Entries from September 2008 ↓

Avui he llegit una anecdota molt interessant al blog de Pensamientos Agiles, en un post que parla de llibre col.laboratiu que publicarà O’Reilly: “97 Things Every Software Architect Should Know“.

El text diu:

“Las entradas que hay ahora mismo son realmente interesantes, y por comentar una, la más votada de todas (No pongas tu curriculum por encima de los requisitos) me ha recordado a un Arquitecto de Software con el que coincidí y que no dudaba recomendar el utilizar WebSphere MQ y Coherence para una determinada tarea porque le apetecía aprender esas tecnologías. No cabe lugar a duda de la validez de las tecnologías, pero en este caso estas tecnologías no se escogieron, para suerte para el bolsillo del cliente y para las personas que tendrían que lidiar con éstas y disgusto de esta persona en particular.”

Certament, un cas com aquest tots l’hem trobat. Fins i tot jo l’he viscut en la meva etapa més “junior” on deixant-me portar per hypes del moment he arribat a aconsellar productes que han dificultat el desenvolupament del projecte. Evidentment que en un projecte aprendrem coses, però diguem que no és l’espai més adequat per testar noves tecnologies ja que aquesta formació no és (o no hauria de ser) imputable al client i no dominar les eines ens pot fer errar de bastant les nostres estimacions de carrega de treball.

A part, també hi ha el tema dels recursos humans: Sempre serà més fàcil trobar programadors especialistes en alguna de les tecnologies conegudes que d’altres tecnologies hype del moment.

“Quand un fonctionnaire dépense à son profit cent sous de plus, cela implique qu’un contribuable dépense à son profit cent sous de moins. Mais la dépense du fonctionnaire se voit, parce qu’elle se fait; tandis que celle du contribuable ne se voit pas, parce que, hélas! on l’empêche de se faire. (…) Mais, quand Jacques Bonhomme livre cent sous à un fonctionnaire pour n’en recevoir aucun service ou même pour en recevoir des vexations, c’est comme s’il les livrait à un voleur.”

- Ce qu’on voit et ce qu’on ne voit pas
Frédéric Bastiat

He de reconèixer que la llista hauria de ser mes llarga però tanmateix, inicio aquest meme amb una llista que no intenta ser exhaustiva i que no té cap tipus d’ordre a excepció del que la meva memòria selecciona.

Així doncs, comencem:

1. Iomega Zip: En el seu moment em va semblar un bon suport per a poder guardar les meves dades en algun suport mes econòmic que un disc dur o una unitat òptica normal. A part del gran fracas que va ser, jo tampoc el vaig acabar utilitzant massa. Una llàstima.

2. Palm E2: La tercera palm que em comprava i desgraciadament no em va acabar de sortir tal com pensava. Amb problemes amb la pantalla tàctil, ha acabat sent una magnifica maquina per jugar al solitari però poca cosa més. Em perdonara l’Agustí pero… que Palm descansi en pau.

3. Cd Player Mp3 RIMAX 480S : I perquè em vaig comprar aquesta andròmina en comptes d’un Ipod? Perquè estava en proces d’autoconvenciment de que un ipod era una tonteria i que no el necessitava per res. Aquest aparell no va funcionar bé mai i es pot dir que van ser els 70-90€ pitjor invertits que recordo. Al final, evidentment va acabar caient l’iPod, que va ser el primer d’una bonica tripleta :-p No es pot lluitar contra “el lado oscuro de la fuerza” Aquesta anècdota m’hauria de fer aprendre i no resistir-me tant a l’iphone, no creieu? :-p

4. Escànner de taula: I per que caram necessitava jo un escànner? Doncs per res, però em vaig deixar portar per aquell nadal en que el preu dels escànners va caure pels terres i tothom es va llençar com a bojos a comprar-los. Jo diria que va ser el regal del nadal. Evidentment poca cosa he arribat a escanejar amb aquell trasto de plàstic, lentissim tot i haver-lo comprat en format SCSI :-p

5. Organizer Vobis: Qui no recorda aquesta famosa cadena d’ordinadors (alemana ??). Doncs jo vaig picar amb un organitzador personal, evidentment dissenyat pel Colani (no se qui coll és però va ser l’època dels ordinadors Colani Design), de 128k si no recordo malament i que no tenia conexio a l’ordinador, amb lo qual, no hi havia manera de fer backups de cap tipus. Tècnicament servia de poca cosa, però em feia somniar que algun dia tindria alguna millor, com una Casio, per ex :-p

Em podria estendre molt més però el meme era aquest: mencionar 5 “gadgets” dels quals ens hem penedit de la seva adquisició. Ara m’agradaria passar-lo per exemple a l’Alex, al Xavi, al Joan i al Pere.