Un dels problemes de ser un crack o sobresortir en algun àmbit és que pots arribar a pensar-te que ets un crack en tot i llavors és quan corres el perill de ficar els peus a la galleda a la que intentes abordar temes que no domines tant.
I perque parlo d’això? Doncs perque ultimament s’està tornant a posar de moda la parauleta “2.0″ (Ja fa més de dos anys que vaig llegir un article on l’enterràven, però bé) i aquesta ha estat descoberta per una serie de persones, destacables en els seus ambits, que han vist com l’us del facebook, twitter, blogs, meneames i diversos, els hi ha obert les portes a la difusió a gran escala del que fan, donant-lis una certa notorietat a la xarxa. I que és el que han fet? Doncs fàcil, com a nous conversos, han adoptat els vells manifestos del Cluetrain i de la “conversa” i s’han posat a predicar la seva “nova religió” als seus companys generacionals, més peixos que ells en aquests temes. I val a dir que son grans comunicadors.
Fins aquí, cap problema. La cosa canvia quan, aprofitant aquesta notorietat, crean una empresa per gestionar identitat digital 2.0 dels seus clients, és a dir, escriure post als blogs de les seves empreses clients, escriure twitters, enviar noticies comercials al Meneame… uff, un moment, algú ha dit spam? I on està allò de que la credibilitat de la web 2.0 era precisament el to directe i personal de la conversa? Que té de personal que algú t’escrigui els posts i els twitters siñplement per que estiguis “branché” mm jo crec que amb tant 2.0 aqui s’han acabat creuant els cables.
Jo estic 100% d’acord en que les empreses s’han d’aproximar i han de participar de la conversa, però si volen ser creïbles, ho han de fer seguint les regles. Microsoft va començar a ser més respectada quant va permetre tenir un blogger dins de casa que fotia pestes d’ella. Sony va ser molt criticada quant es va descobrir que el blog d’un fan que volia una psp per nadal era veritablement un fake creat per una empresa de comunicació.
Conclusió: que és el que ha passat? Doncs que al dia despres d’haver presentat l’experiencia en societat, han començat a caure pals de tot arreu. Lògic i esperable. És una llastima, sobretot perque la gent que ho ha muntat havia començat bé i es dedicava a formar, crear workshops i seminaris per a divulgar aquesta manera de veure la xarxa però potser han anat una mica lluny o simplement és que no ho havien acabat d’entendre.
Això si, no s’han oblidat de posar al costat del seu logo, un magnific i inevitable “beta”. Pero si és una empresa de serveis!! És que ja s’ha perdut el significat original del beta o que?
De quina empresa parlo? Bé, si algú no ho sap encara, tot i que la xarxa (sobretot la proxima) en deu anar ple, ho desvelaré més endavant. Mentres, ús ho deixo com endevinalla.
5 comments ↓
mmm suposo q ho dius per aixo no?
http://alt1040.com/2008/07/cink-una-empresa-que-vende-meneos/
Arran de la teva primera frase, avui a la contra de la Vanguardia hi ha una entrevista a un senyor que parla d’això… més o menys. Merda de diari que no permet accés lliure als continguts, no puc mostrar-te mes que una merda extracte:
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20080718/53502706551.html
#Pere Suposo bé
#Alex Ostres, és una llastima perque te bona pinta l’article.
En els comentaris a le scritiques que han rebut, els creadors de l’empresa defensen que se’ls ha entes malament i que el que ells fan es un acompanyament, tal com jo havia defensat des d’aquestes linies. La defensa es bona, pero no és el que diuen a la web de venta del producte.
mm que lleig aixo que posi admin… veure com ho puc canviar. :S
Ja esta canviat… molt millor.
Leave a Comment