Avui, Benet XVI ha afirmat que la teoria de la evolució és “irracional”.
Que de fet: “Des de l’Il·luminisme, almenys una part de la ciència s’entesta amb tenacitat a buscar una explicació del món en què Déu sigui una cosa supèrflua. Així, seria inútil per a la nostra vida. Però cada vegada que sembla que ho han aconseguit, la realitat es mostra evident. Sense Déu els comptes no quadren per a l’home, per al món i l’univers”.
Normalment en aquest blog intento parlar de coses més o menys serioses, tot i que a vegades parlo d’allò que em ve de gust o m’agrada. Aquesta vegada parlaré d’una cosa que ni m’agrada ni molt menys pot ser considerada seriosa.
Bé, de fet tampoc en vull parlar massa ja que no crec que aquesta afirmació és mereixi més de 2 minuts: només agraïr que aquest individu tingui en compte a “una part de la ciència”.
No sé si indignar-me o esclatar a riure. Mentres, es segueixen buscant maneres de finançar amb diners públics aquesta institució.
0 comments ↓
Doncs a mi escoltar això (per cert, jo ja ho havia llegit, però l’enllaç a El Periodico requereix registrar-se… ) em posa de molt mala llet. Qui cony es creu que és aquest paio per decidir què és i què no irracional? Quin fàstic!
És que precisament si hi alguna teoria científica que sigui ben sòlida és aquesta. Es van debatint i modificant detalls, i el que avui en dia s’entén per teoria de l’evolució no és el mateix que va enunciar Darwin, però l’essencial continua.
Aquí hi ha més coses sobre això: http://paleofreak.blogalia.com/
Jo cal dir que, per molt que tal com la va formular el Darwin, la teoria de l’evolució per si sola em sembla una esplicació insuficient per el ritme evolutiu de les espècies.
PERO NO estic posant-me d’acord amb els capullus que tornen a parlar d’Adam i Eva. Això és tonteria pura i dura. (I més preocupant que ho digui el papa, em sembla que ho digui el Bush, que d’ell depenen els pressupostos educatius d’una nació i del papa depèn el que tingui ganes de creure cadascú, en principi).
Al que jo em refereixo és. Si jo tinc el coll curt i no arribo a les fulles de l’arbre, haig d’anar parint fills fins que resulti que un d’ells tindrà el coll més llarg i aquell se salvarà. O pel contrari hi ha algun motor conscient o inconscient que activa aquesta evolució. És a dir: Jo evoluciono en vida? Acabaré tenint el coll més llarg de tant provar de menjar les fulles en vida? Activaré algun mecanisme intern que farà que els meus fills ja neixin amb el coll tan o més llarg que el meu?
És això al que em referia. És que si no l’evolució és tan lenta, que un s’arriba a avorrir de seure a veure com evolucionen les espècies!
L’evolució es basa en la genètica, en els mecanisme de l’herència.
Per tant, per molt que tu, a base d’esforç, tinguis un coll més alt, els teus fills no heretaran aquesta característica. Perquè no ve determinada pels gens que els hi passaràs. De la mateixa manera, encara que tu et tallis un braç, els teus fills en tindran dos quan neixin.
D’altra banda, no té sentit parlar d’evolució d’un individu. S’ha de parlar d’espècies o poblacions. I sí, és un procés molt lent.
Jo estic d’acord amb l’explicació del dr. Fu. De fet, també crec en que existeix certa “aleatorietat” en l’evolució. Un especiment neix amb alguna característica que el fa més adaptable a l’entorn, i com que justament aquest és el que sobreviu, son els gens amb aquesta característica els que s’acaban transmeten gràcies al mecanisme de l’herència.
Ara bé, això acceptant que existeix l’aleatorietat, tot i que la teoria de la evolució seria valida tan si existeix, com si en veritat segueix un patró determinista dintre d’un cicle no percebtible dins del punt de vista humà.
Sobre aquest tema recomano un llibre que es diu “Juega Dios a los dados?”:http://nacho.cyberdark.net/Contenido/Narrativa/ResegnasEnsayos/ResegnaJuegaDiosalosdados.htm de l’Ian Stewart.
Leave a Comment