He de reconèixer que la llista hauria de ser mes llarga però tanmateix, inicio aquest meme amb una llista que no intenta ser exhaustiva i que no té cap tipus d’ordre a excepció del que la meva memòria selecciona.
Així doncs, comencem:
1. Iomega Zip: En el seu moment em va semblar un bon suport per a poder guardar les meves dades en algun suport mes econòmic que un disc dur o una unitat òptica normal. A part del gran fracas que va ser, jo tampoc el vaig acabar utilitzant massa. Una llàstima.
2. Palm E2: La tercera palm que em comprava i desgraciadament no em va acabar de sortir tal com pensava. Amb problemes amb la pantalla tàctil, ha acabat sent una magnifica maquina per jugar al solitari però poca cosa més. Em perdonara l’Agustí pero… que Palm descansi en pau.
3. Cd Player Mp3 RIMAX 480S : I perquè em vaig comprar aquesta andròmina en comptes d’un Ipod? Perquè estava en proces d’autoconvenciment de que un ipod era una tonteria i que no el necessitava per res. Aquest aparell no va funcionar bé mai i es pot dir que van ser els 70-90€ pitjor invertits que recordo. Al final, evidentment va acabar caient l’iPod, que va ser el primer d’una bonica tripleta :-p No es pot lluitar contra “el lado oscuro de la fuerza” Aquesta anècdota m’hauria de fer aprendre i no resistir-me tant a l’iphone, no creieu? :-p
4. Escànner de taula: I per que caram necessitava jo un escànner? Doncs per res, però em vaig deixar portar per aquell nadal en que el preu dels escànners va caure pels terres i tothom es va llençar com a bojos a comprar-los. Jo diria que va ser el regal del nadal. Evidentment poca cosa he arribat a escanejar amb aquell trasto de plàstic, lentissim tot i haver-lo comprat en format SCSI :-p
5. Organizer Vobis: Qui no recorda aquesta famosa cadena d’ordinadors (alemana ??). Doncs jo vaig picar amb un organitzador personal, evidentment dissenyat pel Colani (no se qui coll és però va ser l’època dels ordinadors Colani Design), de 128k si no recordo malament i que no tenia conexio a l’ordinador, amb lo qual, no hi havia manera de fer backups de cap tipus. Tècnicament servia de poca cosa, però em feia somniar que algun dia tindria alguna millor, com una Casio, per ex :-p
Em podria estendre molt més però el meme era aquest: mencionar 5 “gadgets” dels quals ens hem penedit de la seva adquisició. Ara m’agradaria passar-lo per exemple a l’Alex, al Xavi, al Joan i al Pere.
Quan vaig venir a Paris un dels grans dilemes que vaig tenir va ser quin o quins ordinadors m’emportava i quins deixava a Barcelona. Finalment vaig decidir-me per l’iBook i pel Mac mini ja que eren els més facils de transportar. De fet, aquest últim el vaig agafar sense teclat ni ratoli ni pantalla: vaig pensar que quan tinguessim apartament ja en compraria aquí (pel tema teclat va ser una mica mala idea.. ja que no vaig pensar que a França venen l’increïble AZERTY).
Els primers mesos vaig anar fent amb el portàtil, però va arribar un moment que vam pensar que necessitàvem un ordinador més de taula. Per nadal, els mes pares em van portar de Barcelona el nou teclat bluetooth d’Apple i el ratolí inhalàmbric i vam aprofitar per conectar el Mac mini a la tele de 32″ per utilitzar-lo de mediacenter (de fet l’ús per el qual el vam comprar). El vam anar utilitzant, però la veritat és que el teniem una mica desaprofitat, així que uns mesos despres vam comprar una pantalla plana panoramica i ens vam fer un mini estudi completet.
Fins a dia d’avui hem estat bé però hem vist las grans limitacions de treballar amb el macMini com ordinador de sobretaula i és que en el seu moment haviem agafat la configuració mínima que portava 512mb de RAM, quantitat clarament insuficient quant comences a utilitzar programes o treballar amb fotografies.
Descartant l’opció Apple per ampliar la memòria (180€ per 2gb deRAM !!), ahir vaig estar buscant per internet i vaig trobar el tutorial per obrir la caixa del Mac mini (no es tasca senzilla, la veritat.. o si que ho és, però no és evident la metodologia).
Així doncs, avui he anat a buscar una espatula de rascar pintura de 5cm de la ferrateria (3,45€) i amb l’ajut del tutorial i els tornavisos de precisió que vaig comprar per canviar el pad analògic de la PSP, he obert l’ordinador.
Només m’ha fet falta mirar la referència de la memòria i buscar a rue Montgallet alguna botiga que tinguessin barretes d’1gb similars a bon preu.
Finalment n’he trobat a Chez ExpertMicro (14 rue Montgallet) que casualment és le mateix lloc on vaig comprar el monitor. He comprat dues barretes d’1gb Transcend (DDR2 SO-Dimm PC5300 667 Mhz) per 42€ (impostos inclosos) i que funcionen perfectament!
Doncs res més, ja estic escrivint aquest post des del meu renovat Mac mini. La veritat és que necesitava aquesta ampliació. El canvi es nota moltissim, sobretot al tractar amb la galeria de fotos o al canviar d’usuari (tasca que fem moltissim i que ara es inmediata).
Per acabar de celebrar l’esdeveniment hem anat a comprar unes sabates pel casament, un parell de trajes per l’estiu (un l’utilitzaré pel casament a l’ajuntament) i hem anat a sopar al millor restaurant de Sèvres (La Salle à Manger).
Pour pouvoir faire le ‘hattrick’ et oublier mon blog pendant un mois (je plaisante :-p) je vais écrire mes impressions par rapport à Meneame.net, un site de recommandations sociaux de nouvelles, un peu comme l’américaine Digg.
Après de le utiliser en mode leech (c’est-à-dire, sans participer) pendant certain temps, il fait 2 mois approximativement que j’ai créé un compte pour pouvoir participer dans les commentaires.
Pour les personnes que ne connaissent rien sur le fonctionnement de Meneame il faut dire que on parle d’un système où les utilisateurs peuvent envoyer des liens à contenu web (surtout de nouvelles) qu’ils trouvent intéressant et les autres utilisateurs peuvent les voter (en positive ou négative) et faire de commentaires. Après, les nouvelles plus votes sont publiés dans la première page du site.
Mais, voilà le hic : pas tous les utilisateurs ont le même poids à l’heure de voter. Existe un système de Karma lequel permet avoir d’utilisateurs plus importants avec un pouvoir de décision plus élevé que d’autres.
Et qu’est-ce que on peut faire pour accroître le niveau de Karma ? Donc envoyer de liens en attendant que ces liens soient votés, voter de nouvelles qui seront publiés, faire de commentaires que sont votes en positive… Par contre, on peut faire descendre le niveau de Karma si on n’a pas réussi avec les points précédents.
Et c’est ça justement le grand problème de Meneame : pour la majorité des utilisateurs, le but du site est faire accroître de niveau de Karma et c’est pour ça que les gens votent de nouvelles avec beaucoup de votes (c’est plus sûr que va être publiée), votent de nouvelles pas intéressants mais sensationnalistes, votent de commentaires populistes… et tout, pour essayer d’augmenter le Karma.
Si on est un utilisateur « normale », est très difficile de faire augmenter le Karma et donc, est très difficile aussi de faire arriver de nouvelles au première page o avoir un certain poids dans l’appli.
C’est pour ça qu’au même temps que les ondulations de mon Karma, mon intérêt pour Meneame a commencé à décrémenter.
Ja fa uns mesos que em vaig obrir un compte a Second Life per provar que tal estava i tot i que no em va decepcionar ja que no m’esperava massa cosa, tampoc em va semblar la panacea tal com sortia publicat als mitjans de comunicació.
Tot i així si que em va agradar el concepte de mon obert on qualsevol persona pot desenvolupar continguts i crear els seus tinglados com ho faria a la vida real i a sobre poder guanyar diners Linden que per més història, son intercanviables per diners reals.
L’altre dia visitant una llibreria tècnica aquí a Paris, vaig veure que hi ha publicats diferents llibres sobre el món SL tant a nivell tècnic com a llibres per emprenedors a Second Life.
Això, junt amb l’article de l’Enrique Dans sobre la publicitat on-line m’han fet que una idea que em rondava pel cap prengui cada vegada més força: un tipus de publicitat dins del mon de Second Life en forma de roba atractiva pels avatars amb unes característiques una miqueta especials. De moment estic investigant que a nivell tècnic es pugui fer i estic en contactes amb un publicitari per veure si el producte es podria vendre.
Potser la cosa acaba en un no res o potser no, però el que està segur és que aprendré alguna cosa de tot plegat.
Per cert, la fotografia és la de l’avatar que em vaig crear. Els comptes inicials no et deixen fer masses virgueries amb el teu personatge però té la seva gràcia.
Aquesta anècdota m’hauria de fer aprendre i no resistir-me tant a l’iphone, no creieu? :-p
Ja fa uns mesos que em vaig obrir un compte a