A voltes amb el programari lliure

Aquest cap de setmana passat, es van dur a terme les Primeres Jornades CopyFight, on es tractava el tema de la “Cultura Lliure”. Ja les havia anunciat en aquestes pàgines, però al final no hi vaig poder anar.

La raó d’aquest post no és xerrar d’unes conferències a les quals no hi vaig assistir, sino com a resposta i inquietuds generades per uns altres post que he llegit avui.
Simplificant molt, hi ha certa gent que es queixa de que persones que defensen el programari lliure (o la cultura lliure, que no s’ha de confondre) facin servir eines propietaries com son els iBook d’Apple (Es veu que en Lessig és gran seguidor dels ordinadors de la pometa). Es veu que és incoherent (per no dir pecat, blasfemia o alguna cosa per l’estil) defensar el codi obert des d’una màquina amb MacOS X o Windows… només es pot lluitar utilitzant GNU/Linux. Doncs vaja quina llibertat!

A mi, sincerament, em sembla una bestiesa només apte per GNU/Integristes.

Jo no estic en contra del Programari Lliure, ni molt menys! És més, sempre que puc (= a que satisfà les meves necessitats) l’utilitzo. També he col.laborat amb aportacions a la comunitat i ho penso seguir fent. Ara bé, també soc un gran fan de totes les màquines de la pometa des de molt abans que es poses de moda aixo del programari lliure. És una incoherència això? Jo crec que no.
M’encanten els ordinador Macintosh per divereses raons: pels acabats perfectes de les seves màquines i el disseny estudiat. Per la usabilitat del seu sistema operatiu i el notar que han pensat en tot moment en l’usuari final. Per l’experiència d’ús que es té des dels primers segons que passes davant de l’ordinador i per moltissimes raons més.
Tot això, ara per ara no m’ho ofereix ni el Windows ni el GNU/Linux i crec que en cap cas aquest últim tingui com a objectiu acostar-se.

Crec que cada cosa te els seu mercat i del que ens hauriem de preocupar és que els estandards o formats que utilitzem siguin oberts, perque cadascú pugui escollir en tot moment el que utilitzar. Si generem els nostres documents en Word, estem fent que la persona que els vulgui llegir hagi d’haver comprat el Word a Microsoft. Això és falta de llibertat. Si nosaltres generem contingut en un format obert, serà decisió de qui ho obri el escollir amb que ho vol fer.
Si algú es sent molt a gust retocant imatges amb el Photoshop en comptes que amb el Gimp, i està disposat a pagar els 1000€ que val la primera eina, doncs per que no? Segur que hi ha moltíssima gent que no pensarà així i el projecte GIMP (que val molt la pena) tirarà endavant i serà una bona alternativa.

Un altre cas és el de les institucions públiques, que crec que no s’haurien de casar amb cap programari propietari i menys a costa dels meus impostos! Tots ens contribuents hem de tenir un PC amb Windows sols per que el programa PADRE per fer la declaració de la Renta només funciona en aquest SO? I els usuaris de GNU/Linux o Macintosh? O el programari que hi ha a les universitats públiques… per a poder treballar des de casa has de tenir una quantitat increible de diners invertits en programari propietari només per que el professor ens exigeix portar el treball en word, excel o la documentació en powerpoint.
La alternativa ha d’existir… per que sempre hi ha d’haver la llibertat per escollir allò en que en sents més còmode.

Faig notar que en cap cas he estat parlant de Copyrights ni patents: Només pretenia parlar del que he parlat, sense caure en radicalismes.