Per  si encara queda algú que no s’en hagi assabentat, Toshiba abandona la fabricació del seu format HD-DVD i es rendeix davant del Blu-Ray de Sony. Tothom en parla aquests dies i a mi m’agradaria donar la meva opinió.

Per començar, s’em refot una miqueta quin dels dos s’ha emportat el gat a l’aigua, ja que no tinc cap lector d’aquests formats i tampoc tenia intenció d’adquirir-ne cap en breu. De moment estic abonat als DVDs “obsolets”, em sap greu.

Però una cosa que em fa una mica de rabia és pensar en totes aquelles persones que s’han comprat recentment un lector de la tecnologia vençuda. Pel que sembla comprar un lector HD-DVD ha estat, com diria l’Escurçó Negre, “la pitjor idea des de que Abraham Lincoln va dir: ja estic fart d’estar a casa, anem al teatre!”, i en menys de dos anys, s’han quedat amb un aparell que els hi servirà de ben poc, perque qualsevol es posa a comprar pel.licules ara!

Entenc que les tecnologies avancen ràpid i que n’hi ha que es queden obsoletes però a vegades se’n fa un grà massa amb aquestes guerres de formats. Perque a la fi, al consumidor tant ens fà que la pel.licula sigui en A o en B, el que ens interessa és el contingut.

Així doncs, crec que amb tanta història, aconseguiran que “fetitxistes” com jo,que volen tenir les pel.licules amb la seva caixa i la seva careta, és deixin estar de romanços i mirin cap el futur, on ben segur que es deixaran de distribuir els continguts en formats físics per passar a ser distribuits via internet o el que sigui, però en un format obert i digital al 100% i on els mateixos usuaris podran escollir on i com els volen enmagatzemar. Bé, això si és que la possibilitat d’enregistrar existeix, perquè cada vegada s’insinua més la distribució “on-demand”.

Per la meva part, llarga vida al DVD o siusplau, que algú inventi alguna salsa que faci comestibles les més de 300 pel.licules i series que ja tinc a la col.lecció.