Buscant informació a Barcelona Activa sobre el millor tipus de societat a l’hora de crear una start-up que exploti una “web 2.0″ (si algú te info al respecte.. m’interessa), he trobat el programa Posa’t en Marxa, on entre altres coses, permet crear una Societat Limitada Nova Empresa de manera telemàtica en nomes 48h (o això diuen), amb l’única condició d’haver assistit a una capsula formativa gratuita al respecte.
El cost de la constitució telemàtica d’una SLNE estaria entre 409,64€ i 1827,14€ (depenent entre altres coses del capital social).
Està previst en breu, habilitar la constitució d’una SL de la mateixa manera, amb un temps màaxim de 12 dies.
No se si això està realment funcionant o és simplement propaganda política, però si fos cert, crec que és un gran avanç i una bona empenta a la cultura emprenedora d’aquest pais que, tot s’ha de dir, sembla que ultimament comença a reflotar un altre cop.
“El tren de las pistas (clue train) se detuvo allí cuatro veces al día durante diez años y ellos nunca aceptaron una entrega.”
Veterano de una firma que caía en picado de la lista de 500 de la revista Fortune
El Manifiesto Cluetrain es un listado de 95 conclusiones ordenadas y presentadas como un manifiesto, o un llamado a la acción, para todas las empresas que operan en lo que se sugiere un mercado con nuevas conexiones. Las ideas expresadas dentro del manifiesto buscan examinar el impacto de Internet tanto en los mercados (consumidores) como en las organizaciones. Además, ambos, consumidores y organizaciones, son capaces de utilizar Internet y otras redes para establecer un nivel de comunicación que anteriormente no existía entre estos dos grupos. El manifiesto sugiere los cambios necesarios para que las organizaciones respondan a un nuevo ambiente de mercado.
1. Los mercados son conversaciones
2. Los mercados consisten en seres humanos, no en sectores demográficos.
…
93. Estamos tanto dentro de las empresas como fuera de ellas. Los límites que separan nuestras conversaciones semejan el muro de Berlín hoy, pero son sólo un estorbo. Sabemos que caerán. Trabajaremos en ambos lados para hacerlos caer.
94. Para las corporaciones tradicionales, las conversaciones interconectadas parecen un mar de confusión. Pero nos estamos organizando más rápido que ellas. Tenemos mejores herramientas, más ideas nuevas y ninguna regla que nos detenga.
95. Estamos despertando y conectándonos. Estamos observando. Pero no estamos esperando.
Avui el Pere m’ha comentat via twitter que hi ha un projecte que sortirà a la llum a finals d’agost que pot ser que s’acosti molt al que comento al post anterior. A més, sembla ser que l’equip esta format per Fibers (de la Facultat d’Informatica, no d’Indies de benicassim :-p).
Es diuen Eventuo i pel post que he llegit al seu blog enfoquen molt l’eina al que jo havia pensat.
No descarto en posar-me en contacte amb ells per explicar que és el que jo buscaria en un eina com aquesta i potser els puc donar alguna idea nova, tot i que segur que ja ho deuen tenir tot molt pensat i repensat.
De moment estant en beta privada. Si algú d’ells llegeix això i estant buscant betatesters, accepto una invitació per potinejar l’appli.
Un dels “problemes” que m’he trobat aquí a Paris ha estat l’exces d’alternatives a l’hora de planificar una soirée o festa. Això no és exclusiu de Paris sino que segurament és compartit per qualsevol gran ciutat.
Evidentment hi ha moltíssims mitjans i webs on hi pots trobar diferents opcions proposades o aconsellades per un equip redactor, però tot i així sempre és dificil perque sobre gustos no hi ha res escrit (o això diuen :-p).
L’altre alternativa és només a l’abast de pocs privilegiats: tenir aquell amic que no saps com s’ho fa però que sempre esta al cas de les millors festes de la ciutat i els locals més branchés. Saps que sortir amb ell és un exit gairebé assegurat.
Doncs bé, tota aquesta introducció, a sant de que ve? Ben senzill, m’agradaria tenir un eina (una web per ser més exacte) que en funció dels mes gustos, del meu historial de festes i de la mateixa informació dels meus amics (aixi com d’altres persones a les que puc inferir una certa afinitat), em recomanés que fer i on anar en un dia concret.
Seria una utilització del sistema de recomanació d’Amazon aplicat a la recomanació de festes!
Tal com jo imagino el producte, hauria de ser molt senzill: followings i followers com el twitter, votacions d’activitats futures i passades, pestanya de recomanacions, molta interacció amb el ratolí i poca amb el teclat… Bé, tinc alguns esquemes fets en una tovalló de paper (tal com ha de ser si es vol aixecar alguns mil.lionets en una primera ronda :-p).
Evidentment aquest projecte guarda una similitud amb tots els projectes d’exit i és que el model de negoci és molt dubtos, però segur que en trobariem algun :-p El que jo trobo força interessant és el fet de treballar amb un motor de recomanacions i una bona base d’informació.
Algú sap si existeix alguna cosa similar al mercat? Via Facebook o algo així? Si no.. us sembla interessant? Montem un grup i en parlem? ;-p
Llegit al blog del IIAP, evidentment es refereix a una gestió de projectes tradicional (no agil). Ho he trobat força interessant, sobretot perque ja és més del que fan moltes empreses amb les que he treballat
Els pasos per la planificació serien:
1. Desenvolupar el WBS (Work Breakdown Structure - segons el PMI, una descomposició jeràrquica de tots els lliurables en lliurables més petits paquets de treball).
2. Preparar una llista de tasques en base als entregables paquets de treball del WBS.
3. Establir duracions i dependencias entre les tasques.
4. Asignar recursos a les tasques.
5. Determinar la ruta crítica del projecte. La ruta crítica seria aquella seqüència de tasques que determina si o si la durada del projecte. Un retras en una d’aquestes tasques es tradueix en un retras del projecte. Es important determinar aquesta ruta per saber a quines son les tasques on podem tenir un cert marge d’error i quines son aquelles a les que hem de dedicar mes esforços i control.
6. Anivellar els recursos: Cal asegurar que els recursos no estan sobreassignats dia a dia. Per això es pot utilitzar la següent tècnica:
Retrasar tasques no crítiques.
Assignar un recurs diferent a una tasca.
Canviar dependencies entre tasques.
Partir en dos una tasca.
Actualització: A les fases 1 i 2 he canviat el concepte d’entregrables pel de paquets de treball, ja que no tots els paquets de treball es converteixen en un entregable al client.
Una mica relacionat amb l’ultim post publicat i sobre el fet de buscar la idea perfecte per a començar a emprendre (no és el meu cas, pero bé…), he llegit una historia dins del llibre “La hora feliz es de 9 a 5” de l’Alex Kjerulf que m’ha semblat rellevant.
Un professor de ceramica anuncia el primer dia de classe que dividirà el grup en dos i els evaluara seguint criteris difererents. A uns els evaluaria segons el numero de peces que hagin fet i als altres segons la qualitat d’un sol exemplar d’aquestes.
Quan arriba el dia de l’avaluacio s’adona d’un fet curios: les peces de mes qualitat estan dins del grup dels que son avaluats a pes. Sembla ser, que mentres hi havia un grup preocupat per arribar a la maxima perfeccio de la seva obra d’art, l’altre estava fent obres com a xurros i aprenent dels seus errors, creant aixi peces cada vegada mes ben fetes.
Si sempre fas les coses d’una sola manera, com trobaras la manera de millorar-les? Cal provar noves coses i tot i que segur que hi haurà vegades que fracasarem, segur que d’aquests errors hi aprendrem.
Hi ha empreses que capitalitzen aquesta filosofia, deixant un % del temps dels seus treballadors perque investiguin i tirin endavant el seus projectes. De tots, n’hi ha que finalment acaben sent productes de l’empresa. Gracies aixo, avui en dia tenim un Gmail o els posts-its.
Com diu en Randy Nelson, de Pixar:
“Has de celebrar el fracas, perque aquest és només l’espai negatiu que envolta l’èxit”
I ja per acabar un altre anecdota trobada al llibre del que he fet referència:
En una companyia Informatica anomenada Menlo Innovations, tenen un cartell penjat a la seva oficina que diu “Equivoca’t més ràpid!”. Ells saben que fer alguna cosa realment bona i innovadora implica cometre errors. Aixi doncs, la clau esta en cometre’ls al principi de tot i aprendre d’ells més rapidament.
Com ja és habitual en aquest espai vaig a comentar un altre “doncs-no-era-tant-mala-idea”.
En un post anterior us vaig parlar d’una idea que feia temps que em rondava pel cap sobre un sistema de traducció humana de documents mes o menys utilitzant la filosofia del P2P.
Parlant amb un parell d’amigues traductores em van dir que la idea estava bé pero que no hi acabaven de veure futur ja que les eines per a traductors estaven tant evolucionades que el preu d’una traducció humana era ja molt competitiu.
Avui, llegeixo la noticia que el gran Google s’embarca en un projecte molt similar al que jo volia fer. :-/
Hi ha altres sistemes similars per internet, com un de la universitat de Saragossa (ara no tinc el link) o un que he trobat avui anomenat Cucumis, però evidentment cap te la força que hi ha darrera de Google.
Com acostumo a acabar aquest posts: potser hauria de parlar menys i actuar més :-p Afortunadament vaig generant idees força rapid: El dia que estigui a punt d’embarcar-me en alguna suposo que tindré un bon rebost farcit per engegar.
És un fet habitual, en aquest pais que en diuen Espanya, que per amagar els problemes reals existents, revitalitzar les crispacions i els odis entre els diferents pobles. Podriem enumerar un bon grapat de mitjans de comunicacio espanyols que se’n surten força bé en aquesta tasca: La Cope, Libertad Digital, La Razon, El Mundo… Ara bé, dins aquesta crispació orquestada, ens trobem també un tret, ja no sé si caracteristic o no, dels catalans de crear-nos oposició dins de casa. Aquesta vegada no parlo de partits amb candidats en poca roba o mitjans de dretes, sino de mal anomenats periodistes que escriuen o confeccionen un “panfleto” a internet anomenat e-noticies (que no penso enllaçar per no donar clics) i que han trobat que l’unica manera d’augmentar popularitat és de publicar noticies amb titulars retocats i redactats tendenciosos amb l’únic objectiu d’augmentar la crispació.
L’exemple d’avui:
Un dirigent d’ERC compara El País amb El Mundo
Dos mossos emmanillen una senyora de 71 anys
“Saber català no pot ser un requisit”
Estònia com a exemple
Un terç dels votants del PSOE, contra les llengües cooficials
Eto’o ha fet els mateixos gols que Henry i Bojan junts
Polèmica per un vídeo en català a Madrid
Es a dir, com a norma general la linia editorial es:
Noticies en contra ERC
Noticies de pixades fora de test de ERC
Noticies sobre la llei de politica lingüistica de Catalunya
Noticies absurdes sobre independentistes
Noticies absurdes en contra del Barça (L’exemple d’avui, no es el resultat del barça sino que el jugador que estan a punt de vendre hagi marcat els mateixos gols que dos dels que es queden)
Brutalitat policial dels mossos.
Noticies en contra de TV3 (crosta nacionalista…)
Reordenar les noticies en portada per fer veure que hi ha alguna novetat publicada quan per contra no s’ha escrit res de nou durant dies.
És increible com en nom de la pluralitat van sortint cada vegada més voltors d’aquesta mena i que a més, surten de dins de casa i disfressats de “cabreta”. Molt trist.
Almenys en aquest cas em tranquilitza que és un “mitjà” facilment ignorable.
Diumenge passat, aprofitant que aquest any estem a Paris, vam anar a veure l’arribada del Tour de France als Champs Elysées. Hem de confesar que no som massa seguidors d’aquest esport. En el meu cas segurament és pel trauma que tenia de petit, que cada estiu m’havia d’esperar a la finalització de l’etapa per apoder veure els dibuixos o la serie.
Tot i així, teniem ganes de veure tot el muntage per l’arribada del Tour a la capital. Aquí us deixo un petit document gràfic del que va ser aquest tast de ciclisme. Accepto que no és el millor video del món, però escolta: és l’unic video que vaig grabar amb el mòbil i a més, és la primera prova que faig amb el youtube :-p
Important veure l’esclat d’entusiasme de l’Emilie davant d’aquest gran aconteixement.
