Aquesta setmana ha sortit un article al blog salmon, en el que es denuncia que cada any sobren diners que l’estat destina a ajudes per formació a les empreses. No deixa de ser un fet curiós ja que a Espanya es fa molt difícil veure empreses preocupades per la formació dels seus treballadors i moltes vegades aquesta desatenció és justificada precisament per falta de pressupost.
La formació dins de l’empresa és importantíssima i més en l’àmbit informàtic. Pel treballador és la millor manera de reciclar-se en un sector on els canvis es produeixen massa ràpid i a la vegada és un element per trencar la monotonia de la jornada laboral, fer relacions i sentir-se millor i més motivat.
L’empresa però moltes vegades veu aquestes ajudes cap al treballador com una amenaça ja que un treballador més preparat demanarà un augment de sou o li serà més fàcil canviar de feina gràcies a la capacitació extra que se li ha donat.

Això no deixa de ser una visió molt parcial de la veritat, ja que tot i ser unes pors ben fundades, l’amenaça no recau en la formació sinó en aquells que no saben utilitzar la capacitació extra dels seus treballadors, aquells que no veuen una relació WIN-WIN entre empresa i treballador.
Per una banda és evident que amb treballadors mes preparats una empresa pot afrontar projectes mes importants o avançats, que influiran positivament en la motivació dels primers. A mes, sovint la formació es un dels incentius mes ben valorats, fins i tot per sobre d’un augment de sou.
Per altra banda l’empresa s’estalvia totes les despeses RRHH de cercar externament la persona que es necessita pels nous projectes a desenvolupar ja que aquesta es troba ja dins de la societat, amb lo qual ja coneix l’empresa (i l’empresa el coneix a ell), ja esta integrat, pot començar a ser productiu…

Bé podríem enumerar molts més avantatges però de fet a vegades és com predicar al desert: encara recordo una reunió de caps de projecte a la meva anterior empresa on es parlava de com havíem de gestionar els nostres equips i un dels caps va deixar anar la frase de “i si algú us demana formació, li podeu ensenyar on és la porta, ja que aquí no us paguem per aprendre sinó per treballar”. Realment podien ser molt competents a nivell tècnic, però el tema de la motivació personal no és que el portessin molt bé. Resultat: en qüestió d’alguns mesos els hi estant marxant totes les persones clau i els que encara no ho han fet, s’ho estant pensant.