No se si es que l’edat comença a pesar, però si que es cert que els últis concerts al que he anat, han estat sentats! Buff.. quins temps aquells de maratons de concert, dret, ballant, saltant…

Tanmateix, han estat uns concertassos. Tot i que alguns direu que quina mandra, la veritat és que han estat assignatures pendents que tenia i que estic contentissim d’haver vist.

Per una banda, La Chicana: grup argentí de tango que sense arribar als extrems de Gotan Project si que ofereix un tango renovat que veu directament dels classics.

Per altra, un que feia molt de temps que volia veure: Javier Krahe. No em va decepcionar, i tot i la seva edat continua amb el seu estil àcid i mordaç. No va tocar gairebé cap classic com “La Hoguera” o “Burdo Rumor” però si que va ser un gran concert on tant bones eren les cançons com les intros que feia entre canço i canço. Llastima que la sonoritat no era molt bona.. i axò que el concert era a l’Auditori!

I finalment, vam anar al concert de Voces Solidarias on tocava Paco Ibañez, Luís Eduardo Aute i George Moustaki. Un concertas! A l’Aute ja l’havia sentit un parell de cops i continua posant la pell de gallina amb les seves cançons romanticones, tot i que no se si té algun problema de salud però hi havia moments on li costava arribar o es perdia a la tonada.

Al Paco Ibañez i al George Moustaki era la primera vegada que els veia en directe. El Paco, va estar bé: potser una mica breu i no va cantar cap canço de batalla. Això si, es va atrevir a cantar en Basc i Gallec.

En Moustaki va estar increible. Tot i la seva elevada edat, el mestre encara desprén la mateixa força i “humanitat” de sempre. La veritat és que era una assignatura pendent des de petit, quant mon pare posava els seus discs els caps de setmana, i va ser inpagable sentir-lo tocar tots els clàssics con “La Metèque”, “Ma Liberté”, “Ma solitude”, “17 ans”, “Mediteranée” i fins i tot dues cançons en català.
No puc negar que vaig sortir emocionadíssim del concert.

A veure quins és el proper concert que vaig.. però… li estic agafant el gustet a això de les cadires