Fa temps que tinc ganes de participar en un Startup Weekend pero sempre que se’n ha organitzat un a la meva ciutat jo estava lluny.
Un Startup Weekend es una trobada de gent multidisciplinar que dura tot un cap de setmana (de divendres tarda a diumenge al vespre) i que te com objectiu desenvolupar un projecte de 0 i crear una empresa per explotar-lo. Tot això en un cap de setmana!
Evidentment no totes les edicions han sigut existoses o tots els projectes han tingut continuitat, pero pel que explica la gent, el networking, les coneixences, el treball en equip, que es pot fer en una trobada d’aquestes caracteristiques es impagable!
Tot aixo ve al cas perque el cap de setmana del 4 al 6 de desembre, s’organitza una Startup Weekend a Paris i pel que sembla no tinc excusa per no anar-hi.
El preu son 60€ (49€ pels primers que comprin i 35€ per estudiants), i aixo inclou tots els menjars (+ begudes), bossa amb regals (samarreta…).. i tota la organitzacio.
Si algu s’anima, de l’allotjament en podem parlar
Per si de cas un enganxo el planning provisional.
———————————–
Startup Weekend c’est 54h pour créer une Startup à partir d’une idées. Pour cela nous réunissons des dévelopeurs, des entrepreneurs des gurus du marketing, des graphistes, des artistes …. Puis nous les enfermons pedant un Week end
Fondé en 2007 par Andrew Hyde, Startup Weekend est aujourd’hui dirigée par Marc Nager et Clint Nelsen depuis Seattle (USA). Le concept du week-end est celui d’une conférence axée sur l’apprentissage par la création. Le programme est en plein développement et a déjà rencontré un vif succès dans plus de 50 villes et 12 pays et aujourd’hui il arrive sur Paris !
Les participants du week-end décident de ce qu’ils veulent changer, en partant d’un problèmes, le but du week-end est de le résoudre sous forme de projet ou de société. Les participants sont responsables d’apporter leur compétences et leurs passion afin d’accomplir ce challenge, dans un délai de 54 heures.
(C’est intense !)
Chaque équipe est responsable de ses horaires (vous pouvez ne pas dormir pendant 54h si vous le souhaitez) mais voici un découpage typique :
No se si és la crisi o que, però pel que sembla avui tothom s’ha posat d’acord per parlar de les marques blanques, és a dir, els productes que podem trobar en un supermercat empaquetats sota una marca genèrica però que son el mateix producte que podem trobar sota una marca més coneguda a un preu més alt.
Doncs bé, de tot el que he llegit avui, he trobat interessant compartir (tot i que es una mica antic) un enllaç a un wiki on es pot conèixer el fabricant de cadascun dels productes marca blanca dels grans supermercats. No se si és una llista exhaustiva però almenys al ser un wiki esperem que es vagi actualitzant amb l’arribada de nous productes.
Trobo a faltar el mateix pero en el mercat frances. Hauré de buscar una miqueta.
Una de les formules d’èxit que tenen les empreses al seu abast avui en dia es intentar superar les expectatives dels seus clients. Aquesta no es una tasca que a priori sembli molt difícil ja que els consumidors ens hem acostumat tant al mal servei que les nostres expectatives son d’entrada molt baixes i hem oblidat que quan comprem un producte o un servei el mínim que hauríem d’esperar es que funciones bé.
Aprofitant aquesta introducció, explicaré un cas particular que fa temps que tenia pendent explicar.
Des de que vaig arribar a França, un dels grans descobriments que vaig fer i del qual m’he tornat fan es Amazon. A veure, entenguem-nos: Ja coneixia Amazon de molt abans i fins i tot havia comprat algun llibre per l’empresa però la cosa es que mai ho havia fet a nivell personal. Aprofitant que hi ha una botiga Amazon França i que el lliurament de llibres és gratuït sense comanda mínima vaig començar a utilitzar el servei.
Ja d’entrada em va sorprendre la puntualitat. Un cop fas la comanda et diuen que en 2 dies laborals tindràs el teu paquet i s’ha de dir que sempre ha estat així. En tot moment estas al corrent d’on esta la teva comanda, si ha estat lliurada o no…
Així doncs els bons preus, la puntualitat i la facilitat de compra (one-click fan!) son de les raons que m’han anat convertit en un incondicional de la casa. Que a la feina em recomanen un llibre interessant? Cerca a l’Amazon i comanda feta. Que se m’està acabant el llibre que estic llegint i no tinc temps d’anar a la llibreria a buscar-ne altres del mateix autor? Comanda a l’Amazon. De fet, he comprat des de llibres a Netbooks, passant per càmeres de fotos, fundes…
L’única experiència negativa que he tingut (a part de dos BD que van venir un pel tocades però que com no era greu ho vaig deixar córrer) es remunta a fa un parell de mesos. Una comanda d’un llibre que havia fet apareixia com a lliurada però jo no l’havia rebuda. Com en el nou apartament no tenim un porter amb horaris fixes com en l’anterior, vaig pensar que potser ell l’havia recollit i s’havia oblidat de dir-nos alguna cosa. Després d’una setmana, me’l vaig creuar i al preguntar-li si tenia algun paquet per nosaltres ens va dir no, que no havíem rebut res i que si no, ja ens l’hauria portat al pis com sempre.
Bé, el que em feia ràbia es haver de prescindir de la compra online de llibres a causa de que al nostre nou apartament no hi havia un sistema per rebre els paquets de forma segura, tal com teníem a l’altre, ja que no sabia si havia estat Amazon, el carter o un veí malintencionat, qui s’havia quedat amb la meva comanda.
Sense masses esperances vaig enviar un mail al servei d’atenció al client (la sola menció del nom ja em produeix esgarrifances) explicant el meu cas. En poc mes d’una hora vaig rebre resposta disculpant-se per tot i demanant-me de preguntar al carter o algun veí que hagués pogut recollir el paquet per mi, per si de cas i dient-me que ells per la seva part investigarien que havia pogut passar i que si en una setmana tot havia estat infructuós em tornes a posar en contacte amb ells i que mirarien de trobar una solució.
Sorprès i content pel mail, vaig esperar una setmana a veure si per aquelles coses el porter em donava bones noticies. Res de res.
Sense enviar mail a Amazon vaig marxar 15 dies de vacances, esperant que a la meva tornada potser el llibre ja hauria aparegut. Pero tampoc.
Així doncs vaig enviar un segon mail explicant la situació i sense masses esperances ja que havia passat massa temps.
Doncs la resposta no es va fer esperar massa: Disculpes de nou i la noticia de que m’enviaven un altre exemplar del llibre a càrrec seu. :S Nomes em demanaven que si per aquelles coses rebia el primer exemplar que el retornes utilitzant el canal gratuït que faciliten per si hi ha algun problema amb el llibre.
I evidentment, al cap de dos dos dies (un de menys del que m’havien dit), el llibre estava a la meva bústia.
ESPECTACULAR! Dos mails, la meva paraula com a única garantia i el problema solucionat. Aixo si que es sobrepassar totalment les meves expectatives!
Aquesta gent ja em tenia, però es que després d’això m’han fidelitzat absolutament a part de fer-me recuperar la confiança en que un bon servei per part de grans empreses és possible!
Abans d’acabar m’agradaria dir que també he rebut molt bon servei d’altres grans empreses, com per exemple Microsoft, que em va enviar una segona copia d’un joc que vaig dir que no m’anava molt be (un altre cop la meva paraula com a única garantia perquè ells no sabien ni si er veritat que el tenia) o l’FNAC per exemple en el qual pots tornar un producte sense haver de donar explicacions.
Tot i així el mes sorprenent es el fet d’arribar a tractar amb un servei postventa via email amb un grau de reactivitat excel.lent i obtenint una bona solució en temps record i sense burocràcia pel mig, rotllo enviament de faxs, etc.
Fa uns mesos que m’he de donar de baixa de Vodafone, però nomes ho puc fer per telefon i pagant (ja que truco de l’estranger), i en un horari molt limitat… quant vaig estar a Barcelona no m’ho van poder solucionar… un servei igualet igualet…
Con varios meses de retraso publico la tercera parte de mi serie de post sobre ACN. Como ya ha pasado el momento y ya se han publicado otras opiniones al respecto (ACNPiramidal, por ejemplo) no voy a ser tan exhaustivo como en su momento me hubiera gustado. Básicamente copiaré un comentario que hice en otro blog explicando porque creo que ACN es un engaño.
Aunque antes me gustaría comentar la tira cómica con la que abro el post y que de alguna manera podría resumir lo que es ACN.
En la tira se contrata a una persona sin experiencia en ventas para ocuparse de vender un producto (ACN recluta a vendedores entre personas que nunca se han dedicado a eso pero evita llamarlos vendedores), se le paga a comisión (ACN paga una comisión de lo que vendes pero no existe compromiso laboral alguno entre ACN y los vendedores por lo tanto no hay riesgo para ACN), pero para obtener el puesto hace falta un ordenador portátil que la misma compañía te vende (ACN te obliga a comprar un kit de inicio a 500€ con la “documentación” necesaria para iniciar el negocio y una “licencia” que se debe renovar cada año). El candidato esta feliz cuando es contratado y pregunta que es lo que hay que vender. Pues portátiles, evidentemente (ACN prohíbe expresamente el marketing de sus productos y solo permite vender a amigos y familiares, pero motiva para que se haga campaña para reclutar a nuevos vendedores… puede que su producto finalmente sea la venta de kits de inicio?). Como ven, los paralelismos entre la tira cómica y ACN no son pocos, aunque la gran diferencia esta en que vender un portátil puede ser mas o menos sencillo, al contrario que vender un abono telefónico que poco cambio aporta al cliente o un videotelefono que es caro y no es ninguna novedad a parte de existir alternativas gratuitas. Otras diferencias serian que en ACN nunca vas a encontrarte con alguien de la empresa que este a sueldo. Es decir, quien te contratara sera otro vendedor que obtiene comisión si tu entras en la estructura (en base a las ventas que tu hagas o en base a primas de motivación). Porque el sistema esta tan bien pensado que mientras que el único negocio seguro que es el de venta de kits es solo para ACN, mientras que la venta de abonos telefónicos es lo único de lo que tocáis comisión tanto el vendedor como ACN (esta ultima la mayor parte). Y digo que ACN toca comisión, porque no deja de ser un revendedor, ya que no tienen tecnología ni infraestructura propia! Así pues, riesgo 0.
Pero el sistema continua funcionando porque los vendedores son continuamente bombardeados (de parte de otros vendedores) con consignas tipo “si no haces dinero con esto es tu culpa porque no estas suficientemente motivado: tienes que trabajar mas, hacer mas contactos, hacer crecer la red…”. Hay seminarios de motivación que son organizados por otros vendedores de mas nivel, y donde los gastos son sufragados entre todos. ACN no interviene… ellos han plantado la semilla.. su sistema funciona solo.. para beneficio de ellos y de puede que algunos pocos elegidos.
Mi opinión es clara: puede que alguien este haciendo dinero con esto pero esta claro que no esta hecho para mi. La empresa ACN no asumo ningún riesgo y se aprovecha mediante engaños y medias verdades de la buena voluntad (o avaricia) de los vendedores así como de los contactos de estos. Yo no estoy dispuesto a aprovecharme de la confianza que mis contactos puedan tener en mi para vender un producto en el que ni yo creo. Porque aunque ellos digan lo contrario no es lo mismo que por ejemplo ser usuario de ordenadores Apple y que un amigo te pida consejo y le digas que use Mac. A ti Apple no te paga ni un duro por la tanto no tienes ningún interés detrás de tu consejo? En cambio via ACN si que lo tienes y eso es lo que va a corromper la relación que puedas tener. Y que te habrá dado la empresa a cambio, seguramente algunos céntimos de comisión y “la obligación” de perseguir a tu red de contactos porque sino no harás dinero porque no trabajas lo suficiente. Y todo eso sin olvidar que ACN no ha asumido NINGÚN RIESGO.
Y ahora si, corto y pego el comentario que hice en otro blog:
Esta historia la voy a contar en castellano, mas que nada para que pueda ser útil a toda persona que busque información sobre esta empresa de marketing multinivel (MLM en adelante) y acceda a esta página por un buscador. ACN desembarco en España hace algunos años y seguramente que aun hay algunos vendedores buscando El Dorado por estas tierras.
Voy a estructurar el relato en 3 posts: los antecedentes, “la reunión” y finalmente mi opinión. Intentare seguir el orden que yo seguí, sin avanzar demasiados acontecimientos. Es normal si hay información incompleta al principio, porque básicamente esa es una estrategia en estos tipos de negocio.
Para los mas impacientes, solo avanzo que ACN es una empresa legal, su actividad es al parecer legal, no es una secta (aunque utilicen algunos métodos y técnicas dudosas) y tampoco es una estafa piramidal (al menos tal como la define la ley)… Habra quien puede ganar dinero en esto, pero como se vera mas adelante, este no es mi negocio.
Todo esto empezó hace un par de semanas en una cena con un par de parejas de amigos. Yo estaba en la cocina preparando la comida, mis amigos en el salón dándole al tirador de cerveza. Cuando por fin estuvo todo listo y pude sentarme en la mesa, dos de mis amigos estaban ya enfrascados en una interesante conversación. Por lo que parece, uno de ellos hacia una semana que había asistido a una reunión que le iba a cambiar la vida radicalmente: Cansado de su trabajo actual en una importante empresa farmacéutica del país galo (vivimos en París), mi amigo había descubierto (vía un antiguo amigo a el) la posibilidad de trabajar en un nuevo negocio, que de hecho era un super negocio, muy motivador, basado simplemente en las relaciones. En las relaciones? Pues si, de hecho se trataba de crear una red de contactos, trabajar con esa red y bueno, el dinero venia solo. De hecho, era una oportunidad de oro (según el) para poder hacer un dinero extra, trabajando con los amigos y con personas que elijas tu y sobretodo sin presiones, a tu ritmo…
Mi pregunta en ese momento fue la misma que seguramente esta pasando por la cabeza a los lectores: Pero… en que consiste el negocio? Que es lo que se vende? De donde sale ese dinero? Ingenuo de mi, pensaba que simplemente me había perdido la respuesta a esas incógnitas por haber estado ausente al inicio de la conversación pero no, esas respuestas no podían ser desveladas en ese momento sino que debía asistir a una reunión donde se me explicaría con detalle, ya que mi amigo aun no sabía lo suficiente.
Pero… de que empresa estábamos hablando? Negativo: esa pregunta tampoco tenia respuesta inmediata. En ese momento a todos nos pasaban diferentes respuestas por la cabeza. Empezamos a preguntarnos si es que no se trataba de una secta o si era ilegal (evidentemente mi amigo lo negó), que si lo que quería era vendernos Tupperware o Herbalife (tampoco era eso)… La conversación llegó a su fin al cabo de unos 30 minutos al no conseguir mas información ni vaciando botellas de buen vino francés. La cosa que acordamos mi otro amigo y yo era de asistir a una de esas reuniones (yo en París y el en Toulouse) para poder satisfacer nuestra curiosidad, sobretodo al ver que la asistencia no comprometía en nada.
En esos momentos yo ya estaba seguro que se trataba de alguna empresa de MLM, como Amway, Herbalife o otras. Todo cuadraba, pero la verdad es que aun me era difícil aceptar que mi amigo y su pareja se hubieran metido en eso. Los dos estan en la treintena, con estudios universitarios los dos, puestos de responsabilidad en empresas serías francesas… Evidentemente tenia que ser una empresa que ofrecería algun tipo de producto novedoso o atractivo.
Empece a indagar por Internet, utilizando detalles de la conversación que habíamos tenido y fácilmente encontré diferentes empresas candidatas, entre ellas, algunas de muy claras. Buscaba algún producto que pudiera interesar a mi amigo, novedoso… al final supuse que se trataba de algún producto de telecomunicaciones ofrecido por Akeo o ACN y esas empresas, especialmente en la ultima, fije mi investigación.
Antes de proseguir, me gustaría identificar 3 tipos de personas que se encuentran por Internet hablando de estos temas:
Para empezar tenemos el que conoce este mundo, le han hablado de el, ha estado dentro y ha salido decepcionado o simplemente que ve que lo que se propone falla en algún sitio. Son los que hablan de estafa piramidal, de engaño, de sellos / Madoff, de secta…
Después tenemos a los que indagan un poco mas y entienden el negocio. Ven venir las estratagemas para tomarte el pelo. Están de acuerdo en que alguien puede ganar dinero con eso pero que serán principalmente los creadores del tinglado así como los participantes menos escrupulosos.
Finalmente encontramos a los que están metidos en el ajo. Estos atacan a cualquiera de los dos tipos anteriores. Según ellos están ganando dinero fácilmente, sin moverse del sofá. Todos utilizan los mismos argumentos y de hecho las mismas frases (donde lo habrán aprendido?? ). Según ellos tienen un super producto y un super negocio y que si los otros no lo ven es porque son unos borregos llevados por el sistema. Todos han conseguido el éxito en pocos meses. Su actitud es normal (y perdonad que avance acontecimientos) pero es que su éxito se basara en que existan otros crédulos que crean en el sistema.
Curiosamente no se encuentra (o es difícil encontrar) algún usuario / consumidor de esos productos sin que este relacionado con “el negocio”, es decir, no se encuentran consumidores que lo sean porque crean en el producto sino que lo son porque creen en el negocio.
Algunos de los artículos / forums que encontré por Internet son los siguientes:
Al recibir un correo de mi amigo confirmándome la reunión para el jueves, yo lo respondí aceptando pero pidiendo mas información. Quería confirmar si estábamos hablando de ACN pero evidentemente y tal como se puede ver en los diferentes testimonios encontrados por Internet, tenia que esperar a la reunión para empezar a vislumbrar las respuestas.
En estos momentos ya había recibido confirmación de mis sospechas pero quería asistir a la reunión para poder hacerme una idea en primera persona y sobretodo coger argumentos directos para poder abrir los ojos a mi amigo.
Com antic estudiant de la Facultat d’Informàtica de Barcelona he de reconèixer que aquesta mai s’ha caracteritzat per tenir un teixit associatiu molt desenvolupat. Tot i existir grups de gent amb ganes de fer coses, des de sindicats d’estudiants a clubs d’esports, passant pels jugadors d’escacs, fans del Manga i castellers, la proporció de gent participant de la vida universitària sempre ha estat molt decepcionant.
Les causes podrien estar entre la forta carrega lectiva i l’actitud pragmàtica de la majoria d’estudiants que pensava que millor no involucrar-se en cap distracció que pogués afeblir els resultats acadèmics o que no ajudes mitjançant l’obtenció de crèdits (ni que siguessin els tant depreciats de Lliure Elecció).
Hi ha moltes coses que ara des de la distancia trobo a faltar a al FIB, com son l’obligació de que un llicenciat/enginyer surti de la universitat amb un nivell d’angles parlat i escrit més que digne (anglès com a llengua vehicular en certes assignatures troncals?), fomentar molt més activament la mobilitat universitària en especial a l’estranger (potenciar molt més Europa com a espai comú), motivar i facilitar la participació de l’alumne en la vida associativa, vetlla per a trobar convenis de cooperació universitat - empresa de qualitat on s’asseguri un treball digne del que s’espera d’un futur enginyer i assegurar el seguiment per part de la universitat.
Podria enumerar més punts però avui en voldria parlar d’un en concret i es la falta d’un òrgan a nivell FIB, per motivar, seguir, controlar, facilitar la cultura emprenedora dins i des de la Facultat.
Se que hi ha professors que a títol individual motiven als estudiants a seguir la via de l’emprenedoria, ja sigui mitjançant xerrades, projectes o cursos d’Entrepreneurship amb partenariat amb ESADE com el que jo hi vaig participar (algú sap si d’iniciativa ha continuat?). També hi ha el Programa Innova que a nivell d’UPC intenta promoure la cultura emprenedora dins de la universitat però sincerament, no té la visibilitat que s’esperaria.. almenys des de dins (la majoria de projectes que participen al concurs son d’ex-estudiants?).
També se que hi ha gent que el tema de la creació d’empreses els motiva i nomes cal veure els projectes que estan sortint endavant amb ex alumnes de la facultat (Dexma, Eventuo, Layers, Abiquo, AteneaTech … ) o la gent que et comenta que vol emprendre però encara no ho ha fet perquè falta de seguretat o desorientació.
Tots son sortits de la facultat, però no pensen així gracies a la FIB sinó a pesar d’ella. Per a que serveix la Junior Empresa o les associacions d’antics estudiants o Cercle Fiber?
A la facultat li falta una associació que es preocupi de fomentar l’emprenedoria (dins d’assignatures, projectes fi de carrera, concursos, en activitats externes…), que orienti (quins passos s’han de fer, burocràcia, llei…) , que connecti a la gent motivada (professors, alumnes, externs), que formi (cursos, publicacions), que ajudi (ja sigui en cerca d’espai, de recursos, de beques, de consells)…
Avui en dia no hi ha cap organisme que agrupi aquells esperits solitaris amb ganes d’emprendre, ni cap activitat de networking entre els estudiants que ja ho estiguin fent, ni cap BD per a trobar estudiants, professors (be, a part de CTT), ni un lloc on trobar fàcilment projectes al que unir-se. Per què no hi ha una incubadora de startups dins de la facultat? Per què no donar alternatives a les feines mileuristes desmotivants que hi ha al mon laboral? Hi ha tantes coses a fer!
Moltes de les grans empreses tecnològiques que coneixem avui en dia (Google, Apple, Microsoft, Facebook…) han sortit de campus universitaris: no seria una bona manera de motivar la recerca si a part d’aquesta se li pogués donar una sortida al mercat no al ser comprada o pagada per una gran empresa sinó amb la creació d’una spinoff per explotar-la?
La universitat no ha d’estar al servei de l’empresa privada, però si que podria aprofitar el coneixement generat pels equips de recerca per a crear empresa, transferint tecnologia a la societat.
En aquests moments soc una mica lluny per a poder ajudar activament a la meva universitat (no se perquè però encara guardo un cert orgull pseudopatriotic pel fet d’haver estudiat a la FIB), però és un projecte al qual m’agradaria participar i/o tirar endavant. Crec que és una de les coses que ajudarien a la nostre professió.
Un altre estratègia seria el potenciar i pagar bé la recerca, evidentment, però això seria un altre post.
Amb aquest mail no intento sentar càtedra ni anar de Guru, nomes reflexionar en veu alta sobre algunes coses d’aquest fenomen anomenat Twitter.
Primer de tot dir que soc usuari de twitter i que en certs moments podria dir que en soc usuari assidu. Trobo divertit el Microblogging i molt més senzill que el blogging (és molt fàcil posar el que et passa pel cap sense haver d’elaborar-ho massa). Te algunes limitacions com la llargada del textos o la no possibilitat d’incloure fitxers, però ja hi ha expansions que t’ajuden a superar-les.
La cosa està en que corrent moltes veus que diuen que això del twitter es una revolució, que es l’eina definitiva per les empreses…
Per exemple podem trobar interessants articles que intenten aprofundir en l’us de twitter a les empreses, com a eina de comunicació interna i externa, com a eina de marketing, com a lloc on rebre feedback…
A veure, és cert que és bo per l’empresa estar “connectada” a twitter pero és cert en tant que és bo estar connectat i participar en qualsevol conversa que s’estigui creant, ja sigui a Internet com al mon real. Com ara Twitter es un lloc on es congreguen mils de persones, al igual que a facebook per exemple, doncs l’empresa té l’oportunitat de participar de tu a tu dins d’aquesta conversa. Aquest servei ha resultat ser molt util per publicitar esdeveniments, per a fer seguiments d’actes (debats, keynotes…), per enterar-te de successos en temps real (tancament adn.es, vaga El Periodico…) però tot això ha sigut útil no per l’eina en si sinó perquè la gent estava connectada allà en aquell mateix moment.
Ara bé, pensar que Twitter (o el microblogging) és la solució ideal per la comunicació interna, que gracies a la seva immediates, la facilitat d’escriptura, la proximitat amb els treballadors… fan d’aquest eina l’ideal per a tenir informats als treballadors o com a eina de treball, doncs home.. en tinc els meus dubtes.
Twitter és una eina bàsicament geek. Exhaustivament nomes l’utilitzem els early adopters i tot i que ara tothom en parla, si desapareixes d’un dia per l’altra no passaria res. Ara per ara s’utilitza perquè ja hi ha una gran massa de gent que l’utilitza però també perquè es cool i es el hype del moment.
Si que es veritat que és útil, però no es indispensable ni irreemplaçable i sobretot com he dit abans, té moltes limitacions. Perquè limitar el tamany de les entrades a 140 caràcters? Perque no 160 o 200? A veure, s’accepta la limitació i li dona un cert charme al producte però segur que els que et defensen l’avantatge del 140 caràcters son els mateixos que et criticaven el que els fan boys d’Apple utilitzessin un ratolí amb un sol botó.
Un “twitter empresarial” hauria de d’utilitzar tecnologies que ja existissin, possibilitat d’escriure notes curtes i ampliarles amb textos mes llargs (entradeta-resum i cos?), possibilitat d’afegir fàcilment imatges, arxius…, possibilitat de crear grups i donar diferents nivells de seguretat, visualització filtrada del timeline, connexió senzilla a diferents events (tipus, l’aplicació X s’ha penjat, aqui tens la traça)…
Pel moment, continuaré utilitzant twitter en mode geek, almenys fins que desapareixi, perquè no oblidem que twitter no ha guanyat ni 1$ des de la seva creació. Avui anunciaven que Jaiku, alternativa de la totpoderosa Google, tancava i estaria disponible per a la comunitat amb llicencia Apache.
Concours de création d’entreprise CapAngel du 15 janvier au 27 février 2009
Pourquoi ?
A l’occasion du lancement de sa plateforme de financement de projets, CapAngel organise un concours de création d’entreprise Ce concours vise à faire émerger et à soutenir les meilleurs projets de création d’entreprise en leur offrant une aide financière et un accompagnement adapté
Qui peut concourir ?
Les dirigeants d’entreprises en phase de démarrage quel que soit leur secteur d’activité
Tous les porteurs de projets quels que soient leur nationalité, leur statut ou leur situation professionnelle
NB : les porteurs de projet dont les entreprises sont déjà constituées seront privilégiés
Pour gagner quoi ?
Un premier prix de 20 000 € en capital pour l’entreprise désignée par le jury
Une large couverture presse offerte par nos partenaires
Tous les participants bénéficieront d’une réduction de - 30 % sur le service de levée de fonds CapAngel
Comment participer ?
Il suffit de créer un compte sur CapAngel et de le remplir de la manière la plus précise possible.
Volia comentar l’exit d’una iniciativa francesa molt web 2.0 a l’estil d’aquella anglesa on es donava la posibilitat als internautes de comprar un equip de futbol.
En aquest cas parlo de My Major Company, una web on pots invertir en la producció d’un artista, a escollir entre diverses opcions. En cas d’arribar a la xifra estimada per produir el disc, es repartiria fins un 30% dels beneficis entre els diferents inversors particulars (imagino que respectant els percentatges aportats per cadascun).
Ja se que la tendència és anar més cap als formats digitals que en la venta de cds, però no deixo de trobar simpàtica aquesta iniciativa, que de fet ja compta amb casos d’èxit: Un dels cantants estrella d’aquesta campanya de nadal ha estat produït per My Major Company.
A més, cal destacar l’alt component de Buzz a bon preu que es genera amb grups sortits d’aquesta manera… sobretot molt mes barato que el que pugui costar fer sortir “talents” via Operacion Triumfo i similars.
De fet, les grans majors franceses es comencen a inquietar una miqueta davant d’aquest nou participant.. ja veurem com evoluciona el tema.
I mentrestant… per quan una iniciativa similar pel mercat espanyol i castellanoparlant? mmm, em sembla que enviaré algun mail a algú que li pot interessar
Tot aixo ve al cas perque el cap de setmana del 4 al 6 de desembre, s’organitza una Startup Weekend a Paris i pel que sembla no tinc excusa per no anar-hi. 
