Sobre l’idea perfecte

Una mica relacionat amb l’ultim post publicat i sobre el fet de buscar la idea perfecte per a començar a emprendre (no és el meu cas, pero bé…), he llegit una historia dins del llibre “La hora feliz es de 9 a 5” de l’Alex Kjerulf que m’ha semblat rellevant.

Un professor de ceramica anuncia el primer dia de classe que dividirà el grup en dos i els evaluara seguint criteris difererents. A uns els evaluaria segons el numero de peces que hagin fet i als altres segons la qualitat d’un sol exemplar d’aquestes.

Quan arriba el dia de l’avaluacio s’adona d’un fet curios: les peces de mes qualitat estan dins del grup dels que son avaluats a pes. Sembla ser, que mentres hi havia un grup preocupat per arribar a la maxima perfeccio de la seva obra d’art, l’altre estava fent obres com a xurros i aprenent dels seus errors, creant aixi peces cada vegada mes ben fetes.

Si sempre fas les coses d’una sola manera, com trobaras la manera de millorar-les? Cal provar noves coses i tot i que segur que hi haurà vegades que fracasarem, segur que d’aquests errors hi aprendrem.

Hi ha empreses que capitalitzen aquesta filosofia, deixant un % del temps dels seus treballadors perque investiguin i tirin endavant el seus projectes. De tots, n’hi ha que finalment acaben sent productes de l’empresa. Gracies aixo, avui en dia tenim un Gmail o els posts-its.

Com diu en Randy Nelson, de Pixar:

“Has de celebrar el fracas, perque aquest és només l’espai negatiu que envolta l’èxit”

I ja per acabar un altre anecdota trobada al llibre del que he fet referència:

En una companyia Informatica anomenada Menlo Innovations, tenen un cartell penjat a la seva oficina que diu “Equivoca’t més ràpid!”. Ells saben que fer alguna cosa realment bona i innovadora implica cometre errors. Aixi doncs, la clau esta en cometre’ls al principi de tot i aprendre d’ells més rapidament.