Llegit al blog del IIAP, evidentment es refereix a una gestió de projectes tradicional (no agil). Ho he trobat força interessant, sobretot perque ja és més del que fan moltes empreses amb les que he treballat
Els pasos per la planificació serien:
1. Desenvolupar el WBS (Work Breakdown Structure - segons el PMI, una descomposició jeràrquica de tots els lliurables en lliurables més petits paquets de treball).
2. Preparar una llista de tasques en base als entregables paquets de treball del WBS.
3. Establir duracions i dependencias entre les tasques.
4. Asignar recursos a les tasques.
5. Determinar la ruta crítica del projecte. La ruta crítica seria aquella seqüència de tasques que determina si o si la durada del projecte. Un retras en una d’aquestes tasques es tradueix en un retras del projecte. Es important determinar aquesta ruta per saber a quines son les tasques on podem tenir un cert marge d’error i quines son aquelles a les que hem de dedicar mes esforços i control.
6. Anivellar els recursos: Cal asegurar que els recursos no estan sobreassignats dia a dia. Per això es pot utilitzar la següent tècnica:
- Retrasar tasques no crítiques.
- Assignar un recurs diferent a una tasca.
- Canviar dependencies entre tasques.
- Partir en dos una tasca.
Actualització: A les fases 1 i 2 he canviat el concepte d’entregrables pel de paquets de treball, ja que no tots els paquets de treball es converteixen en un entregable al client.
0 comments ↓
There are no comments yet...Kick things off by filling out the form below.
Leave a Comment