Fa unes setmanes un amic em va fer pensar en dinosaure que tenia mig oblidat i a punt de la jubilació, criant pols a un racó de l’estudi. Estic parlant del meu estimat Powerbook G3 Wallstreet. Quant vaig comprar l’iBook, aquest ordinador va anar a parar a ma germana, però fins i tot per ella, se li van quedar curtes les característiques d’aquesta màquina.

Bé, la qüestió és que avui en dia, una maquina amb 2 Gb de Disc dur, 160 de Ram, processador G3 a 233 Mhz i sistema MacOs 9.2 és queda bastant curta per fer qualsevol cosa.

Tot i així, al tornar al meu cap i aprofitant que aquell dia era un dia de “poca feina”, vaig decidir de fer backup de tot el que tenia a dins, i intentar instal.lar un sistema X. Una vegada havia intentat arrencar amb l’Ubuntu i no em va acabar d’agradar perquè no anava tant fluid com m’esperava.
Vaig provar, amb els discs del 10.3 i creuant els dits esperant missatge d’error per falta d’espai a disc, quina és la meva sorpresa al veure que del que es queixava era de que aquella màquina no era compatible.
Escèpticament, vaig provar d’instal.lar la versió anterior, 10.2, que vaig comprar original i que actualment no estava instal.lada a cap maquina. I la veritat és que tot va anar com una seda. En poc mes de 30 minuts, ja estava corrent en un portàtil de l’any 98 un sistema mes o menys modern amb suficient fluidesa.

Això em va encendre el cuquet… ostres per que podria utilitzar aquest ordinador? Com a reproductor d’MP3 a la sala no, ja que em quedava poc menys d’1Gb d’espai lliure. L’ipod li quadriplica la capacitat en un espai molt més petit. clar, puc agafar els mp3 per xarxa, però la veritat és que em feia bastant pal tirar un cable de l’estudi al menjador.
Un disc dur extern també era descartable, ja que aquest ordinador va ser dels últims en no incorporar USB :-S
Wireless, res de res. Aquest màquina no te slot per connectar Airport.

Però en aquest moment se’m va encendre la bombeta: el que si que incorporava aquesta màquina era dos slots PCMCIA. I si existeix alguna tarja d’aquestes que fos compatible amb Airport.

Després de molt investigar, trobo una tarja que em dona molt bones vibracions: una Linksys WPC54G que es ven a l’FNAC per uns 45 €. Es veu que les primeres versions d’aquesta portaven un chipset Broadcom que és el mateix que porta Airport.

Així doncs, surto al carrer disposat a fer la compra de l’any (faltaven 2 dies per deixar enrera el 2005) Abans de passar per l’FNAC, vaig decidir fer una visita per PC GREEN, una botiga del carrer Sepulveda que la podríem definir com el Badulaque de la informàtica.
La decisió va ser més que encertada, la mateixa tarja (WPC54G-EU) per 21 € + iva… En cap lloc de la caixa posava que funcionava per mac, però jo, seguia amb fe (ajudat per venedor que em va assegurar que me la canviaven si no anava bé).

Donant una volta per la botiga, també trobo un altre PCMCIA que m’oferia dos ports USB 2.0 per 20 € més. I aquesta si que posava que funcionava amb MAC
I la resta ja va ser una bassa d’oli: tot va ser punxar la targeta que el sistema la va detectar com un Airport original i després d’autentificar-se a la meva xarxa, vaig poder començar a navegar sense cables.

Així doncs, ja tinc el powerbook G3, amb wireless i USBs, funcionant com a jukebox al menjador sobre l’equip de música, sintonitzant tot el dia radios streaming com l’SmoothJazz o Radio jazz… i amb la satisfacció d’ haver ressuscitat a un mort.