Entries from January 2006 ↓

Això és el que intentarà l’Associació Mundial de Diaris (AMJ), segons La Vanguardia d’avui (no poso l’enllaç per si de cas :-P).
Segons ells, el cercador explota la informació sense entregar res raonable a canvi als propietaris de l’article.

És curiós que es continui dedicant recursos a estudiar maneres de continuar exprimint la gallina dels ous d’or, en comptes d’invertir-los en trobar (o posar en pràctica) un nou model de negoci, adequat als nous temps.

Si el mercat és el que mana, senyors meus, ja fa temps que heu perdut la partida: adapteu-vos i jugueu amb les normes que ens heu imposat.

Les sigles CRM han vingut complementades per altres termes de semblant significat, com son Màrqueting Relacional, Màrqueting Directe, Màrqueting interactiu o Fidelització. llavors.. que és CRM?

La industria avui en dia, es preocupa d’anar fent sortir cada dos o tres anys noves sigles o acrònims, amb la sensació d’estar més enfocats en vendre fum que en un altre cosa.

Dins la revolució del CRM, avui en dia tothom es preocupa de TENIR un bon CRM en comptes de PRACTICAR el CRM. Per que de fet, CRM, no deixa de significar Gestió de les relacions amb els clients o potencials generadors de negoci. (Customer Relationship Management). Aquesta gestió és independent de les eines utilitzades. Es feina nostre buscar aquells canals o mitjans que millor s’adeqüin al nostre context de comunicació.
A CRM li correspondria la frase de “coneix al teu client: vendràs més i ell estarà més content”. I si ens hi fixen podrem veure que el peixater de la plaça aplica exactament aquesta filosofia.

Però a part de que no s’està practicant CRM, hauríem d’analitzar a que es deu el gran index de fracàs.
Companyies de telecomunicacions o bancs han sigut els primers en utilitzar grans eines carissimes de CRM, integrades en el seu ERP però només cal mirar les notícies, fòrums d’Internet o en l’experiència pròpia, per adonar-se que els clients d’aquestes companyies podrien ser el grup de consumidors més descontent amb el seu servei.
Això es deu perquè l’empresa s’ha fixat única i exclusivament en el seu benefici, filtrant aquells clients menors, atenent-los via ordinador, no atenent les seves queixes fins la tercera o quarta trucada… S’ha oblidat que l’objectiu del CRM es conèixer millor als teus clients per oferir un millor servei, més personalitzat i així millorar el seu benefici i en conseqüència el de la pròpia empresa.

Llavors, les empreses bombardegen amb enquestes i demés als seus client, per suposadament coneixe’ls millor i omplir d’informació el seu CRM, però aquest no li veuen cap benefici a perdre 5 minuts en deixar-se conèixer millor.

Les empreses s’han oblidat que retenir un client costa un 80% menys que aconseguir-ne un de nou. Bé, les telecos no s’han oblidat, però en comptes de conservar-te com a client tenint-te satisfet, t’intentent retenir posant inmpossible el procés per donar-te de baixa.

Un CRM fracassa quant s’oblida que només és un instrument per a “realitzar” el valor potencial de cada consumidor en benefici d’aquest i de l’empresa.

Ahir vaig iniciar com a “ponent”, una serie de seminaris d’empresa, dedicats a un dels conceptes de moda aquests últims anys, el CRM. Fins ara, el coneixement que en tenia d’aquest tema era basicament tècnic. És a dir que coneixia eines i les possibilitats que t’oferien, però no havia acabat de profunditzar en el concepte CRM. En la preparació d’aquests seminaris he hagut d’investigar una mica més sobre estratègies de màrqueting, maneres de fer… Això m’ha fet comprendre el gran valor d’aquesta manera d’acostar-se al client i identificar raons per les quals, almenys a Espanya, aquesta tècnica no s’està aplicant bé.
Així doncs, iniciaré una serie d’articles sobre diferents aspectes dels CRM, que em serviran per anar aclarint idees i construir un bon discurs per les classes. Així doncs convido a la correcció o matització d’idees així com ampliar informació. Els comentaris d’aquest blog estant oberts per a tothom.

Per cert, si algú es vol apuntar al seminari de 3 hores, on es parla de part teòrica i part practica, pot dirigir-se al “Cibernarium”:http://www.cibernarium.com/ i demanar els horaris.

Fa temps que el tinc instal.lat a l’iBook. De fet, va ser de les primeres coses que vaig fer al comprar l’ordinador. Tot i així, no recordava els passos concrets que havia fet per instal.larlo (si, el mac funciona després de 2 anys com el primer dia sense haver de reinstal.lar sistema operatiu cada 3 mesos!!) i quant m’ho preguntaven no sabia que contestar.

Ara que estic utilitzant un altre ordinador de sobretaula he hagut de tornar a buscar la informació. Així doncs, aprofito i la postejo al blog per si a algú li interessa.

El secret està en el diccionari català de l’Aspell (el diccionari del UNIX). En concret es tracta d’instal.lar una interfície per macOSX anomenada “cocoAspell”:http://www.ict.usc.edu/~leuski/cocoaspell/cocoAspell.2.0.2.dmg i després instal.lar el “diccionari”:ftp://ftp.gnu.org/gnu/aspell/dict/ca. a la carpeta /Library/Application Support/cocoAspell/ .

El diccionari es podra activar des de Preferències del sistema.

Els passos concrets els pots trobar al “wiki”:http://www.softcatala.org/wiki/CocoAspell de Softcatalà on també s’explica com instal.lar la localització catalana de la interfície.

Com a bon geek o simplement com a persona amb un caos organitzatiu important, tinc bastantes comptes de correu. Entre les que més utilitzo ultimament està una de Gmail, oberta per proposits laborals, mes que res, per que volia un compte consultable des de qualsevol ordinador facilment.

No cantaré aquí les excel.lencies d’aquests webmail (que en son moltes) si no tot el contrari: l’altre dia va apareixer un bloc d’AdWords anúnciant productes de granja, al costat d’un mail sobre el projecte que estem desenvolupant a l’MBA sobre millora en processos dins explotacions ramaderes.

No sé si això ja s’havia anunciat i no ho recordo, o és una prova pilot o és una funcionalitat nova. La veritat és que tant em fà quina és la raó, però aquest aspecte de Gmail no m’agrada.

És evident que ningú regala res per res i que alguna cosa en feien dels teus emails al demanar-te que no els borris, sino que simplement els “arxivis”. Tot i així el fet de saber del cert que alguna cosa t’esta llegint el mail per a poder-te oferir publicitat dirigida no em fa gens de gràcia. Sobretot al estar intercanviant emails que potser ara no al 100% però ben aviat inclourant informació susceptible de confidencialitat.

Bé, això ens serveixi d’avís per a comprar el domini d’una vegada i crear comptes de correu a un servidor propi… ok, Joan?

Ahir, fent la meva ronda matinera de blogs acompanyada d’una bona taça de cafè, vaig enportar-me una bona sorpresa: llegint el bloc de “Francisco Vargas”:http://www.franciscovargas.net vaig trobar el meu nom en el títol d’un dels “articles”:http://www.franciscovargas.net/2006/01/marc_abegon_de_coffeelab.html . Estic acostumat a apareixer en els blocs d’amics com el del “Dirk”:http://dirk.journalspace.com/ , el “Gnobo”:http://blog.gnobo.info , o els bojos de “la fast fideua”:http://www.lafastfideua.com. Fins i tot he rebut comentaris de bloggers notables com “mini-d”:http://www.minid.net o el Txarly de “Micrographic”:http://www.micrographic.net/ . El que si que no m’havia passat mai és que em “dediquessin” un post en un dels blogs que llegeixo cada dia però en el qual encara no havia comentat.

Una sorpresa molt grata, certament.

A veure si ens veiem per aquí Barcelona, Francisco. Potser a la ponència d’en “Martin”:http://spanish.martinvarsavsky.net/ a propera “Next’06″:http://www.infonomia.com/next06/ ?

A priori, estic segur que quant un pensa amb Espanya, no pensa amb un país que destaqui per la innovació o per un caràcter emprenedor. Si, ja sé que el “Chupa-Chups” o el pal de fregar son invents Catalans, però estic segur que ni tant sols aquests dos productes son identificats com a nacionals per la majoria de les persones.

A la revista “if…” (”d’infonomia”:http://www.infonomia.com ) d’aquest mes, he llegit un interessant article on es parla del diagnòstic de la innovació a Espanya. A l’article es comenta un informe realitzat per Analistes Financers Internacionals i senyala com a conclusions la gran diferència en renta per habitant respecte a EUA o la Unió Europea (conclusió evident a simple vista, al meu parer :-P).

De tot l’article, en destaco dues idees que m’han semblat molt interessants:

1) Existeixen diverses barreres que frenen la inovació i creació /consolidació de noves empreses com poden ser l’excés i complexitat de tràmits burocràtics i la dificultat d’accés a un finançament. Això sense comptar la baixa formació existent, tant en TIC com en cultura general.

Es fa dificil arriscar-se a muntar una empresa sense tenir les coses molt clares, tenint en compte tots els tramist que s’han de fer i tot el que s’ha d’invertir només en temes de constitució.

2) Com a estratègies per a les empreses i figuraria l’abandonar pràctiques competitives basades en preus i anar-les subtituint per estratègies de diferenciació basades en innovació i adaptació de Noves Tecnologies..

Igualment també crec que actualment les coses que fan que la gent prefereixi treballar per algú altre que no pas tirar endavant el seu propi projecte és l’index d’endeutaments i hipoteques a llarg plaç que ens tenen collats i que fan que preferim tenir un sou fix “assegurat” (tot i que amb els temps que corren no hi ha res assegurat).

Bé, estic segur que hi podriem extreure molt més suc a aquest article, però per acabar, voldria lloar la iniciativa (de la qual estic participant) de la “UPC”:http://www.upc.edu i “ESADE”:http://www.esade.es en crear equips mixtes d’enginyers i MBAs pel curs d’Entrepeneurship ja que crec que molts tècnic tenim idees fresques i innovadores, però no tenim la formació adequada per que es converteixin en realitat i molts estudiants d’MBA acaben muntant idees ja existents o basades en models de negoci molt explotats.

Espero que mica en mica aquest panorama vagi canviant: sembla ser que indicis n’hi han.

Porto mesos avaluant la necessitat d’obrir un blog corporatiu per “Magma3″:http://www.magma3interactiva.com . De fet, el projecte ja el tinc aprovat i si no s’ha fet encara es per falta de temps. Intuïtivament crec que seria una molt bona idea. Per una banda donaríem el toc informal que ja tenia l’antiga web corporativa i que d’alguna manera forma part de la cultura d’aquesta empresa i que no es veu reflexada en la nova web. Per l’altre banda, tindríem un mitja de comunicació bidireccional amb els nostres clients (o clients potencials) per donar a conèixer una mica més el que fem o oferim.
Això últim crec que es vital en una empresa com Magma3, que al dedicar-se a projectes molt heterogenis (fem qualsevol projecte basat en internet principalment) li pot arribar a costar convertir-se en un proveïdor principal d’un tipus de projecte.
Per exemple, crec que molts clients ens tenen en ment per a modificar l’imatge corporativa del seu site o per a renovar tecnològicament la seva web, però en canvi, si necessitessin encarregar material d’eLearning SCORM, no pensarien pas en nosaltres. O un eina per a gestionar projectes o… Si, ja se que a la web es poden trobar tots els projectes que hem fet, però crec que és mes estrany que un client que ja tenim torni a consultar la nostre web que no pas que consulti diària o setmanalment el nostre blog. Sobretot si aquest inclou també informació del seu interès i li arriba mitjançant RSS…

L’aspecte negatiu és que s’haurà de dedicar una part de temps, que sovint no tenim, en redactar (i redactar bé) els articles. En principi no te per que ser un problema, ja que tenim una periodista dins l’equip i d’escriure en sap… el problema serà el temps.

Si hi ha algú interessat en aquest tema, he trobat un parell d’enllaços força interessant: un a “Baquia”:http://www.baquia.com/noticias.php?id=10057 i un al blog de l’autor de l’anterior “article”:http://abladias.blogspot.com/2006/01/weblogs-armas-de-comunicacin.html
Bé, continuaré donant-li voltes al tema, però és possible que en breu tinguem un blog per Magma.

Fa unes setmanes un amic em va fer pensar en dinosaure que tenia mig oblidat i a punt de la jubilació, criant pols a un racó de l’estudi. Estic parlant del meu estimat Powerbook G3 Wallstreet. Quant vaig comprar l’iBook, aquest ordinador va anar a parar a ma germana, però fins i tot per ella, se li van quedar curtes les característiques d’aquesta màquina.

Bé, la qüestió és que avui en dia, una maquina amb 2 Gb de Disc dur, 160 de Ram, processador G3 a 233 Mhz i sistema MacOs 9.2 és queda bastant curta per fer qualsevol cosa.

Tot i així, al tornar al meu cap i aprofitant que aquell dia era un dia de “poca feina”, vaig decidir de fer backup de tot el que tenia a dins, i intentar instal.lar un sistema X. Una vegada havia intentat arrencar amb l’Ubuntu i no em va acabar d’agradar perquè no anava tant fluid com m’esperava.
Vaig provar, amb els discs del 10.3 i creuant els dits esperant missatge d’error per falta d’espai a disc, quina és la meva sorpresa al veure que del que es queixava era de que aquella màquina no era compatible.
Escèpticament, vaig provar d’instal.lar la versió anterior, 10.2, que vaig comprar original i que actualment no estava instal.lada a cap maquina. I la veritat és que tot va anar com una seda. En poc mes de 30 minuts, ja estava corrent en un portàtil de l’any 98 un sistema mes o menys modern amb suficient fluidesa.

Això em va encendre el cuquet… ostres per que podria utilitzar aquest ordinador? Com a reproductor d’MP3 a la sala no, ja que em quedava poc menys d’1Gb d’espai lliure. L’ipod li quadriplica la capacitat en un espai molt més petit. clar, puc agafar els mp3 per xarxa, però la veritat és que em feia bastant pal tirar un cable de l’estudi al menjador.
Un disc dur extern també era descartable, ja que aquest ordinador va ser dels últims en no incorporar USB :-S
Wireless, res de res. Aquest màquina no te slot per connectar Airport.

Però en aquest moment se’m va encendre la bombeta: el que si que incorporava aquesta màquina era dos slots PCMCIA. I si existeix alguna tarja d’aquestes que fos compatible amb Airport.

Després de molt investigar, trobo una tarja que em dona molt bones vibracions: una Linksys WPC54G que es ven a l’FNAC per uns 45 €. Es veu que les primeres versions d’aquesta portaven un chipset Broadcom que és el mateix que porta Airport.

Així doncs, surto al carrer disposat a fer la compra de l’any (faltaven 2 dies per deixar enrera el 2005) Abans de passar per l’FNAC, vaig decidir fer una visita per PC GREEN, una botiga del carrer Sepulveda que la podríem definir com el Badulaque de la informàtica.
La decisió va ser més que encertada, la mateixa tarja (WPC54G-EU) per 21 € + iva… En cap lloc de la caixa posava que funcionava per mac, però jo, seguia amb fe (ajudat per venedor que em va assegurar que me la canviaven si no anava bé).

Donant una volta per la botiga, també trobo un altre PCMCIA que m’oferia dos ports USB 2.0 per 20 € més. I aquesta si que posava que funcionava amb MAC
I la resta ja va ser una bassa d’oli: tot va ser punxar la targeta que el sistema la va detectar com un Airport original i després d’autentificar-se a la meva xarxa, vaig poder començar a navegar sense cables.

Així doncs, ja tinc el powerbook G3, amb wireless i USBs, funcionant com a jukebox al menjador sobre l’equip de música, sintonitzant tot el dia radios streaming com l’SmoothJazz o Radio jazz… i amb la satisfacció d’ haver ressuscitat a un mort.

Amb la mateixa cantarella amb la que la nena Caroline avisava a la seva mare a la pel.licula Poltergeist, anuncio que avui, Apple, per fi a presentat els nous portàtils amb processador Intel, prestacions increibles, estetica negre espectacular i un nom horrible: “MacBook Pro”:http://www.apple.com/macbookpro/ .

La bestia es converteix en el portàtil mes ràpid del mercat, amb processador dualCore i… bé millor ús enganxo la llista d’especificacions:

15.4-inch widescreen display
1.67 or 1.83GHz Intel Core Duo
667MHz frontside bus and main memory
PCI Express architecture
Up to 120GB Serial ATA hard drive
ATI Mobility Radeon X1600 with up to 256MB memory on 16-lane PCI Express
ExpressCard/34 slot
Dual-link DVI, VGA adapter included
One FireWire 400 port, two USB 2.0 ports
Optical digital and analog audio I/O, built-in microphone and stereo speakers
Slot-loading SuperDrive
Illuminated keyboard, Scrolling TrackPad
Built-in AirPort Extreme (802.11g), Bluetooth 2.0+EDR, and Gigabit Ethernet
Mac OS X Tiger with iLife ’06 featuring iWeb, iWork ’06 trial, and more

mmmm, perque el meu va de conya (i que segueixi així), perque sino… no se que faria.:-)

Per cert, han tret més coses.. però amb el portàtil ja m’he quedat enlluernat