Amb aquest mail no intento sentar càtedra ni anar de Guru, nomes reflexionar en veu alta sobre algunes coses d’aquest fenomen anomenat Twitter.
Primer de tot dir que soc usuari de twitter i que en certs moments podria dir que en soc usuari assidu. Trobo divertit el Microblogging i molt més senzill que el blogging (és molt fàcil posar el que et passa pel cap sense haver d’elaborar-ho massa). Te algunes limitacions com la llargada del textos o la no possibilitat d’incloure fitxers, però ja hi ha expansions que t’ajuden a superar-les.
La cosa està en que corrent moltes veus que diuen que això del twitter es una revolució, que es l’eina definitiva per les empreses…
Per exemple podem trobar interessants articles que intenten aprofundir en l’us de twitter a les empreses, com a eina de comunicació interna i externa, com a eina de marketing, com a lloc on rebre feedback…
A veure, és cert que és bo per l’empresa estar “connectada” a twitter pero és cert en tant que és bo estar connectat i participar en qualsevol conversa que s’estigui creant, ja sigui a Internet com al mon real. Com ara Twitter es un lloc on es congreguen mils de persones, al igual que a facebook per exemple, doncs l’empresa té l’oportunitat de participar de tu a tu dins d’aquesta conversa. Aquest servei ha resultat ser molt util per publicitar esdeveniments, per a fer seguiments d’actes (debats, keynotes…), per enterar-te de successos en temps real (tancament adn.es, vaga El Periodico…) però tot això ha sigut útil no per l’eina en si sinó perquè la gent estava connectada allà en aquell mateix moment.
Ara bé, pensar que Twitter (o el microblogging) és la solució ideal per la comunicació interna, que gracies a la seva immediates, la facilitat d’escriptura, la proximitat amb els treballadors… fan d’aquest eina l’ideal per a tenir informats als treballadors o com a eina de treball, doncs home.. en tinc els meus dubtes.
Twitter és una eina bàsicament geek. Exhaustivament nomes l’utilitzem els early adopters i tot i que ara tothom en parla, si desapareixes d’un dia per l’altra no passaria res. Ara per ara s’utilitza perquè ja hi ha una gran massa de gent que l’utilitza però també perquè es cool i es el hype del moment.
Si que es veritat que és útil, però no es indispensable ni irreemplaçable i sobretot com he dit abans, té moltes limitacions. Perquè limitar el tamany de les entrades a 140 caràcters? Perque no 160 o 200? A veure, s’accepta la limitació i li dona un cert charme al producte però segur que els que et defensen l’avantatge del 140 caràcters son els mateixos que et criticaven el que els fan boys d’Apple utilitzessin un ratolí amb un sol botó.
Un “twitter empresarial” hauria de d’utilitzar tecnologies que ja existissin, possibilitat d’escriure notes curtes i ampliarles amb textos mes llargs (entradeta-resum i cos?), possibilitat d’afegir fàcilment imatges, arxius…, possibilitat de crear grups i donar diferents nivells de seguretat, visualització filtrada del timeline, connexió senzilla a diferents events (tipus, l’aplicació X s’ha penjat, aqui tens la traça)…
Pel moment, continuaré utilitzant twitter en mode geek, almenys fins que desapareixi, perquè no oblidem que twitter no ha guanyat ni 1$ des de la seva creació. Avui anunciaven que Jaiku, alternativa de la totpoderosa Google, tancava i estaria disponible per a la comunitat amb llicencia Apache.
7 comments ↓
Has provat el Yammer?
Sips, ja l’havia vist (https://www.yammer.com/)
S’acosta mes al que parlava. Te un parell d’opcions com els grups o la possibilitat d’afegir fitxers, però crec que encara hauria de millorar cosetes per ser adoptat per l’empresa.
Pensa que tota implantació d’un sistema d’IT a l’empresa busca en ultim terme el guanyar diners (èticament i sostenible, afegiria jo…) i les opcions que Yammer ofereix no se si justifiquen l’adopció d’aquest sistema (sobretot tenint en compte que no tothom l’utilitzarà).
No sé, és la meva escèptica opinió, però en cara en podem parlar molt més!
El twitter està bé per comunicar-se amb un grup reduït de persones, d’aquí que sigui tant important que hi afegeixin grups.
De totes maneres, últimament faig servir l’estat del facebook per a coses que una mica abans hauria fet servir el twitter, com per exemple fer boadcasting, enviar missatges o preguntes a “tothom” en general, del tipus “Algú coneix un bon hotel a Roma?”.
Si, l’avantatge d’utilitzar twitter respecte l’email per fer una pregunta general és la seva instantaneïtat i el que no cal preocupar-se per la persistència del missatge: no t’has de preocupar de borrar ni conservar el missatge perque aquest té una validesa en un instant determinat i quedara sepultat pels missatges següents al cap de poc temps.
Igualment tal com tu expliques, la gracia esta en que els teus contactes estant a twitter i per tant, escriure una frase allà els arribara a tots. L’eina en si podria ser diferent i sense tantes limitacions i tenir el mateix èxit.
Imagine’t els mil debats que hem fet via twitter, parlant del sexe dels angels, sense la limitació de 140 caràcters. Son missatges amb una alta caducitat (via email no seria el mateix) però es fa difícil anar limitant les entrades.
Evidentment, twitter no es el mitjà per fer el que fem a vegades :-p
Penso que el nombre de caràcters no és una limitació, al contrari és la gràcia de twittter: tots els missatges es poden llegir d’un cop d’ull i sense gastar temps.
Si vols més text sempre pots afegir un enllaç al teu blog/wiki/etc. Ara bé, si elimines la limitació de caràcters llavors Twitter=newsgroup=” a en Gerard li agafa mal de cap i deixa de seguir twitter”
En canvi la falta de grups sí és un problema, especialment si tens molts contactes. Sense grups, la principal utilitat de Twitter -més enllà dels debats ;)- és fer broadcasting pur i dur, i per això el facebook (o xarxa social de torn) és molt millor.
Estic d’acord amb que esta be la limitació de caràcters per veure-ho amb un simple cop d’ull.. per això proposava el camp resum i el camp extensió: Si per escriure algo mes llarg has d’anar al teu blog escriure algo i enllaçar-ho, ja perd la espontaneïtat del twitter, a part de la seva usabilitat.
Facebook.. mmm a mi em comença a fer por, pero si que es veritat que és més util.. pel fet que tens més gent que l’utilitza.
[...] ← Twitter per l’empresa [...]
Leave a Comment