Entries from January 2008 ↓

Fa uns dies vaig parlar en un altre post sobre la usabilitat de les webs on es demana registar-se per a utilitzar el servei.Avui he trobat un enllaç a Get Elastic, un blog d’e-commerce on es parla una mica més sobre el tema. A la secció d’articles relacionats es poden trobar altres posts molt interessants.  

Com haureu notat estic fent un rentat de cara al blog. Ja fa temps que ho tenia pensat però havia de fer alguns passos prèvis, com l’actualització a l’última versió de wordpress, i mai tenia temps per fer-ho.

Bé doncs, ara ja m’hi he posat i durant uns dies estaré acabant d’adaptar cosetes i pulint temes. També he de buscar algunes fotografies per encapçalar el blog, per no utilitzar les imatges que venen per defecte en el template.

Bé, si aneu trobant errors o voleu fer comentaris, endavant: serà benviguda tota crítica constructiva.

…hem acabat la choucroute! Jo no sé que te aquest pot però hi cap més coses que a la butxaca del Doraemon.

La va voler comprar el Carles a la ultima visita i l’hem acabat just abans de que tornin aquest cap de setmana.

Hi ha consignes de més a dalt de que si en vol comprar un altre, se l’emportarà a Barcelona! Clarament és una amenaça.

Ara ja puc dir que sóc parisenc del tot: divendres vaig agafar el Velib per tornar a casa.
Vaig anar a un concert del Fallenfest a “La Boule Noir“, al costat de la sala mítica “La Cigalle“, al famós barri parisenc de Pigalle: Famós per l’infinitat de cases de barrets i sexshops, i també per l’infinitat (això no ho savia) de cases de guitarres.

La qüestió és que després del concert vam anar a un club a la zona de Grands Boulevards, una miqueta més al sud i tot i que no volia tornar molt tard a casa al final vaig perdre el metro. Com tornar amb taxi em feia una mica de mal, desconexia on estava la parada del nit bus i tornar caminant des d’on estava era dedicar-hi dues horetes llargues, vaig trobar que era la oportunitat ideal per agafar el Velib.

El Velib és el mateix servei municipal de lloguer de bicicletes, que a Barcelona és diu Bicing, però amb algunes diferències significatives.

La que és veu a simple vista és la qualitat de la bicicleta, que li dona mil voltes a la del bicing, però bé, no entraré a valorar això.

Les dues grans característiques al meu entendre són:

• 24h/7diesSetmana/365diesAny : L’alta disponibilitat si que li dona raó de ser a un transport públic alternatiu. I la veritat és que va de conya una bicicleta a altes hores de la nit on el transit és relativament poc perillós. El bicing de barcelona només obre tota la nit els caps de setmana, que està bé, però no és suficient.
• Varietat d’abonaments: Possibilitat d’agafar abonaments de curta durada,de 24h per 1€, de 7 dies per 4€, a part del de durada normal d’un any. I la gràcia és que treure el ticket de curta durada el pots treure al mateix aparell per llogar la bici, amb la simple ajuda d’una targeta de crèdit i 150€ que et son retinguts durant el periode d’abonament en concepte de fiança. Això obre les portes al servei tant de l’usuari esporàdic com pel turista que està de visita a la ciutat.

Doncs resumint, he trobat el servei del Velib realment útil i ben fet. Suposo que el Bicing de Barcelona també deu complir el seu objectiu, però d’aquest no en puc dir res perque no l’he provat… i no ho he fet precisament perquè he trobat a faltar els dos punts que he destacat de l’altre.

Mateixa torre, canvi de dia i hora, i canvi de camara: En aquest cas la camara del Nokia 6234 de Vodafone (2Mpx).

Un altre foto ràpida feta amb la càmera del mòbil.

Fa temps que tenia ganes de poder veure a Radihead en concert i ara no tinc una oportunitat sino 3! El problema és el preu, que potser és una mica excesiu. Els dos concerts que fa al Bercy, potser son els més adequats pel tipus de música que fan, ja que és un escenari ideal, però l’entrada de dilluns val uns 250€ i la del dimarts uns 150€. Per un concert ho trobo un pèl exagerat i més que nosaltres n’hem de comprar dues d’entrades!

Per altra banda, hi ha un altre concert dins del Main Square Festival per un preu molt més raonable de 59€. El problema és que escoltar aquest grup en un festival.. no se, no se… M’ho pensaré un parell de dies i a veure que faig.

Quina llastima!

És espectacular l’edifici de la Bibliothèque François Mitterand de nit.

La fotogràfia no és molt bona ja que està feta amb el mòbil des de dins del cotxe, i no es veu tot, ja que veritablement són quatre edificis just al davant del Sena, al costat de la Gare d’Austerlitz. Tanmateix es veu l’increíble X il.luminada que perme identificar l’edifici des de molt lluny.

Ara només cal anar-lo a visitar de dia
NOTA: la foto erà més gran, ja que està feta amb el Samsung U600 amb camara de 3.2 Mpixels. Estic molt content amb aquest mòbil. L’unica pega és la duració de la bateria… però bé, no em queixo.

J’ai déjà fini le roman en français “J’irai cracher sur vos tombes” de Boris Vian, publié sous le pseudonyme de Vernon Sullivan.

Quand j’ai commencé le bouquin je n’ai pas pu m’arrêter de lire jusqu’à la fin et tout pour proférer un “Putain !!”. Franchement on a devant d’un roman dur et direct qui nous parle de racisme aux états-Unis, de vengeance, de haine, de violence et de sexe. Et justement pour parler de sexe comme il le fait, ce livre a été considéré comme pornographique et immoral et son auteur condamné pour outrage aux bonnes mœurs.

La première fois que j’ai entendu parler de ce roman a été de la bouche de mon prof de Littérature Catalane au Bac. Je ne sais pas si c’est un roman pour un adolescent mais je regretterais de ne pas l’avoir lu si se ne fût parce qu’aujourd’hui, j’ai pu le lire en français.
Je vous colle le résumé de la wikipedia :

“L’histoire, comme les autres histoires de Vian sous le pseudonyme de Sullivan, se déroule dans le sud des États-Unis d’Amérique et met en scène les difficultés des Noirs Américains dans leur vie quotidienne face aux Blancs. Dans ce roman, Lee Anderson, un homme noir mais à la peau blanche, quitte sa ville natale après la mort de son frère qui a été lynché et pendu parce qu’il était amoureux d’une blanche. Arrivé dans cette autre ville, Lee devient libraire et entre dans la petite bande locale de jeunes en manque d’alcool et de sexe. Son but est de venger la mort de son frère.”

Un livre que je vous recommande sans aucun doute.