Un any de francès

Bé, de fet no porto un any sinó des d’octubre, però la qüestió és que la setmana que ve acabo el primer curs de francès a l’escola oficial.

La veritat és que estic molt content. He passat de no tenir ni idea de l’idioma, a poder parlar amb qualsevol persona.  El millor exemple, fa dos caps de setmana: varem tenir reunió familiar de la banda del sogre. Més de 50 persones vingudes de diferents parts de França, amb els seus accents diferents i les seves expressions particulars. I tot i l’esgotament mental, lògic per altra banda pel grau de concentració invertit, vaig poder parlar amb tothom i de temes diversos !! Tot s’ha de dir que parlar amb la gent és més senzill que no pas entendre tot el que diuen a la televisió, cinema o a les cançons, però bé, estic assolint els objectius plantejats.

Ara el segon pas serà poder escriure… és l’assignatura pendent!