Fires i congressos a Paris

Una cosa que m’ha sorprès de Paris és veure la quantitat de fires i congressos que s’organitzen, a diferència de Barcelona, ciutat que jo sempre havia cregut amb una forta oferta d’esdeveniments. Per raons obvies no puc comparar amb Madrid però crec que fins i tot comparant les dues capitals, surt guanyant la capital de l’hexagon.

L’altre punt interessant és que es pot trobar exposicions i salons per a gairebé qualsevol tema : des dels salons classics com el de l’automobil, la moda… a salons per a emprenedors o congresos d’e-learning (com el que han fet aquesta setmana, que ha permès retrobar-me després de 7 anys amb el Marc Sanmarti, assesor en temes d’experiència d’usuari per a l’UOC).

Fa poc sortia un article a una prestigiosa revista americana que parlava d’un suposat declivi de la cultura francesa del qual en podem estar més o menys d’acord si comparem la producció cultural del pais actualment amb la que ha estat històricament, sobretot pel que fa a la exportabilitat. Si mirem la produccio musical, per exemple, veurem que el que es fa aquí avui en dia és poc conegut fora del pais, tret esclar de les obligades excepcions com Daft Punk o algun més.

Puc confirmar el que opinava fa poc un amic meu que porta dos anys vivint a Paris i que deia que abans de venir, li feia molta il.lusió d’anar a viure en una d’aquelles ciutats on “passen les coses”, és a dir amb una efervescencia cultural important i que després de coneixer Paris potser s’havia equivocat i hauria d’haver anat a Londres o Berlin, on actualment si que es creen coses noves.

Jo estaria d’acord en que potser Paris no és una ciutat on s’estigui creant coses realment fresques però això no vol dir que no sigui una ciutat amb moviment i per exemple a nivell econòmic la veritat és que Paris continua essent un pès específic dins de l’Europa: nomes cal veure la quantitat de gent que ve aquí a fer negòcis.

En aquest plà si que podem dir que Paris és una ciutat on “passen les coses”.