Entries from July 2008 ↓

El passat 12 de juny va tenir lloc la 21a edicio del “Dîner Blanc” i aquesta vegada va ser sobre Les Champs-Elysées de Paris.

Que és el Dîner Blanc? Doncs és un macro picnic on els invitats, que han d’anar ben vestits tots de blanc, no saben on es fara ni practicament qui vindrà.

Amb una organitzacio piramidal, els responsables s’encarreguen de coordinar una taula i saben el que han de portar, a qui han d’invitar, que es el que han de fer… Llavors, les instruccions les van rebent mica en mica; deixant per l’ultim moment el lloc exacte de trobada. De fet el lloc exacte el reben via sms un cop que ja estant dins del metro o en autocar prop de la zona…

I perque tant de secretisme? Doncs perque no demanen permis a ningu per muntar aquest acte. En aquest darrer sopar, mes des 9000 persones van muntar les taules, cadires i es van instal.lar a la concurreguda avinguda de Champs-Elysées , en menys de 10 minuts, evidentment sota la mirada al.lucinada de gent que passava per allà.

Pel que vaig llegir, un cop muntat tot, la policia no els “pot” desallotjar. Bé, de la noticia és la part que més m’extranya. M’agradaria veure com si en comptes de ser 9000 persones de classe mitjana-alta els qui participen en el tinglado arriben a ser 9000 inmigrants o francesos d’origen africà de la Banlieu, si la policia hauria actuat amb la mateixa passivitat

Tot i aixi cal reconeixer el civisme dels participants, que al cap de tres horetes d’estar menjant els bons aliments i degustant el bon vi i champagne que havien portat, tots van recollir tranquilament i al cap de molts poquets minuts, no va quedar “cap” rastre de la festa que s’havia muntat.

Aquests sopars de blanc es porten organitzant des de fa 20 anys i tot va començar per un home que un dia va veure que si volia fer un sopar amb tota la gent que havia invitat, no el podia fer al jardi de casa seva, aixi que va decidir trasladar-lo al parisenc Bois de Boulogne. Des d’aquell dia, cada any a principis de juny, s’organitza un sopar d’aquest on “s’ocupa” alguna zona publica de Paris com ara l’Esplanade des Invalides o la place de l’Etoile.

La participacio al sopar és una mica elitista ja que has de ser invitat (tot i que altres han copiat el model i la fant mes oberta) pero no deixa de ser una activitat força simpatica a la que m’agradaria participar.

Ara perque estic aqui a Paris, pero… per quan un “Dîner Blanc” a Barcelona?

Un altre dia escriure sobre les “Metro Party” on la gent va en massa a fer la festa (amb musica en directe inclosa) dins els vagons de metro d’una linia i que dura el que dura el trajecte de punta a punta.

o simplement una oferta absurda.

Si hi ha una cosa que de moment no m’acaba d’agradar de França és la complicacio de la seva burocracia. Es una país amb una gran qualitat de vida suportada per un gran benestar social però només a l’abast dels autèntics especialistes en perdre temps per aprofundir en el seu funcionament.

Un altre dia parlaré de la sanitat (només dir que encara no tinc la Carte Vitale) pero ara m’agradaria denunciar el mon de l’empresa.

L’empresa a França és una copia del seu sistema social: moltíssims avantatges pels treballadors, però la meitat no son comunicades i has de fer l’esforç per coneixer els funcionaments rebuscats per a poder-ne gaudir. Però tampoc cal veure això com un regal de l’empresa, sino que son avantatges que rebs perque has estat aportant X diners al mes de forma “obligada”.

És indignant quant l’unica manera que tenen per evitar que la gent s’aprofiti del sistema és fent-lo absolutament inabastable per aquells que no tenen temps a perdre trobant i desxifrant la informació necessaria amagada entre piles i piles de dades superflues.

Doncs be, aparentment tinc accés a uns xec regal per haver-me casat però per obtenir-lo he d’introduir unes dades en un site intern al que ningú m’ha donat accès. A la vegada, m’he enterat que puc guardar certes factures que serna pagades pel comité d’empresa per fomentar el meu esbarjo: quines factures, com i quant… això ja no sé com fer-ho.

També tinc una participació a les accions de l’empresa i aparentment aquesta m’ha obert un compte a un banc on em va ingressant aquests diners… el problema és que no se quin banc és ni sota quines condicions puc desbloquejar aquest compte…

I això son només exemples de coses que te’n vas enterant que tens dret i que has de fer l’esforç de trucar a Recursos Humans perque t’expliquin com es fà.

Doncs aprofitaré per preguntar sobre els cursos d’idiomes i els certificats de gestió de projectes que pel que he sentit formen part de l’oferta formativa de l’empresa.

Una de les preguntes classiques que venen al cap quant es té una idea de servei web, comunitat… és com dimonis treure’n diners d’ella. Constantment sentim a parlar de negocis ben tontos on aparentement els propietaris s’estant fent d’or pero que no es veu el model de negoci per enlloc. Per exemple, tenim el cas de Twitter. Son projectes que necessiten aconseguir una gran massa critica per arribar a ser rentables i fins i tot en aquest cas, no està molt clar que puguin recuperar les inversions milionaries que han rebut.

Mentres ens seguim trencant el cap per trobar la gallina dels ous d’or, jo del que estic convençut és que els grans negocis avui en dia estant en webs que donen valor a negocis ja existents en el mon real, com per exemple Amazon, que no deixa de ser una llibreria tradicional gestionada amb eines 2.0, o fins i tot l’exemple de Zappos, botiga de calçat online. Totes aquests negocis es recolcen en un model tradicional i en un producte fisic pel seu negoci, fugint del fum que moltes vegades s’intenta vendre en el mon web.

Tot aixo ho explico perque he llegit una noticia a “El Periodico” on anuncien que el negoci del lloguer de bosses de luxe per Internet ha arribat a Espanya (le superbe i look and stop). El concepte ja el coneixia de fa bastant temps, pero el vaig veure recentment il.lustrat a la pel.licula de Sex and the City (aqui podria posar excuses i dir que va ser la meva dona qui m’hi va portar… pero no, reconec que ja era fan de serie :-p).

La idea ha arribat a enganxar bastant a Europa i Estats Units, especialment entre un cert tipus de gent, evidentment, pero el que esta clar que és que més enllà podem veure un altre idea basada en un producte fisic que sense l’ajuda d’internet no tindria rao de ser perque no deixa de ser un mercat de la llarga cua i necessita estar a la disposicio de tothom perque surti rentable amb la gran minoria que acabarà essent-ne client.

Un dels problemes de ser un crack o sobresortir en algun àmbit és que pots arribar a pensar-te que ets un crack en tot i llavors és quan corres el perill de ficar els peus a la galleda a la que intentes abordar temes que no domines tant.

I perque parlo d’això? Doncs perque ultimament s’està tornant a posar de moda la parauleta “2.0″ (Ja fa més de dos anys que vaig llegir un article on l’enterràven, però bé) i aquesta ha estat descoberta per una serie de persones, destacables en els seus ambits, que han vist com l’us del facebook, twitter, blogs, meneames i diversos, els hi ha obert les portes a la difusió a gran escala del que fan, donant-lis una certa notorietat a la xarxa. I que és el que han fet? Doncs fàcil, com a nous conversos, han adoptat els vells manifestos del Cluetrain i de la “conversa” i s’han posat a predicar la seva “nova religió” als seus companys generacionals, més peixos que ells en aquests temes. I val a dir que son grans comunicadors.

Fins aquí, cap problema. La cosa canvia quan, aprofitant aquesta notorietat, crean una empresa per gestionar identitat digital 2.0 dels seus clients, és a dir, escriure post als blogs de les seves empreses clients, escriure twitters, enviar noticies comercials al Meneame… uff, un moment, algú ha dit spam? I on està allò de que la credibilitat de la web 2.0 era precisament el to directe i personal de la conversa? Que té de personal que algú t’escrigui els posts i els twitters siñplement per que estiguis “branché” mm jo crec que amb tant 2.0 aqui s’han acabat creuant els cables.

Jo estic 100% d’acord en que les empreses s’han d’aproximar i han de participar de la conversa, però si volen ser creïbles, ho han de fer seguint les regles. Microsoft va començar a ser més respectada quant va permetre tenir un blogger dins de casa que fotia pestes d’ella. Sony va ser molt criticada quant es va descobrir que el blog d’un fan que volia una psp per nadal era veritablement un fake creat per una empresa de comunicació.

Conclusió: que és el que ha passat? Doncs que al dia despres d’haver presentat l’experiencia en societat, han començat a caure pals de tot arreu. Lògic i esperable. És una llastima, sobretot perque la gent que ho ha muntat havia començat bé i es dedicava a formar, crear workshops i seminaris per a divulgar aquesta manera de veure la xarxa però potser han anat una mica lluny o simplement és que no ho havien acabat d’entendre.

Això si, no s’han oblidat de posar al costat del seu logo, un magnific i inevitable “beta”. Pero si és una empresa de serveis!! És que ja s’ha perdut el significat original del beta o que?

De quina empresa parlo? Bé, si algú no ho sap encara, tot i que la xarxa (sobretot la proxima) en deu anar ple, ho desvelaré més endavant. Mentres, ús ho deixo com endevinalla.

Avui arriba a França l’iPhone 3G i la veritat és que la vida segueix igual Aqui no hi ha hagut la bogeria que s’ha pogut veure a Espanya, basicament perque ja fa un any que tenim iPhone, tot i que en versio 1.0.

Després de veure les petites millores fetes i sobretot la baixada de preu de l’aparell (145€ versio 8gb i 195€ versio 16gb), m’esta passant pel cap fer-me amb un exemplar de 16 gb.

Ja se que no es necessari, que hi ha telefons millors, que el que tinc en aquests moments va molt bé… pero ostres… es fa dificil abstindres d’una coseta tant maca

Si, soc bastant fanboy!

Aquesta nit, i basicament perque ja feia dies que ho havia de fer, he començat a fer l’importació dels continguts del blog.

Mes o menys la feina esta acabada. Només em queda acabar de pulir alguns detalls com instal.lar plugins, escollir template (o recuperar el que tenia), el blogroll… Però bé, la gràcia és que tecnicament ja puc escriure.

Així doncs, gracies per tornar i aviat podràs llegir nous posts.

Com podeu veure hi ha canvis en el blog.. basicament ha desaparegut tot.

La raó és ben simple: estic canviant de hosting i de fet si podeu veure aquesta pagina es que ja s’ha fet la redirecció del domini. Aquest vespre intentare per la migració de tot el contingut.

Així, com se sol dir en aquests casos,

Perdonin les molesties!