Entries Tagged 'Geeks' ↓

Primera de la serie de fotos per Paris de nit del meu amic Klaatu. Aquesta, des de la terrassa de casa.

Ahir vam poder llegir una noticia (?) al diari espanyol Publico, on es denunciava un suposat preu exagerat de l’actualització de memòria dels nous iMac.

En la noticia es deia que passar de 4gb a 8gb, et costa 900€. Això es un fet objectiu. Ara bé, per dir si és exagerat o no, si és car o no, potser hagués estat millor comparar el preu del fabricant. Si ho fem, veurem que un fabricant de memòries com Kingston, esta venent el Kit de 8gb de 2 mòduls de 4gb (KTA-MB1066K2/8G) a $1800.

Finalment Apple esta venent la memòria a la meitat de preu del que costa al fabricant. Així doncs, on estava la noticia?

El preu de les memòries és molt fluctuant i els nous productes que surten acostumen a ser molt cars. En el moment de sortir les targetes SD-HC de 8gb eren molt més cares que comprar dues de 4gb. Això és així des de sempre.  Si es miren els preus de l’Apple Store es veurà que ampliar 4gb nomes costa 90€ i això és així perquè el kit de 4gb (2×2gb) es molt barat, en comparació amb l’altra. Així doncs, Apple és culpable d’estar suportant uns mòduls de memòria que encara no s’han popularitzat i per tant encara son cars. :S

Evidentment que es poden criticar moltissimes coses a la companyia de la poma i el preu de les memories és una d’elles, pero en aquesta ocasio els del diari Publico han fotut la gamba! Es que a ningu li sorprenia l’exageracio del preu?

Via el twitter de lolacomomola,  me’n assabento de la censura a un reportatge dins el diari francès Le Monde, que parla de l’explotació comercial que es fa de les dades recollides mitjançant l’us de la targeta Navigo, una targeta rfid que s’utilitza per a viatjar amb transport public dins la zona d’Ile-de-france (Paris i voltants).

Es curiós perquè és un tema que vam estar parlant dissabte amb ma germana, que ha vingut a passar un mes a Paris i que per no fer la llarga cua obligatòria per fer-se la targeta personalitzada (no la fan a tots els punts de venda), va pagar els 5€ per la Navigo Decouverte: pràcticament les mateixes funcionalitats però amb l’anonimat com un plus (encara que ells ho venen com una mancança).

Al marge de si és ètic o no l’explotació comercial de la informació recollida, si que ens hauria de servir com alerta (una més) de la pèrdua de privacitat agreujada dia a dia. Cada vegada s’utilitzen més els dispositius que ens identifiquen com a usuaris únics d’un servei on abans nomes era necessari una clau o passi per entrar: carta pels transports, carnet del gimnàs, passi per a l’oficina, carnet d’estudiant… Aquesta traça que anem deixant és fàcilment explotable per a crear patrons, hàbits de consum, tendències i el pitjor és que tampoc podem garantir que aquesta informació generada resti confidencial entre l’emissor de la targeta i l’usuari.

Amb aquest post continuaré amb la meva critica a Twitter des del punt de vista d’usuari bastant asidu al servei.

Ens els comentaris de l’anterior post, amb en Gerard vam destacar el poder de Twitter com a eina per fer Broadcasting a tots els teus contactes, facilitant l’intercanvi d’informació instantaneïtat i amb data de caducitat.

això es cert, però te un efecte secundari relativament greu i és el fet de que es guarda l’històric de tots aquells “status” que has anat deixant. La traça que es va deixant en tots els serveis socials és un tema que esta de moda: El conscienciar a la gent de que tot el que escrivim o deixem a Internet serà de fàcil accés per qualsevol i ens pot perjudicar en un futur, per exemple davant d’un responsable de RRHH i apel·lar a la responsabilitat a l’hora de deixar un missatge que no s’adequí a l’imatge que volem donar de nosaltres mateixos.

El cas d’un post en un blog té més o menys sentit el fet de guardar-lo en el temps, així com els comentaris en blogs, forums o altres comunitats, ja que a la fi estem creant coneixement entre tots i es bo que aquest coneixement sigui accessible per algú altre en un futur. Però en el cas del Twitter? Quin coneixement es crea al deixar els twitts “in eternum” penjats a la xarxa? Pels enllaços que hem publicat? no perquè aquest tampoc son de massa fàcil accés. Pels comentaris idiotes? Per les frases celebres que ningú podrà recuperar fàcilment? mm la veritat és que no li trobo massa sentit a guardar un llarg històric de tots els status que hem creat, al marge del data mining que pugui fer algú sobre els nostres hàbits, costums, horaris, gustos, tendències… Recordo que sempre es donaven consells, sobretot en època de vacances, de vigilar de no donar massa informació dels nostres horaris per por de que algú us vigili per entrar al pis, per un segrest express… ara no fa falta que hi hagi algú vigilant a la porta de casa, ja que només fa falta seguir el twitter d’algú per saber si aquest cap de setmana estarà a casa o se’n anirà de vacances.

Estic d’acord que el numero de missatges enviats “posa palote” com més gran sigui, a mode del Karma o reconeixement social d’altres comunitats, però això és a costa de deixar una informació nostre penjada a Internet i que de fet no col·labora en res a millorar la nostre imatge digital (o marca personal o com es vulgui dir).

Estic pensant que no estaria malament un sistema que t’ajudes a purgar aquells missatges antics que ja no interessen a ningú, ni que hagués de fer una exportació per salvar-los i comptabilitzar-los en algun altre lloc per cuidar l’ego del microblogger!
He estat mirant l’API de Twitter i no hauria de ser molt dificil de fer… tot sigui per guardar una miqueta, la nostre intimitat d’exhibicionista.

Amb aquest mail no intento sentar càtedra ni anar de Guru, nomes reflexionar en veu alta sobre algunes coses d’aquest fenomen anomenat Twitter.

Primer de tot dir que soc usuari de twitter i que en certs moments podria dir que en soc usuari assidu. Trobo divertit el Microblogging i molt més senzill que el blogging (és molt fàcil posar el que et passa pel cap sense haver d’elaborar-ho massa). Te algunes limitacions com la llargada del textos o la no possibilitat d’incloure fitxers, però ja hi ha expansions que t’ajuden a superar-les.

La cosa està en que corrent moltes veus que diuen que això del twitter es una revolució, que es l’eina definitiva per les empreses…
Per exemple podem trobar interessants articles que intenten aprofundir en l’us de twitter a les empreses, com a eina de comunicació interna i externa, com a eina de marketing, com a lloc on rebre feedback…

A veure, és cert que és bo per l’empresa estar “connectada” a twitter pero és cert en tant que és bo estar connectat i participar en qualsevol conversa que s’estigui creant, ja sigui a Internet com al mon real. Com ara Twitter es un lloc on es congreguen mils de persones, al igual que a facebook per exemple, doncs l’empresa té l’oportunitat de participar de tu a tu dins d’aquesta conversa. Aquest servei ha resultat ser molt util per publicitar esdeveniments, per a fer seguiments d’actes (debats, keynotes…), per enterar-te de successos en temps real (tancament adn.es, vaga El Periodico…) però tot això ha sigut útil no per l’eina en si sinó perquè la gent estava connectada allà en aquell mateix moment.

Ara bé, pensar que Twitter (o el microblogging) és la solució ideal per la comunicació interna, que gracies a la seva immediates, la facilitat d’escriptura, la proximitat amb els treballadors… fan d’aquest eina l’ideal per a tenir informats als treballadors o com a eina de treball, doncs home.. en tinc els meus dubtes.

Twitter és una eina bàsicament geek. Exhaustivament nomes l’utilitzem els early adopters i tot i que ara tothom en parla, si desapareixes d’un dia per l’altra no passaria res. Ara per ara s’utilitza perquè ja hi ha una gran massa de gent que l’utilitza però també perquè es cool i es el hype del moment.

Si que es veritat que és útil, però no es indispensable ni irreemplaçable i sobretot com he dit abans, té moltes limitacions. Perquè limitar el tamany de les entrades a 140 caràcters? Perque no 160 o 200? A veure, s’accepta la limitació i li dona un cert charme al producte però segur que els que et defensen l’avantatge del 140 caràcters son els mateixos que et criticaven el que els fan boys d’Apple utilitzessin un ratolí amb un sol botó.

Un “twitter empresarial” hauria de d’utilitzar tecnologies que ja existissin, possibilitat d’escriure notes curtes i ampliarles amb textos mes llargs (entradeta-resum i cos?), possibilitat d’afegir fàcilment imatges, arxius…, possibilitat de crear grups i donar diferents nivells de seguretat, visualització filtrada del timeline, connexió senzilla a diferents events (tipus, l’aplicació X s’ha penjat, aqui tens la traça)…

Pel moment, continuaré utilitzant twitter en mode geek, almenys fins que desapareixi, perquè no oblidem que twitter no ha guanyat ni 1$ des de la seva creació. Avui anunciaven que Jaiku, alternativa de la totpoderosa Google, tancava i estaria disponible per a la comunitat amb llicencia Apache.

He de reconèixer que la llista hauria de ser mes llarga però tanmateix, inicio aquest meme amb una llista que no intenta ser exhaustiva i que no té cap tipus d’ordre a excepció del que la meva memòria selecciona.

Així doncs, comencem:

1. Iomega Zip: En el seu moment em va semblar un bon suport per a poder guardar les meves dades en algun suport mes econòmic que un disc dur o una unitat òptica normal. A part del gran fracas que va ser, jo tampoc el vaig acabar utilitzant massa. Una llàstima.

2. Palm E2: La tercera palm que em comprava i desgraciadament no em va acabar de sortir tal com pensava. Amb problemes amb la pantalla tàctil, ha acabat sent una magnifica maquina per jugar al solitari però poca cosa més. Em perdonara l’Agustí pero… que Palm descansi en pau.

3. Cd Player Mp3 RIMAX 480S : I perquè em vaig comprar aquesta andròmina en comptes d’un Ipod? Perquè estava en proces d’autoconvenciment de que un ipod era una tonteria i que no el necessitava per res. Aquest aparell no va funcionar bé mai i es pot dir que van ser els 70-90€ pitjor invertits que recordo. Al final, evidentment va acabar caient l’iPod, que va ser el primer d’una bonica tripleta :-p No es pot lluitar contra “el lado oscuro de la fuerza” Aquesta anècdota m’hauria de fer aprendre i no resistir-me tant a l’iphone, no creieu? :-p

4. Escànner de taula: I per que caram necessitava jo un escànner? Doncs per res, però em vaig deixar portar per aquell nadal en que el preu dels escànners va caure pels terres i tothom es va llençar com a bojos a comprar-los. Jo diria que va ser el regal del nadal. Evidentment poca cosa he arribat a escanejar amb aquell trasto de plàstic, lentissim tot i haver-lo comprat en format SCSI :-p

5. Organizer Vobis: Qui no recorda aquesta famosa cadena d’ordinadors (alemana ??). Doncs jo vaig picar amb un organitzador personal, evidentment dissenyat pel Colani (no se qui coll és però va ser l’època dels ordinadors Colani Design), de 128k si no recordo malament i que no tenia conexio a l’ordinador, amb lo qual, no hi havia manera de fer backups de cap tipus. Tècnicament servia de poca cosa, però em feia somniar que algun dia tindria alguna millor, com una Casio, per ex :-p

Em podria estendre molt més però el meme era aquest: mencionar 5 “gadgets” dels quals ens hem penedit de la seva adquisició. Ara m’agradaria passar-lo per exemple a l’Alex, al Xavi, al Joan i al Pere.

XD!!

Quan vaig venir a Paris un dels grans dilemes que vaig tenir va ser quin o quins ordinadors m’emportava i quins deixava a Barcelona. Finalment vaig decidir-me per l’iBook i pel Mac mini ja que eren els més facils de transportar. De fet, aquest últim el vaig agafar sense teclat ni ratoli ni pantalla: vaig pensar que quan tinguessim apartament ja en compraria aquí (pel tema teclat va ser una mica mala idea.. ja que no vaig pensar que a França venen l’increïble AZERTY).

Els primers mesos vaig anar fent amb el portàtil, però va arribar un moment que vam pensar que necessitàvem un ordinador més de taula. Per nadal, els mes pares em van portar de Barcelona el nou teclat bluetooth d’Apple i el ratolí inhalàmbric i vam aprofitar per conectar el Mac mini a la tele de 32″ per utilitzar-lo de mediacenter (de fet l’ús per el qual el vam comprar). El vam anar utilitzant, però la veritat és que el teniem una mica desaprofitat, així que uns mesos despres vam comprar una pantalla plana panoramica i ens vam fer un mini estudi completet.

Fins a dia d’avui hem estat bé però hem vist las grans limitacions de treballar amb el macMini com ordinador de sobretaula i és que en el seu moment haviem agafat la configuració mínima que portava 512mb de RAM, quantitat clarament insuficient quant comences a utilitzar programes o treballar amb fotografies.

Descartant l’opció Apple per ampliar la memòria (180€ per 2gb deRAM !!), ahir vaig estar buscant per internet i vaig trobar el tutorial per obrir la caixa del Mac mini (no es tasca senzilla, la veritat.. o si que ho és, però no és evident la metodologia).

Així doncs, avui he anat a buscar una espatula de rascar pintura de 5cm de la ferrateria (3,45€) i amb l’ajut del tutorial i els tornavisos de precisió que vaig comprar per canviar el pad analògic de la PSP, he obert l’ordinador.

Només m’ha fet falta mirar la referència de la memòria i buscar a rue Montgallet alguna botiga que tinguessin barretes d’1gb similars a bon preu.

Finalment n’he trobat a Chez ExpertMicro (14 rue Montgallet) que casualment és le mateix lloc on vaig comprar el monitor. He comprat dues barretes d’1gb Transcend (DDR2 SO-Dimm PC5300 667 Mhz) per 42€ (impostos inclosos) i que funcionen perfectament!

Doncs res més, ja estic escrivint aquest post des del meu renovat Mac mini. La veritat és que necesitava aquesta ampliació. El canvi es nota moltissim, sobretot al tractar amb la galeria de fotos o al canviar d’usuari (tasca que fem moltissim i que ara es inmediata).

Per acabar de celebrar l’esdeveniment hem anat a comprar unes sabates pel casament, un parell de trajes per l’estiu (un l’utilitzaré pel casament a l’ajuntament) i hem anat a sopar al millor restaurant de Sèvres (La Salle à Manger).

Pour pouvoir faire le ‘hattrick’ et oublier mon blog pendant un mois (je plaisante :-p) je vais écrire mes impressions par rapport à Meneame.net, un site de recommandations sociaux de nouvelles, un peu comme l’américaine Digg.

Après de le utiliser en mode leech (c’est-à-dire, sans participer) pendant certain temps, il fait 2 mois approximativement que j’ai créé un compte pour pouvoir participer dans les commentaires.

Pour les personnes que ne connaissent rien sur le fonctionnement de Meneame il faut dire que on parle d’un système où les utilisateurs peuvent envoyer des liens à contenu web (surtout de nouvelles) qu’ils trouvent intéressant et les autres utilisateurs peuvent les voter (en positive ou négative) et faire de commentaires. Après, les nouvelles plus votes sont publiés dans la première page du site.

Mais, voilà le hic : pas tous les utilisateurs ont le même poids à l’heure de voter. Existe un système de Karma lequel permet avoir d’utilisateurs plus importants avec un pouvoir de décision plus élevé que d’autres.

Et qu’est-ce que on peut faire pour accroître le niveau de Karma ? Donc envoyer de liens en attendant que ces liens soient votés, voter de nouvelles qui seront publiés, faire de commentaires que sont votes en positive… Par contre, on peut faire descendre le niveau de Karma si on n’a pas réussi avec les points précédents.

Et c’est ça justement le grand problème de Meneame : pour la majorité des utilisateurs, le but du site est faire accroître de niveau de Karma et c’est pour ça que les gens votent de nouvelles avec beaucoup de votes (c’est plus sûr que va être publiée), votent de nouvelles pas intéressants mais sensationnalistes, votent de commentaires populistes… et tout, pour essayer d’augmenter le Karma.

Si on est un utilisateur « normale », est très difficile de faire augmenter le Karma et donc, est très difficile aussi de faire arriver de nouvelles au première page o avoir un certain poids dans l’appli.

C’est pour ça qu’au même temps que les ondulations de mon Karma, mon intérêt pour Meneame a commencé à décrémenter.