Entries from February 2007 ↓

L’empresa on estic treballant, es proveïdora de continguts e-learning per una important empresa del sector i recentment ens han encarregat la producció d’un nombre elevat de cursos amb uns timing molt ajustats.
Per a millorar la nostre productivitat hem apostat pel desenvolupament d’un framework que transformi XML a SWF per a que persones que no en tinguin ni idea de flash, puguin posar-se a produir contingut.
La realització d’aquest framework s’ha externalitzat i ha costat un bon grapat de milers d’euros, però, estem molt contents del resultat.

El problema està en que no és trivial protegir aquesta inversió:

• No podem evitar que l’empresa que en ha desenvolupat el framework, l’utilitzi per als seus propis desenvolupaments. En certa manera és logic que ho faci.
• Com que nosaltres entreguem totes les fonts al nostre client, ens és impossible separar el “motor” de les pantalles generades, per tant, es molt possible que el client pugui utilitzar el nostre desenvolupament en altres projectes o fins i tot passar el codi a un altre proveïdor en cas que ho vulgui fer.

Així doncs, la solució per la qual jo optaria és la de llicenciar aquest framework sota una llicencia del tipus GPL (no se encara quina). Amb aquesta opció, crec que tots son avantatges per nosaltres.

• Per una banda evitem que algú altre es pugui apropiar del codi.
• Si es fan millores, nosaltres també en gaudirem d’elles.
• Si es crea una comunitat que hi treballa darrera, el projecte s’enriquirà i perfeccionarà. Ja només des del punt de vista de testeig i detecció / reparació d’errors és un gran avantatge.
• I sobretot, és importantíssim prendre la iniciativa en aquest projecte i poder posicionar-nos comodament en el seu lideratge. És bona imatge per l’empresa a la vegada que podem anar definint una mica cap a on volem tirar.

Aquesta és la meva opinió. Pels primers feedbacks obtinguts crec que tirarem més aviat per aquí i a la vegada potser aconsegueixo arrastrar algún que altre producte que tenim. Mica en mica va canviant la mentalitat de les empreses.

Ja postejaré com acaba tot plegat.

No, no se m’ha trencat el boli mentres el tenia a la boca. Només és que he llegit l’origen del nom de la tecnològia Bluetooth i ho he trobat curiós per comentar-ho al blog
De fet el nom bé d’un rei viking anomenat Harald Bluetooth (dent blava en anglès) que es veu que va aconseguir unir Noruega i Dinamarca. Tenia fama de bon comunicador, molt hàbil a l’hora de fer que les persones s’asseguessin a dilogar entre elles.
Ara, dona nom a una tecnologia que facilita la comunicació sense fils entre dispositius molt diferents entre ells.

Per cert, el logo és així mateix una runa formada per la unió de les lletres H i B, inicials del mateix rei.

Aquest cap de setmana l’he passat a la que és la ciutat més bónica de les que he visitat: Praga.

Realment m’ha sorprés moltíssim. No se que m’esperava però el que m’he trobat és un paisatge de conte en una ciutat amb molt de moviment, on l’història i la modernitat s’entenen a la perfecció.

Han sigut 2 dies molt ben aprofitats, on hem visitat gairebé tot el que voliem visitar, hem menjat i tastat la cuina txèca de tot tipus (mmm ara em fotria un Gulaschet :-P) i hem pogut apreciar les fantàstiques cerveses produïdes en el país original d’aquesta beguda! vaja, que no hem perdut el temps.

L’única nota negativa del viatge ha estat les gairebé dues hores que vam passar per arribar a casa des de l’aeroport de Barcelona: Home, Sweet Home. Gràcies Renfe!

En definitiva, sé que encara em quedem molts llocs a visitar, però espero poder tornar algún dia a Praga, la ciutat que ha conquerit una part del meu cor.

Ja hi ha guanyador del premis de MobileMonday. Els afortunats son una start-up francesa anomenada Realeyes3D que han indeat un sistema per navegar dins d’una pàgina amb la camara del mòbil. Els sistema sembla enginyòs, almenys pel que es pot veure en el video de presentació. És una alternativa als accelerometres d’alguns dispositius com el comnadaments de la Nintendo Wii per exemple.

Últimament estic força volcat en aplicacions per a dispositius mòbils. En aquests moments estem desenvolupant una prova pilot per un projecte de m-learning, dins de Magma3. Un dels avantatges de ser el Director Tècnic en una petita empresa és que puc anar treballant i investigant en coses que m’agraden, sempre que el dia a dia i els objectius de l’emprsa ho permetin. D’alguna manera em desenvolupo com a corporate entrepreneurship fins que es reunèxin les condicions per a crear la meva pròpia start-up.

Ja m’ha arribat el carnet del club Lavinia, un club que associa amants del vi amb la botiga especialitzada Lavinia. Feia temps que me’n volia fer soci, però se m’han adelantat el Carles i la Caroline, dos bons amics que m’en han fet, com a regal de Fi de carrera
Tens bons avantatges com descomptes en la compra de vins, en cursos, en excursions… però el que més m’atrau és les sessions de degustació i cata que s’organitzen a les seves instal.lacions. Diferents bodegues venen cada setmana a presentar els seus productes, fet que et dona la possibilitat de catar vins que potser ni t’havies fixat o que pel seu preu fan més por d’aventurar-se.

És una bona manera d’anar aprenent en aquestss apassionant món.

Aquest dijous, la primera activitat: presentació de les Bodegues Torres! mmm, em sembla que no m’ho perdrè

Serà molt bò i el barça necessitarà els seus gols, però… mira que és bocamoll aquest paio!

Em reafirmo en el que sempre he dit.

Interessant article del Blog Salmón, on conclou que avui en dia les empreses espanyoles no poden competir en preu sino que han de buscar altres elements com podria ser, evidentment, la R+D.

És possible actualment rebre classes en català a Catalunya? A l’escola entenc que si, però a partir de Batxillerat, és possible?

Sense fer de la llengua una bandera i parlant d’una dada objectiva, jo he fet la majoria d’assignatures a la Facultat d’Informàtica de Barcelona, en castellà. Raó:els professors castellanoparlants donen les assignatures en castellà i els catalanoparlants, també, ja que si hi ha algú a la classe que no entent el català (fet molt probable i cada vegada en augment) es canvia l’idioma al castellà.

Per altra banda en seminaris de Barcelona Activa, del Cibernàrium en concret, es diu que l’idioma prioritàri és el català, però ens trobem amb el mateix: hi ha seminaris que es fan en castellà perque és la llengua en que es sent més còmode el professor, però en canvi, els professors que es senten més còmodes amb el català tampoc poden donar les classes en aquests idioma perque sovint ve gent que diu que no l’entent.

I per que parlo d’això? Doncs per que he rebut una queixa formal d’un alumne que es va sentir ofès per que vaig donar la meitat d’un seminari en català i l’altre meitat en castellà, com a decisió salomònica al no posar-se d’acord els alumnes en quin idioma volíen rebre la classe. Evidentment, aquest alumne (i alguns altres) consideraven que ja que tothom parla castellà, la classe s’havia de donar en aquest idioma integrament i que qualsevol altre cosa estava feta per fer la punyeta.

No entraré en valoracions sobre el què és més important, si fer un seminari gratuït de blogs o fer un curs gratüit a Normalització Lingüística just a la porta del davant. Cadascú té la seva pròpia escala de valors. El que és “curiós” és veure com les decisions preses per una minoria afecten el bon funcionament d’una classe.

Bé, no ho sé.. son coses que no acabo d’entendre.

Ara he de tornar del descans del curs “Seguretat en Sistemes Linux” de 60 hores, on tots els alumnes son catalanoparlants i el professor, tot i parlar-lo, s’expresa millor en castellà i ens fà la classe en aquest idioma, sense que ningú s’hagi queixat.