Actualment no se si hi ha algún altre carrera amb tant intrussisme professional com és la informàtica. I no estic parlant de les persones que encara no tenen la titulació (entre les que m’incloc, per poc temps, espero) si no de persones d’altres àmbits o coneixements, que veuen en l’informàtica, una bona manera de guanyar-se la vida, i es pensen que amb un curs CCC “ja saps programar!”.
Per culpa d’això, i dels empresaris que encara no saben en quines mans deixen el seu departament informàtic i només miren d’abaratar les despeses d’aquest, persones com jo, s’han de veure les cares dia a dia, amb programes que s’aguanten amb pinces (si es que s’aguanten) per mirar que aquests funcionin o facin el que se suposa que han de fer. La lluita es contra miles de linies de codi, escrites sense cap tipus de metodologia o rigor i evidentment amb una documentació nul.la: “Disseny conceptual? Que es això? Nen, treballa i deixa de fer dibuixets, que et paguem per picar tecles!”
Llavors passa el que passa: Programes de facturació incapaços de treure una sola factura correctament (mmm com ho vegi hisenda…), restriccións a l’usuari per que no utilitzi el programa en depent de quins casos especials…
La solució? Doncs no ho sé. Potser si ens col.legiessim milloraria l’assumpte. A l’igual que a mi no em deixen operar per que no soc metge, potser els afers informàtics els haurien de deixar en mans d’informàtics.. o almenys obligar que tot projecte de certa envergadura, l’hagi de “signar” un informàtic, a l’igual que un arquitecte ha de signar un obra major. Això potser seria menys excloient, ja que de fet, els matemàtics haurien de fer els algoritmes bastant millor que esl informàtics, no?
No ho se… aquest post es fruit de la frustació d’aquesta última setmana, intentant arreglar un codi d’una persona a la qual el jutge l’hauria d’obligar a allunyar-se 100m com a mínim de qualsevol ordinador.