Entries from January 2008 ↓

Aquest cap de setmana vam estar filosofant amb el Xavi via gTalk sobre el tema de l’autenticació en webs. Si, ja se que molts pensareu que és un tema molt “apassionant” ;-p però la veritat és que a mi m’interessa i que a tots aquells que utilitzen regularment serveis d’internet i els agrada provar-ne de nous, els hi afecta d’alguna manera o altre.

La qüestió és que trobo que s’abusa del registre d’usuaris a internet i que per utilitzar la gran majoria de serveis web, per molt petits que siguin, se’ns demana un usuari i un password com a mínim. Entenc que hi ha serveis, com el correu web o els servis de pagament, on l’autenticació és necessària a la vegada que bàsica, però quina és la raó per obligar a registrar-nos per accedir a un fòrum o posar un anunci, per exemple.
Algunes de les raons que s’esgrimeixen són:

• Evitar l’spam. Un registre l’evita? Avui en dia és gratis i molt senzill crear comptes de correu. Doncs no és gens difícil de crear robots que es registrin en sites per a publicar spam. L’única cosa que ho evitarà serà passar filtres.
• Evitar estafes. Pel mateix argument que he dit en 1, qualsevol persona pot crear N identitats a inet, per tant, un registre no et garanteix ni soluciona res.
• Saber que qui escriu és realment qui diu que és. Estic d’acord en aquest argument però no en tots els casos. Estic d’acord que en sistemes on es fomenta la reputació o el “karma” dels participants es protegeixin els noms dels usuaris sota un registre, però aquesta no hauria de ser la única possibilitat de participació. Quantes vegades hem hagut de registrar-nos en un fòrum per a poder fer una pregunta especifica un dia puntual i no hem tornat a entrar més?
• La base de dades d’emails és un negoci. Pel punt anterior, les bases de dades d’emails generals serveixen de poca cosa a no ser que et vulguis dedicar a l’spam. Llavors segur que la teva web deixa de ser visitada.
• Millor seguiment dels usuaris. Perquè? Si aquest poden crear-se múltiples identitats, al final si els vols identificar has d’acabar comparant les ip’s!

Hi ha webs de publicació d’anuncis on només es demana les dades referents als mateix anunci que es vol publicar (sense registre) i dona l’opció de posar un email per si més endavant es vol administrar la notícia. Que pot passar si t’has equivocat en el redactat i no has inclòs l’email: doncs que hauràs d’escriure’n un altre com a cosa més greu.

El que jo proposo és que abans d’incorporar un sistema de registre en el nostre servei analitzem realment si és necessari o no. Moltes vegades es pot deixar l’acces obert per aquelles visites esporàdiques i per enganxar a la gent en l’us del teu aplicatiu, i un sistema de registre per a usuaris mes avançats (no dic “premium” per les connotacions de pagament que comporta). La diferència és que serà l’usuari qui voluntàriament és voldrà registrar en el nostre servei perquè realment li aporta alguna cosa i no el sistema que l’obliga a ser-ne membre per a poder entrar i veure que hi ha.

Per cert, avui l’Enrique Dans parlava de l’OpenID que seria la següent etapa un cop haguéssim decidit que el nostre aplicatiu necessita un registre: un servei de registre únic, obert i descentralitzat. Recomano la seva lectura.

Properament a http://www.geoditia.com

M’encanta! A la vegada és un petó per la meva gateta que s’ha quedat a Barcelona.

Ja fa uns mesos que em vaig obrir un compte a Second Life per provar que tal estava i tot i que no em va decepcionar ja que no m’esperava massa cosa, tampoc em va semblar la panacea tal com sortia publicat als mitjans de comunicació.

Tot i així si que em va agradar el concepte de mon obert on qualsevol persona pot desenvolupar continguts i crear els seus tinglados com ho faria a la vida real i a sobre poder guanyar diners Linden que per més història, son intercanviables per diners reals.

L’altre dia visitant una llibreria tècnica aquí a Paris, vaig veure que hi ha publicats diferents llibres sobre el món SL tant a nivell tècnic com a llibres per emprenedors a Second Life.

Això, junt amb l’article de l’Enrique Dans sobre la publicitat on-line m’han fet que una idea que em rondava pel cap prengui cada vegada més força: un tipus de publicitat dins del mon de Second Life en forma de roba atractiva pels avatars amb unes característiques una miqueta especials. De moment estic investigant que a nivell tècnic es pugui fer i estic en contactes amb un publicitari per veure si el producte es podria vendre.

Potser la cosa acaba en un no res o potser no, però el que està segur és que aprendré alguna cosa de tot plegat.

Per cert, la fotografia és la de l’avatar que em vaig crear. Els comptes inicials no et deixen fer masses virgueries amb el teu personatge però té la seva gràcia.

Aquests dies tinc una pila de coses a fer, petites coses la majoria, però que m’impedeixen escriure amb la freqüència que m’agradaria. Fins i tot he perdut pràctica al tema twitter, sobretot al ser només a la nit que puc escriure. Així doncs, aprofito per fer un post amb diverses minientrades.

• Per aquí ja ha passat l’estres de les festes. A casa, vam arribar a ser 9 per sopar i la veritat és que es fa difícil en un pis tant petit. Sort que la felicitat de tenir als teus a casa compensa tots els maldecaps.
• M’estic polint els llibres en francès que dona gust ! En menys d’una setmana “Au bonheur des ogres” del Pennac i en un parell de dies “J’irai cracher sur vos tombes” d’en Boris Vian (tinc fet el post, a veure si el publico avui). Ara estic amb “La fée carabine” també del Pennac.
• Un altre tema que m’està tirant força són els BD francesos i belgues (Bande Dessinées = comics). De moment estic amb XIII però ja n’he vist uns quants més que m’interessen. El problema és que els he vist nomes en tapa dura i son carets.
• M’he enganxat a la primera temporada d’”Alias”. Li vaig regalar els DVDs a l’Emilie i no estan pas malament i a més, la noia és força maqueta.
• M’he acabat el Medal Of Honor 2 en PSP. El mode campanya és bastant tristot ja que no aporta res nou respecte al primer i els escenaris en son poquets i pitjors que els del 1. Per contra, el mode multijugador aporta un parell o tres de detalls respecte a la primera versió, com la recuperació d’energia, l’equilibrat d’equips, el xat… que el fan més jugable (tot i que prefereixo els escenaris de la primera part).
• Ens hem fet un petit raconet per estudiar al pis. Taula Ikea i butaca de disseny regal de nadal de la familia. Hem aprofitat per posar alguns quadres i quatre cosetes més. Més acollidor encara.
• Ahir vaig estar endreçant la cava i muntant l’estructura per guardar les ampolles. Al final ens vam decidir en una de 50 botelles per no omplir massa espai dins la cava, però veient com ho he arranjat, no descarto en comprar més estructures si faig alguna gran compra de vi. Per cert, no se si dec ser la primera persona amb capa distribuïda ja que tinc la de Paris i tinc l’armari climatitzat al pis dels meus pares a Barcelona, amb uns quants vins de guarda.
• Com comentava el Carles l’altre dia, no soc gaire bon amfitrió, ja que he instaurat el costum d’apallissar al Pro Evolution Soccer a tots aquells que gosen quedar-se a dormir. Tios, haureu de practicar més!! Jeje
• Per contra, com que vaig deixar la pista de ball del StepMania a Barcelona, la propera vegada que el senyor Carles em repti, segur que és ell qui m’apallissa, a no ser que el convenci per beure una miqueta més del compte. La propera vegada que vagi a BCN, em pujaré la pista a Paris.
• Trobo a faltar el donar classes, fer seminaris i presentacions. Estic preparant un workshop i el proposaré a veure si puc baixar a fer-lo.
• Avui he pogut anar tranquil·lament a la pizzeria del costat de la feina, sense por de sortir amb olor nauseabunda de tabac.. tot gràcies a la nova llei que prohibeix fumar dins dels restaurants i bars a tota la França a partir de del 1 de Gener. Ostres.. un punt pel govern del Sarko ! Li deu provar això d’anar amb la Carla Bruni :-p
• I per acabar, Bon any 2008 a tothom!!!