Entries from February 2006 ↓

És molt curiós veure com la sensació de seguretat que tenim les persones que no en fem massa cas de la tele i que creiem que els telenoticies només pretenen provocar alarmisme social, tal com ens deia l’amic Michael Moore, es veu esvaïda al arribar a casa despres d’un dia dur de treball i trobar-te que algú ha entrat al teu pis, reventant la porta absolutament.
De fet, el primer que penses es que ha passat alguna cosa i els bombers han hagut d’entrar a la força. La porta, recolzada a la paret del davant no semblava pas obra d’un cirugià dels panys.
Quant entres a dins del pis, no veus res cremat ni mullat i el cap comença a funcionar, se’t acut l’idea de que hi cap la possibilitat de que hagin entrat a robar i fins i tot, que l’acció d’entrar al pis, a les fosques, bloquejant l’entrada que han fet servir, pot ser estupid, sobretot si ells encara hi son a dins.
Afortunadament no va ser així, i si ells encara hi eren, es van amagar prou bé, per donar temps a que sortís del pis i m’esperes a fora, tal com em van aconsellar els mossos.

La resta, doncs el que un es pot imaginar: passar la nit amb la porta tancada el mes bé que podia i no-dormir sobresaltant-me amb qualsevol sorollet que podia escoltar.

Es bo analitzar allò que primer et passa pel cap. Veient que la meva gata es trobava perfectament i sota la pregunta : “t’han pres alguna cosa de valor”, el primer que vaig pensar és, “Perque no hauré fet algún backup recent dels documents del portatil!” El meu PFC es trovaba allà. Afortunadament les dades estan salvades.

Ja després, amb més calma, penses que tot el que podies haver posat en joc, eren bens materials, però el que realment t’han robat, és la sensació de seguretat, la tranquilitat, el teu espai personal. Em sento violat, al pensar que uns desconeguts han estat regirant la meva roba, remenant la meva nevera i passejant-se per casa meva.

Tot i així, penso lluitar perque aquesta pèrdua sigui transitoria. No vull que ningú em robi aquesta “tranquilitat”.

Costa molt, escriure periòdicament, sobretot quant tens 40 mil coses a fer.
Porto uns mesos en que mantinc aquest blog en hores baixes. Al contrari de fa un temps, aquesta vegada és mes per exces de feina, que no pas per desorganització meva.
igualment, intentaré anar treien de tant en quant algun article més treballat, per compensar.

Avui hi ha un post que ha corregut com la polvora per tota la blogosfera i no és res més que un de “Guillermo Grande”:http://www.guillermogrande.net/archivo/humor/nueva-serie-de-culto-it-crowd on parla d’ “I.T. Crowd”:http://www.channel4.com/entertainment/tv/microsites/I/itcrowd/index.html : una serie anglesa sobre geeks, molt a l’estil Dilbert. La qüestió és que m’ha fet gràcia veure els capítols, que et pots descarregar des de la web, però quina ha sigut la meva desilusió al veure estaven en format .WMA i només es podien visualitzar amb el Windows Media Player de Microsoft, discontinuat al mac des del 2003.
Igualment he provat de descarregar-me un capítol i visualitzar-lo amb l’incombustible “VLC”:http://www.videolan.org/vlc/, però.. res de res.
No donant-me per vençut i buscant una miqueta he trobat el programa “flip4mac player”:http://www.flip4mac.com/wmv.htm, que serveix especificament per tractar amb arxius d’aquest tipus via el Quicktime.
I aquesta vegada si que ha estat un exit!

Per cert, el primer capítol de la serie… bo! La serie promet. i això que no he pogut veure els últims 3 minuts: sembla que l’arxiu que m’he baixat no està molt bé. A veure que tal els altres!