Series de tele

És curiós que es parli de series de tele per anomenar a “Lost”, “Prison Break” i demés, quan poca gent l’acaba veient via la cadena de televisió tradicional. Aquestes series estrenades en primícia als Estats Units son les reines dels serveis de descarrega P2P ja que els seus fans no volen esperar l’exagerat delay entre l’emissió a USA i l’emissió als altres països. Fins i tot els subtítols han de ser fets per voluntaris perquè les productores no volen veure que potser el bon model de negoci no es vendre la serie a una cadena de televisió.

Quan s’adonaran que el model de televisió existent no és el futur. Que no n’hi ha prou en tenir mil cadenes diferents si la gran majoria del temps no hi ha ningú davant de l’aparell per veure els seus programes.

Si jo hagues de triar com vull consumir la tele, sense pensar-ho massa diria que m’agradaria consumir programes sota demanda. És a dir, poder seleccionar el programa que vull veure en el moment que em ve de gust fer-ho. Una mica és el que faig avui en dia amb les series: comprar el cofret de la temporada i consumir els capítols al meu ritme.

Per cert, no dec ser massa raro en els gustos quan els grans distribuidors s’estant adonant que tot i haver una certa crisi en la venta de novetats en DVD (preus més o menys cars) , la venta de series va vent en popa: tot i pagar més diners pel pack, la relació entre preu per capitol i temps disfrutat és molt més avantatjosa que en una pel.licula de 20-25€.