa y ganar mas pero en ese caso el riesgo es mas alto pues en ese caso si que existe una inversión inicial de dinero. ACN se percibe como un trabajo sin riesgo porque la inversión inicial es muy baja (aunque innecesaria pues lo que recibes a cambio no vale ese precio.. pero ese es otro tema. Consideremoslo como una barrera para filtrar a los que están verdaderamente interesados y motivados, ya que si fuera gratis cualquiera podría intentarlo y fracasar, incrementando el porcentaje de fracaso.) aun así si que hay riesgo, como en cualquier actividad economica que te reporte mas dinero que una cuenta de ahorro en el banco o trabajar de funcionario. Esto es importante porque habra personas que esten dispuestas a correr esos riesgos a cambio de una mejor remuneracion y gente que no estará dispuesta a correrlos.
5. ACN no te asegura una entrada de dinero fijo. Esto no lo dice nadie dentro de la empresa (es decir los 4 que forman parte de la estructura y que no forman parte dela red de vendedores) pero si que hay vendedores malintencionados (véase punto 3) que intentan convencerte que es asi. Que gracias a un sistema de remuneración como el de los royalties, estaremos en 6 meses cobrando un dineral mientras descansamos en el sofa de la casita en la playa que nos hemos comprado. No es verdad, ganar mucho dinero dependera de como de constante seas, de cuantos escrúpulos tengas (evidentemente si filtras a tus posibles clientes porque tu producto no es para ellos, seras mejor persona pero “un mal vendedor”: el que ara dinero con este sistema sera el que sea capaz de vender estufas en el desierto y neveras en el polo norte), dependera de la red de contactos que tengas y de factores externos (como tu capacidad de convencer a los otros, tu carisma…).

Podría poner mas puntos pero ese no era mi objetivo. Conclusión, felicidades a todos los que esteis haciendo dinero con ACN y sobretodo felicidades si habeis encontrado vuestra vocación. No todos los que han escogido vuestro camino lo han conseguido (de hecho son muy pocos los que lo consiguen) asi que esto da mas valor a vuestro triunfo. Las ventas multinivel pueden ser el sistema para algunos pero no son la bala de plata. A mi no me interesa ser parte de la red de vendedores o al menos no para vender los productos que se ven por estos fueros.

Lo que si que dudo es que muchos de los maleducados (que a penas saben escribir) que han participado en mis tres posts solo para insultar, sean tan ricos como pretenden serlo. Solo un consejo: fijaros en vuestros colegas mas respectuosos. Fijaros en como hablan y como escuchan y en los argumentos que dan. Mas que nada, porque la verdadera mala publicidad de ACN la haceis vosotros con vuestras aportaciones y no la gente que da su punto de vista sobre esta empresa o sobre el sistema de ventas multinivel. Lo que pasa es que a lo mejor no estais ganando lo que pensabais que ganariais y ya estas buscando un culpable para descargaros de vuestra responsabilidad. Me equivoco?

Felicitats Leo, Xavi i Andrés!

Fa temps que tinc ganes de participar en un Startup Weekend pero sempre que se’n ha organitzat un a la meva ciutat jo estava lluny.

Un Startup Weekend es una trobada de gent multidisciplinar que dura tot un cap de setmana (de divendres tarda a diumenge al vespre) i que te com objectiu desenvolupar un projecte de 0 i crear una empresa per explotar-lo. Tot això en un cap de setmana!

Evidentment no totes les edicions han sigut existoses o tots els projectes han tingut continuitat, pero pel que explica la gent, el networking, les coneixences, el treball en equip, que es pot fer en una trobada d’aquestes caracteristiques es impagable!

Tot aixo ve al cas perque el cap de setmana del 4 al 6 de desembre, s’organitza una Startup Weekend a Paris i pel que sembla no tinc excusa per no anar-hi.

El preu son 60€ (49€ pels primers que comprin i 35€ per estudiants), i aixo inclou tots els menjars (+ begudes), bossa amb regals (samarreta…).. i tota la organitzacio.

Si algu s’anima, de l’allotjament en podem parlar

Per si de cas un enganxo el planning provisional.

———————————–

Startup Weekend c’est 54h pour créer une Startup à partir d’une idées. Pour cela nous réunissons des dévelopeurs, des entrepreneurs des gurus du marketing, des graphistes, des artistes …. Puis nous les enfermons pedant un Week end

Fondé en 2007 par Andrew Hyde, Startup Weekend est aujourd’hui dirigée par Marc Nager et Clint Nelsen depuis Seattle (USA). Le concept du week-end est celui d’une conférence axée sur l’apprentissage par la création. Le programme est en plein développement et a déjà rencontré un vif succès dans plus de 50 villes et 12 pays et aujourd’hui il arrive sur Paris !

Les participants du week-end décident de ce qu’ils veulent changer, en partant d’un problèmes, le but du week-end est de le résoudre sous forme de projet ou de société. Les participants sont responsables d’apporter leur compétences et leurs passion afin d’accomplir ce challenge, dans un délai de 54 heures.
(C’est intense !)

Chaque équipe est responsable de ses horaires (vous pouvez ne pas dormir pendant 54h si vous le souhaitez) mais voici un découpage typique :

Continue reading →

Com la noia de la foto, porto un temps que estic com veient-les passar. Tinc uns quants projectes sobre la taula i algunes reestructuracions de projectes antics (entre elles aquest blog).

A veure si aviat m’hi poso.

No se si és la crisi o que, però pel que sembla avui tothom s’ha posat d’acord per parlar de les marques blanques, és a dir, els productes que podem trobar en un supermercat empaquetats sota una marca genèrica però que son el mateix producte que podem trobar sota una marca més coneguda a un preu més alt.

Doncs bé, de tot el que he llegit avui, he trobat interessant compartir (tot i que es una mica antic) un enllaç a un wiki on es pot conèixer el fabricant de cadascun dels productes marca blanca dels grans supermercats. No se si és una llista exhaustiva però almenys al ser un wiki esperem que es vagi actualitzant amb l’arribada de nous productes.

Trobo a faltar el mateix pero en el mercat  frances. Hauré de buscar una miqueta.

Una de les formules d’èxit que tenen les empreses al seu abast avui en dia es intentar superar les expectatives dels seus clients. Aquesta no es una tasca que a priori sembli molt difícil ja que els consumidors ens hem acostumat tant al mal servei que les nostres expectatives son d’entrada molt baixes i hem oblidat que quan comprem un producte o un servei el mínim que hauríem d’esperar es que funciones bé.

Aprofitant aquesta introducció, explicaré un cas particular que fa temps que tenia pendent explicar.

Des de que vaig arribar a França, un dels grans descobriments que vaig fer i del qual m’he tornat fan es Amazon. A veure, entenguem-nos: Ja coneixia Amazon de molt abans i fins i tot havia comprat algun llibre per l’empresa però la cosa es que mai ho havia fet a nivell personal. Aprofitant que hi ha una botiga Amazon França i que el lliurament de llibres és gratuït sense comanda mínima vaig començar a utilitzar el servei.

Ja d’entrada em va sorprendre la puntualitat. Un cop fas la comanda et diuen que en 2 dies laborals tindràs el teu paquet i s’ha de dir que sempre ha estat així. En tot moment estas al corrent d’on esta la teva comanda, si ha estat lliurada o no…

Així doncs els bons preus, la puntualitat i la facilitat de compra (one-click fan!) son de les raons que m’han anat convertit en un incondicional de la casa. Que a la feina em recomanen un llibre interessant? Cerca a l’Amazon i comanda feta. Que se m’està acabant el llibre que estic llegint i no tinc temps d’anar a la llibreria a buscar-ne altres del mateix autor? Comanda a l’Amazon. De fet, he comprat des de llibres a Netbooks, passant per càmeres de fotos, fundes…

L’única experiència negativa que he tingut  (a part de dos BD que van venir un pel tocades però que com no era greu ho vaig deixar córrer) es remunta a fa un parell de mesos. Una comanda d’un llibre que havia fet apareixia com a lliurada però jo no l’havia rebuda. Com en el nou apartament no tenim un porter amb horaris fixes com en l’anterior, vaig pensar que potser ell l’havia recollit i s’havia oblidat de dir-nos alguna cosa. Després d’una setmana, me’l vaig creuar i al preguntar-li si tenia algun paquet per nosaltres ens va dir no, que no havíem rebut res i que si no, ja ens l’hauria portat al pis com sempre.

Bé, el que em feia ràbia es haver de prescindir de la compra online de llibres a causa de que al nostre nou apartament no hi havia un sistema per rebre els paquets de forma segura, tal com teníem a l’altre, ja que no sabia si havia estat Amazon, el carter o un veí malintencionat, qui s’havia quedat amb la meva comanda.

Sense masses esperances vaig enviar un mail al servei d’atenció al client (la sola menció del nom ja em produeix esgarrifances) explicant el meu cas. En poc mes d’una hora vaig rebre resposta disculpant-se per tot i demanant-me de preguntar al carter o algun veí que hagués pogut recollir el paquet per mi, per si de cas i dient-me que ells per la seva part investigarien que havia pogut passar i que si en una setmana tot havia estat infructuós em tornes a posar en contacte amb ells i que mirarien de trobar una solució.

Sorprès i content pel mail, vaig esperar una setmana a veure si per aquelles coses el porter em donava bones noticies. Res de res.

Sense enviar mail a Amazon vaig marxar 15 dies de vacances, esperant que a la meva tornada potser el llibre ja hauria aparegut. Pero tampoc.

Així doncs vaig enviar un segon mail explicant la situació i sense masses esperances ja que havia passat massa temps.

Doncs la resposta no es va fer esperar massa: Disculpes de nou i la noticia de que m’enviaven un altre exemplar del llibre a càrrec seu. :S Nomes em demanaven que si per aquelles coses rebia el primer exemplar que el retornes utilitzant el canal gratuït que faciliten per si hi ha algun problema amb el llibre.

I evidentment, al cap de dos dos dies (un de menys del que m’havien dit), el llibre estava a la meva bústia.

ESPECTACULAR! Dos mails, la meva paraula com a única garantia  i el problema solucionat. Aixo si que es sobrepassar totalment les meves expectatives!

Aquesta gent ja em tenia, però es que després d’això m’han fidelitzat absolutament a part de fer-me recuperar la confiança en que un bon servei per part de grans empreses és possible!

Abans d’acabar m’agradaria dir que també he rebut molt bon servei d’altres grans empreses, com per exemple Microsoft, que em va enviar una segona copia d’un joc que vaig dir que no m’anava molt be (un altre cop la meva paraula com a única garantia perquè ells no sabien ni si er veritat que el tenia) o l’FNAC per exemple en el qual pots tornar un producte sense haver de donar explicacions.

Tot i així el mes sorprenent es el fet d’arribar a tractar amb un servei postventa via email amb un grau de reactivitat excel.lent i obtenint una bona solució  en temps record i sense burocràcia pel mig, rotllo enviament de faxs, etc.

Fa uns mesos que m’he de donar de baixa de Vodafone, però nomes ho puc fer per telefon i pagant (ja que truco de l’estranger), i en un horari molt limitat… quant vaig estar a Barcelona no m’ho van poder solucionar… un servei igualet igualet…