Pel que es veu la crisi és una cosa que toca a tothom. Podríem discutir si toca per igual a tothom, però vaja, això ja seria un altre tema. La qüestió és que un dels sectors que han vist agreujada la seva situació, son els del mitjans de comunicació en paper, és a dir, els diaris. Sembla ser que estan demanant descaradament ajudes al govern per pal·liar les seves dificultats econòmiques.

Llegir la premsa a paper te un no se que de romàntic. A mi m’agrada. Ara bé, si penso a les últimes vegades que he tingut algun exemplar a les mans ha estat algun diumenge de sol, que aprofito per comprar Le Monde camí de la Boulangerie (No hi ha res com l’olor de tinta barrejada amb la del cafè i els croissants :-P)  o bé, l’aprovisionament de diaris oferts quan volo en alguna companyia high-cost. El dia a dia, el passo nodrint-me d’informació obtinguda a Internet, ja sigui via els mateixos diaris o via blogs i similars.

La qüestió és: i si la crisi de la premsa escrita no es a causa de la crisi econòmica si no que el seu mitjà ja ha quedat obsolet? Quantes altres tecnologies han mort pel camí sense fer tant de soroll a causa de que han estat sobrepassades per altres? Si la gent no compra la premsa escrita, no serà per què avui en dia hi ha altres maneres d’accedir a l’informació?

Senyors, potser és hora de començar a canviar de model de negoci i deixar de plorar al govern per que algú s’ha emportat el vostre formatge.