Avui, després de diversos mesos des de que vaig començar el primer dels vòlums, i amb molts més llibres pel mig, he acabat el Criptonomicón de Neal Stephenson.
Com cada vegada que acabo un llibre que m’ha impactat, estic sense paraules. Estic assegut, mirant la multitud de persones que han participat a la pel.licula i païnt tot el que acabo de veure. En aquest cas és un llibre, però els personatges els he vist i he conviscut amb ells dirant mesos. També he estat a Manila, Australia, el Regne Unit, tant a l’actualitat com a la segona guerra mundial. He conegut a l’Alan Turing i altres genis de l’època.
De moment, només un comentari: ÉS MAGNÍFIC!
0 comments ↓
Crec que ja t’ho vaig comentar el que em va semblar: la part ambientada a la II guerra mundial molt bé, però la resta em va semblar bastant més fluixa.
Per mi, el primer llibre (l’he llegit en versió Castellan, jo) és el més fluixet… no tant per que ho sigui sino per que potser me’l esperava diferent. Tot i així, a mida que he anat llegit m’ha captivat més.
A diferència de tu, crec que m’ha agradat més l’historia del Randy, que les de la Segona Guerra Mundial, tot i que la part del seu Avi, el Lawrence, tambe l’he trobat molt interessant.
Per cert, genial, com al final ho acava lligant tot, i totes les històries acaven convergent.
El problema que em vaig trobar és que, si li treiem els detalls friquis (que sí, estan bé i són divertits)… no hi quedava gaire cosa més que m’interessés, al llibre.
Però això va a gusts, si a tu t’ha agradat, doncs perfecte. Això sí, no esperis que et torni a dirigir la paraula!
Leave a Comment