Entries Tagged 'Geeks' ↓

Comme dernier bitllet d’aujourd’hui, une photo du mcDo de Porte de Choisy dans le XIII arrondissement, le Chinatown de Paris.

…hem acabat la choucroute! Jo no sé que te aquest pot però hi cap més coses que a la butxaca del Doraemon.

La va voler comprar el Carles a la ultima visita i l’hem acabat just abans de que tornin aquest cap de setmana.

Hi ha consignes de més a dalt de que si en vol comprar un altre, se l’emportarà a Barcelona! Clarament és una amenaça.

Properament a http://www.geoditia.com

Ja fa uns mesos que em vaig obrir un compte a Second Life per provar que tal estava i tot i que no em va decepcionar ja que no m’esperava massa cosa, tampoc em va semblar la panacea tal com sortia publicat als mitjans de comunicació.

Tot i així si que em va agradar el concepte de mon obert on qualsevol persona pot desenvolupar continguts i crear els seus tinglados com ho faria a la vida real i a sobre poder guanyar diners Linden que per més història, son intercanviables per diners reals.

L’altre dia visitant una llibreria tècnica aquí a Paris, vaig veure que hi ha publicats diferents llibres sobre el món SL tant a nivell tècnic com a llibres per emprenedors a Second Life.

Això, junt amb l’article de l’Enrique Dans sobre la publicitat on-line m’han fet que una idea que em rondava pel cap prengui cada vegada més força: un tipus de publicitat dins del mon de Second Life en forma de roba atractiva pels avatars amb unes característiques una miqueta especials. De moment estic investigant que a nivell tècnic es pugui fer i estic en contactes amb un publicitari per veure si el producte es podria vendre.

Potser la cosa acaba en un no res o potser no, però el que està segur és que aprendré alguna cosa de tot plegat.

Per cert, la fotografia és la de l’avatar que em vaig crear. Els comptes inicials no et deixen fer masses virgueries amb el teu personatge però té la seva gràcia.

Fa us mesos, quan era usuari de Blackberry, vaig crear-me un compte de Twitter per provar a veure que tal.

Per si encara queda algú que no conegui Twitter, nomes dir que és un especie de blog limitat a missatges de 140 caràcters en el que normalment la gent publica el seu estat o allò que està fent en cada moment.

D’aquella experiència no en vaig sortir massa convençut, ja que era un servei que no m’aportava res de nou i el trobava mes un “hype” del moment que no pas un eina útil. A part, el fet d’anar publicant tot allò que estàs fent em dona una sensació molt estranya… com de Gran Germà.

Ahir em vaig decidir a donar-li una nova oportunitat. La raó és ben simple. Trobo que el format de 140 caràcters i la rapidesa de publicació fan que em sigui més fàcil d’anar actualitzant (tot i que últimament estic batent records de portar al dia el blog :-p).

Per altra banda, trobo que és un format que pot servir per anar publicant idees, brainstormings, petites noticies o pensaments que tingui, sense haver-les de desenvolupar mes enllà de l’espai limitat disponible (per això ja esta el blog). Molt sovint em quedo sense explicar coses a causa de no tenir temps d’escriure un post més o menys elaborat.

I finalment, tot i ser una mica absurd quant estava a Barcelona, el fet d’estar vivint lluny de casa fà que aquesta comunicació del “que estàs fent” no m’ho sembli tant.

Així doncs qui vulgui saber alguna cosa mes de mi, pot consultar el meu twitter, tant al site oficial com al badge que tinc al blog. A la vegada us convido a que us creeu un compte i us afegiu a la conversa.

I si l’iPhone l’haguès inventat MS?

Via: “Microsiervos”:http://www.microsiervos.com

És molt freaky però m’ha cridat l’atenció aquest tutorial per crear una pantalla tàctil per menys de 2€ :-)  Em recorda les proves de concepte que es van fer “Magma3″:http://www.magma3interactiva.com per a captar moviments i interactuar mitjançant la webcam de l’ordinador.

El llbre que m’he estat llegint ultimament és “The Long Tail” d’en Chris Anderson (editor en cap de la revista Wired).

En aquest llbre es presenten els canvis que hi ha hagut en la economia, que ens han fet passar de la visió dels mercats de masses (Best sellers, tops-tens, 40 principals…) al triomf d’allò minoritari (mercat de nínxols).

Aqui no vull explicar més sobre aquest tema. Estic preparant un petit artícle / assaig sobre aquest tema que espero tenir temps de publicar per aquí.