Fent de la crispació un modus vivendi

És un fet habitual, en aquest pais que en diuen Espanya, que per amagar els problemes reals existents, revitalitzar les crispacions i els odis entre els diferents pobles. Podriem enumerar un bon grapat de mitjans de comunicacio espanyols que se’n surten força bé en aquesta tasca: La Cope, Libertad Digital, La Razon, El Mundo… Ara bé, dins aquesta crispació orquestada, ens trobem també un tret, ja no sé si caracteristic o no, dels catalans de crear-nos oposició dins de casa. Aquesta vegada no parlo de partits amb candidats en poca roba o mitjans de dretes, sino de mal anomenats periodistes que escriuen o confeccionen un “panfleto” a internet anomenat e-noticies (que no penso enllaçar per no donar clics) i que han trobat que l’unica manera d’augmentar popularitat és de publicar noticies amb titulars retocats i redactats tendenciosos amb l’únic objectiu d’augmentar la crispació.

L’exemple d’avui:

• Un dirigent d’ERC compara El País amb El Mundo
• Dos mossos emmanillen una senyora de 71 anys
• “Saber català no pot ser un requisit”
• Estònia com a exemple
• Un terç dels votants del PSOE, contra les llengües cooficials
• Eto’o ha fet els mateixos gols que Henry i Bojan junts
• Polèmica per un vídeo en català a Madrid

Es a dir, com a norma general la linia editorial es:

• Noticies en contra ERC
• Noticies de pixades fora de test de ERC
• Noticies sobre la llei de politica lingüistica de Catalunya
• Noticies absurdes sobre independentistes
• Noticies absurdes en contra del Barça (L’exemple d’avui, no es el resultat del barça sino que el jugador que estan a punt de vendre hagi marcat els mateixos gols que dos dels que es queden)
• Brutalitat policial dels mossos.
• Noticies en contra de TV3 (crosta nacionalista…)
• Reordenar les noticies en portada per fer veure que hi ha alguna novetat publicada quan per contra no s’ha escrit res de nou durant dies.

És increible com en nom de la pluralitat van sortint cada vegada més voltors d’aquesta mena i que a més, surten de dins de casa i disfressats de “cabreta”. Molt trist.

Almenys en aquest cas em tranquilitza que és un “mitjà” facilment ignorable.