Reconec que no simpatitzo massa amb la selecció Espanyola de Futbol. Bé, abans fins i tot m’en alegrava de les seves derrotes. Ara simplement sento indiferència com la majoria de catalans (tot i que encara recordo una ressaca de xupitos que… ;-P )

Una situació diferent em succeix amb el Basquet. La selecció Espanyola em cau la mar de simpatica i fins i tot pateixo quant la veig jugar: ara esta jugant la semifinal amb Argentina i bé, no és el mateix que quant juga el Barça, però estic mossegant-me les ungles!

La raó no és que la selecció de basquet sigui molt més competitiva que la de futbol, sino per la imatge que donen, tant com equip com afició. La imatge que dona el basquet és molt més civilitzada, integradora, moderna i oberta, lluny de la España Cañí de l’equip de futbol, representada per seleccionadors bruts i maleducats i manolos del bombo amb barret mexicà a les grades. Sincerament, és dificil que molts ens poguem sentir acollits amb l’idea d’Espanya que ens dona el futbol.

Llastima dels mitjans de comunicació, que sense arribar als limits dels titulars eufòrics referents a “la Furia Española” roça la ridiculesa amb això de la “ÑBA”: la selecció és bona i bo és animar-la però… és que no ho podem fer amb un cert sentit estètic!