Em vaig quedar amb les ganes de veure en directe el debat d’economia que va enfontar en Solbes (PSOE) contra en Pizarro (PP), però avui en dia la llunyania no és problema i poques hores després, ja estava el debat penjat al youtube.
Us incloc els 7 videos que composen tota l’emisió. Us recomano el seu visionat si algú no l’ha vist encara, ja que tot i no ser una font de noves idees (de fet les propostes dels dos em sembla que no estant tant allunyades) és divertit veure la baixada de fums del Pizarro i les cares que feia davant de les respostes del Solbes.
Com a punt negatiu del debat destacaria que és un pas més cap al bipartidisme USA: perquè no fer participar els altres grups, com a mínim els parlamentaris?
Je ne comprends pas pourquoi les célébrations pour la connexion AVE (Train de Grande Vitesse) de Barcelone avec Madrid quand la chose réellement important est la connexion avec la France et son réseau TGV.
Aujourd’hui existe d’alternatives Barcelone - Madrid pour tous les budgets, mais le lien avec la France et surtout avec des grandes villes du sud (Montpellier, Toulouse…) peut être un très bonne affaire économique pour la Catalogne et en conséquence pour l’Espagne.
La prévision pour arriver à la France : 2012, 20 ans après de la finalisation de la ligne Madrid - Séville.
Una cosa que m’ha sorprès de Paris és veure la quantitat de fires i congressos que s’organitzen, a diferència de Barcelona, ciutat que jo sempre havia cregut amb una forta oferta d’esdeveniments. Per raons obvies no puc comparar amb Madrid però crec que fins i tot comparant les dues capitals, surt guanyant la capital de l’hexagon.
L’altre punt interessant és que es pot trobar exposicions i salons per a gairebé qualsevol tema : des dels salons classics com el de l’automobil, la moda… a salons per a emprenedors o congresos d’e-learning (com el que han fet aquesta setmana, que ha permès retrobar-me després de 7 anys amb el Marc Sanmarti, assesor en temes d’experiència d’usuari per a l’UOC).
Fa poc sortia un article a una prestigiosa revista americana que parlava d’un suposat declivi de la cultura francesa del qual en podem estar més o menys d’acord si comparem la producció cultural del pais actualment amb la que ha estat històricament, sobretot pel que fa a la exportabilitat. Si mirem la produccio musical, per exemple, veurem que el que es fa aquí avui en dia és poc conegut fora del pais, tret esclar de les obligades excepcions com Daft Punk o algun més.
Puc confirmar el que opinava fa poc un amic meu que porta dos anys vivint a Paris i que deia que abans de venir, li feia molta il.lusió d’anar a viure en una d’aquelles ciutats on “passen les coses”, és a dir amb una efervescencia cultural important i que després de coneixer Paris potser s’havia equivocat i hauria d’haver anat a Londres o Berlin, on actualment si que es creen coses noves.
Jo estaria d’acord en que potser Paris no és una ciutat on s’estigui creant coses realment fresques però això no vol dir que no sigui una ciutat amb moviment i per exemple a nivell econòmic la veritat és que Paris continua essent un pès específic dins de l’Europa: nomes cal veure la quantitat de gent que ve aquí a fer negòcis.
En aquest plà si que podem dir que Paris és una ciutat on “passen les coses”.
J’ai fini dernièrement le livre “99 francs” de Fréderic Beigbeder et je peux déjà dire que le contenu est un peu comme je m’y attendais mais la forme m’a beaucoup surpris.
“99 francs” est l’histoire (un peu autobiographique) d’un publicitaire très bien payé, qui un jour se rend compte que le monde qu’il crée est horrible et il décide de changer sa vie mais comme qu’il ne veux pas démissionner, il commence à écrire un livre pour se faire licencier.
Le livre est composé de 6 grands chapitres: je, tu,il, nous, vous, ils, et chaque chapitre est écrit en correspondance avec la personne.
“99 francs” est un livre franchement dur mais il n’y a pas d’idées très révolutionnaires: l’innovation est précisément que cette fois c’est un publicitaire, qui touche 13k euros nets par mois, qui réalise la critique.
C’est un livre que je recommande de lire et je recommande de lire la biographie de l’auteur aussi.
D’ailleurs, c’est mon première livre “sérieux” que j’ai lu en français (et en 4 jours), parce que je crois que “Le Petit Nicolas” c’est pas un livre très difficile, non?
El llbre que m’he estat llegint ultimament és “The Long Tail” d’en Chris Anderson (editor en cap de la revista Wired).
En aquest llbre es presenten els canvis que hi ha hagut en la economia, que ens han fet passar de la visió dels mercats de masses (Best sellers, tops-tens, 40 principals…) al triomf d’allò minoritari (mercat de nínxols).
Aqui no vull explicar més sobre aquest tema. Estic preparant un petit artícle / assaig sobre aquest tema que espero tenir temps de publicar per aquí.
Com és normal, injust seria el contrari. Estic parlant de l’estafa d’Afinsa i el Fòrum Filatèlic. Com es pot llegir al “Blog Salmón”:http://www.elblogsalmon.com/2007/04/19-afinsa-y-forum-filatelico-el-estado-no-pagara l’Estat no pot pagar amb la renta de tothom, les operacions arriscades d’alguns. Es que han especulat i han obtingut molts diners no rendiràn comptes a ningú, no?
Això em recorda als que diuen que no passa res amb la Bombolla inmobiliaria… que si esclata, l’Estat segur que fa alguna cosa. Per cert, avui he escoltat al telenotícies que ja ha acabat el “Boom”. A veure que és el que passarà ara.
Cartells com aquest s’estant multiplicant pels balcons de Barcelona i rodalies… feia anys que no es veia una cosa així.
Com anava allò… si l’oferta supera la demanda, els preus van a la baixa… ai, no, perdoneu.. que tothom diu que els pisos funciona amb una lògica fora de mercat i això és “impossible” que passi.
Crisi inmobiliaria a Estats Units? No home, no.. això és que hem malinterpretat el que veiem per la tele.
Cal repetir el Mantra “La bombolla no esclatarà, la bombolla no esclatarà”.
Avui ha vilaweb he llegit una nota sobre una campanya que estant tirant endavant alumnes i exalumnes d’ESADE, per aconseguir que el director de l’escola, Sr. Carlos Losada, deixi la presidència de ClickAir, empresa aeronàutica del Grup Iberia, argumentant que els idearis de l’escola estant en contra de les accions que esta portant Iberia a Catalunya.
En concret diuen que:
El Grupo IBERIA:
a) manté continus comportaments monopolístics que perjudiquen constantment al consumidor individual.
b) perjudica greument la nostra ciutat e el nostre país, al no deixar que cap altra empresa pugui operar lliurement al nostre aeroport. Aquest dos punts van contra l’ideari que ESADE ensenya des la seva fundació.
Interessant article del Blog Salmón, on conclou que avui en dia les empreses espanyoles no poden competir en preu sino que han de buscar altres elements com podria ser, evidentment, la R+D.
Un altre article sobre la creació d’start-ups… aquesta vegada una entrevista a Ricardo Buil, de centralderesevas.com, una empresa creada als Pirineus i que ara factura 18 milions €.
Per anar fent boca:
“Algunos de los puntos principales:
Inicialmente se financió con negocios particulares.
Al principio no había modelo de negocio, no se podían realizar reservas directamente, solo contactar con hoteles.
Su tráfico está basado en posicionamiento en buscadores y no en publicidad.
L’altre punt interessant és que es pot trobar exposicions i salons per a gairebé qualsevol tema : des dels salons classics com el de l’automobil, la moda… a salons per a emprenedors o congresos d’e-learning (com el que han fet aquesta setmana, que ha permès retrobar-me després de 7 anys amb el Marc Sanmarti, assesor en temes d’experiència d’usuari per a l’UOC).
El llbre que m’he estat llegint ultimament és “The Long Tail” d’en Chris Anderson (editor en cap de la revista Wired).
