Entries Tagged 'Empresa' ↓

Volia comentar l’exit d’una iniciativa francesa molt web 2.0 a l’estil d’aquella anglesa on es donava la posibilitat als internautes de comprar un equip de futbol.

En aquest cas parlo de My Major Company, una web on pots invertir en la producció d’un artista, a escollir entre diverses opcions. En cas d’arribar a la xifra estimada per produir el disc, es repartiria fins un 30% dels beneficis entre els diferents inversors particulars (imagino que respectant els percentatges aportats per cadascun).

Ja se que la tendència és anar més cap als formats digitals que en la venta de cds, però no deixo de trobar simpàtica aquesta iniciativa, que de fet ja compta amb casos d’èxit: Un dels cantants estrella d’aquesta campanya de nadal ha estat produït per My Major Company.
A més, cal destacar l’alt component de Buzz a bon preu que es genera amb grups sortits d’aquesta manera… sobretot molt mes barato que el que pugui costar fer sortir “talents” via Operacion Triumfo i similars.
De fet, les grans majors franceses es comencen a inquietar una miqueta davant d’aquest nou participant.. ja veurem com evoluciona el tema.

I mentrestant… per quan una iniciativa similar pel mercat espanyol i castellanoparlant? mmm, em sembla que enviaré algun mail a algú que li pot interessar

Pel que es veu la crisi és una cosa que toca a tothom. Podríem discutir si toca per igual a tothom, però vaja, això ja seria un altre tema. La qüestió és que un dels sectors que han vist agreujada la seva situació, son els del mitjans de comunicació en paper, és a dir, els diaris. Sembla ser que estan demanant descaradament ajudes al govern per pal·liar les seves dificultats econòmiques.

Llegir la premsa a paper te un no se que de romàntic. A mi m’agrada. Ara bé, si penso a les últimes vegades que he tingut algun exemplar a les mans ha estat algun diumenge de sol, que aprofito per comprar Le Monde camí de la Boulangerie (No hi ha res com l’olor de tinta barrejada amb la del cafè i els croissants :-P)  o bé, l’aprovisionament de diaris oferts quan volo en alguna companyia high-cost. El dia a dia, el passo nodrint-me d’informació obtinguda a Internet, ja sigui via els mateixos diaris o via blogs i similars.

La qüestió és: i si la crisi de la premsa escrita no es a causa de la crisi econòmica si no que el seu mitjà ja ha quedat obsolet? Quantes altres tecnologies han mort pel camí sense fer tant de soroll a causa de que han estat sobrepassades per altres? Si la gent no compra la premsa escrita, no serà per què avui en dia hi ha altres maneres d’accedir a l’informació?

Senyors, potser és hora de començar a canviar de model de negoci i deixar de plorar al govern per que algú s’ha emportat el vostre formatge.

Hi ha tres formes de crear riquesa empresarial de manera sostenible:

1. Captar i fidelitzar clients, incrementant així la quota de mercat en una activitat determinada.
2. Incrementar la productivitat, optimitzant processos…
3. Desenvolupant productes i serveis nous.

En aquest tres punts la innovació tecnologica hi juga un paper importantíssim i especialment en el 3.

Les empreses de consultoria, com la que jo treballo, aporten el coneixement tecnologic facilitant la innovació i col.laboren principalment en aquest tercer punt.

Malauradament, en temps de crisi les empreses es centren en els dos primers, deixant l’I+D a segon terme.

Tot això per dir que la crisi, senyors, també arriba al nostre sector.

Tot i ser un gran devorador de literatura sobre gestió de projectes, hi ha un tema que mai he trobat (o almenys amb l’abast necessari) i és el de com gestionar un microprojecte o un projecte mitja amb un equip molt petit (1 o 2 persones on una d’elles és també el cap de projecte). Podríem dir que aquests escenaris son els més comuns a trobar (sobretot a Espanya) i els menys atesos per les metodologies existents? Per què? Un petit projecte no necessita cap metodologia per a gestionar-se?

Jo crec que per més petit que sigui un projecte, cal un mínim de gestió per a poder respondre les preguntes basiques de que hem de fer? Que hem fet? Quant ens falta? Acabarem a temps? Preguntes que hem de poder respondre per a nosaltres mateixos o per a clients, comercials… El que esta clar que és que aquesta gestió tampoc ha de ser un maldecap afegit a la tasca de desenvolupar de la qual ja en som responsables.

Doncs com que no tot és anar desenvolupant funcionalitats per arribar a tenir una versió per entregar al client i anar omplint els trackers que ens demana el cap per anar comptabilitzant les hores fetes, una de les coses que estic fent és establir una metodologia adaptada a escenaris com el plantejat a partir de metodologies diferents (especialment les àgils) i que pugui quadrar amb els pocs recursos que es dona en general als equips de desenvolupament. Perquè la veritat, en moltes de les empreses per les quals he treballat, és difícil que t’arribin a donar un altre persona per poder fer programació per parelles, o que el el client participi en planificacions d’sprints o…

Quan tingui al document potable, el publicaré en aquestes pagines per a que hi aporteu la vostra visió i experiència.

“Le marketing consiste essentiellement à resservir la merde assez vite pour que les dîneurs croient que c’est de la vraie bouffe.”

- Génération X,
Douglas Coupland

Leído en un comentario a un post de Carlos Blanco:

“Si os dijera que quiero montar un negocio offline para recibir usuarios en mi local para que interactúen, se conozcan y puedan hacer uso de mis servicios gratuitos a cambio de unas pequeñas limosnas ocasionales, ya que todavía no tengo claro como rentabilizar el negocio, me daríais 600.000 €?. No me digáis que os pido mucho, tengo pensado recibir muchas visitas al día, y cuando se me ocurra la forma de rentabilizarlo lo petamos!!!

PD: Olvide comentar que hay bastantes sitios como el mio en esta misma calle, que ofrecen esto mismo, también de forma gratuita, me llevan unos cuantos años de distancia y no aporto ningún factor diferenciador.”

Pues eso.

“El tren de las pistas (clue train) se detuvo allí cuatro veces al día durante diez años y ellos nunca aceptaron una entrega.”

Veterano de una firma que caía en picado de la lista de 500 de la revista Fortune

El Manifiesto Cluetrain es un listado de 95 conclusiones ordenadas y presentadas como un manifiesto, o un llamado a la acción, para todas las empresas que operan en lo que se sugiere un mercado con nuevas conexiones. Las ideas expresadas dentro del manifiesto buscan examinar el impacto de Internet tanto en los mercados (consumidores) como en las organizaciones. Además, ambos, consumidores y organizaciones, son capaces de utilizar Internet y otras redes para establecer un nivel de comunicación que anteriormente no existía entre estos dos grupos. El manifiesto sugiere los cambios necesarios para que las organizaciones respondan a un nuevo ambiente de mercado.

1. Los mercados son conversaciones

2. Los mercados consisten en seres humanos, no en sectores demográficos.

…

93. Estamos tanto dentro de las empresas como fuera de ellas. Los límites que separan nuestras conversaciones semejan el muro de Berlín hoy, pero son sólo un estorbo. Sabemos que caerán. Trabajaremos en ambos lados para hacerlos caer.

94. Para las corporaciones tradicionales, las conversaciones interconectadas parecen un mar de confusión. Pero nos estamos organizando más rápido que ellas. Tenemos mejores herramientas, más ideas nuevas y ninguna regla que nos detenga.

95. Estamos despertando y conectándonos. Estamos observando. Pero no estamos esperando.

ver:
Wikipedia
Site en ingles
Site en castellano

Via El Blog Salmon

Ahir vaig publicar al twitter així com en altres canals, que busco socis / col.laboradors per a crear una empresa “start-up” ( en principi basada en Internet, ja que penso que ara per ara és l’opcio més senzilla).

Molts m’han demanat una mica més d’informació sobre el que busco o el que pretenc.

Principalment busco persones que estiguin a la mateixa sintonia que jo, en objectius, en ambicions, en motivació…

Persones emprenedores : ser emprenedor, com recentment ens ha recordat l’amic Varsavsky, no vol dir unicament haver creat una empresa , sino que hi ha infinitat d’exemples d’empreneduries fora del mon comercial.

Persones amb ganes de crear alguna cosa : si, creariem un projecte que ens agradés, i mirariem com treure’n diners d’ell.

Persones compromeses : No en el sentit de disponibilitat 24/7 sino en el d’acomplir els objectius que es vagin marcant, no tenir interessos contraposats…

Persones d’equip : Que els hi agradi treballar en equip, que tinguin visió d’objectius globals, empatia amb els altres membres, flexibilitat i comprensió.

Persones apassionades : que els hi agradi i que s’ho passin bé fent el que fan.

i etcetc.

Conec persones així, però la gran majoria ja esta ficades en altres projectes.

Perque em centro en parlar del que busco i no del projecte ? Perque tots els projectes que he començat amb altres persones i han fallat, tant de creació d’empreses com no, podriem dir que ho han fet per ser equips que no s’entenien, per vibrar en freqüencies massa diferents.

I quins projecte vull tirar endavant ? Tinc una molt llarga llista de projectes molt bons que podrien ser perfectament una start-up (no, Geoditia.com es un petit projecte personal :p), pero adaptant la frase de Groucho Marx, si no agraden, en tinc d’altres. Tambe soc conscient que una persona/es com la que busco segur que tindrà la seva propia llista. Cap problema, estic obert a qualsevol tipus de brainstorming i discusió d’idees.

Per finalitzar, voldria deixar clar que el post no és una oferta de feina, sino com diu el títol, una prospecció per detectar oportunitats, en aquest cas, de negoci… o no ;-P

Molt sovint quant surt la el tema de creació d’empreses amb altres companys de professió, sempre hi ha el que et diu que ell el que faria és crear una empresa per a oferir pagines web amb gestor de contingut per a PIMEs o coses similars. Quan indagues una miqueta sobre el passat d’aquestes persones veus que en algun moment o altre han fet algun treballet d’aquest tipus cobrant més o menys en negre i que per això pensen que hi ha mercat.

Som molts els que hem passat per aquesta etapa, sobretot en els anys daurats de la web ja fa alguns anyets. De fet, coffeelab.net havia de ser una empresa d’aquest tipus, així com posteriorment solucionsespiral.com.

Algunes de les raons per les quals jo NO muntaria una empresa d’aquestes en aquests moments són:

• Hi ha una competencia molt dura: no només cal enfrontar-se amb la multitud d’altres empreses similars sinó amb la multitud de freelances i amb la multitud de “veïns” que fan la feina en negre.
• Hi ha dificultats per situar el producte. Si no tens una bona infraestructura i una bona imatge és quasi bé impossible accedir a projectes d’una certa envergadura (= a un pressupost llaminer) però a la vegada si situes el teu producte a la zona baixa per una banda tens molts més competidors i per l’altre banda el client no aprecia ni valora la diferencia que li pots oferir tu com empresa respecte a la del “veí” que li fa la web a estones lliures. Normalment son clients que volen una web perque tothom en te una i per que ha sentit que és com tenir un aparador mundial, però ningú els hi ha parlat d’estrategies de marketing, de campanyes, d’objectius… i demanis el que demanis els hi semblara car.
• Perque a no ser que t’ocupis d’alguns projectes minimament interessants no val la pena a nivell econòmic. Quant fas una web a les estones lliures ho pots veure com un sobresou molt ben pagat, però quan vols crear una empresa és quant t’en adones que hi ha despesses fixes que has d’afrontar i que fan reduir moltíssim l’elevat marge que et pensaves que tenies i a sobre veus que amb un projecte no n’hi ha prou per a poder viure i per això necesites algú que es dediqui a tasques comercials. Però clar, aquestes hores comercials dedicades a visitar clients, a fer propostes, a fer reunions s’han d’imputar d’alguna manera, llavors o puges preus o redueixes marges. La qüestió és que estudiant una miqueta com funciona aquest sector veus que tampoc no és tant bonic com sembla.
• Perquè el teu producte, al ser part del final de la cadena (ets un productor) és facilment reemplaçable per algún altre i la veritat és que s’aporta relativament poc valor al projecte.
• Perquè és un tipus d’empresa molt susceptible a moments de crisis.

Quines son les empreses que acaben triunfant en aquest sector:

• Les que tenen un bona imatge o reputació, ja sigui per projectes que han fet els seus creadors en feines anteriors, per haver guanyat alguns grans projectes, per liderar algun projecte famós (ja sigui web, opensource,…), per cops de sort…
• Les que ténen, manténent i alimenten una bona xarxa de contactes.
• Les que s’allunyen de la part de la produccio per a passar a portar un valor diferencial i mes especialitzat.
• Els que dediquen una gran esforç a la part comercial, enviant moltes propostes i demanant feedback sobre el perque no les han acceptat.
• Els que tenen ambició per a creixer (controladament però sempre endavant).
• Els que han sapigut posicionar el seu producte o servei i s’han mantingut ferms als seus objectius, no deixant que el dia a dia els faci anar per camins no desitjats
• …

Que consti que no dic que creant una empresa de “webs” no es pugui guanyar diners. De fet, fins ara moltes han anat “fent bullir l’olla”. El que dic és que per guanyar diners de debò amb un negoci com aquests, és quelcom més complicat ja que moltes vegades no deixa de ser una solució per “autocontractar-se” més que un negoci en si mateix i segur que es guanyarien més diners treballant per algú altre.