Entries Tagged 'General' ↓

El dia no podia començar mes “be”… Teniem les bosses fetes des del dia abans, i nomes calia carregar el cotxe, omplir de benzina, comporovar la pressio de les rodes i començar a fer ruta… pero no, fent marxa endarrera, buscant el compressor que havien canviat de lloc, topo amb un Renault Clio que habilment s’havia posat darrera meu. Resultat: Peugeot 308 1 - Renault Clio 0 . El paraxoc de la Clio una mica desmuntat… Francament no massa cosa, pero el paio encaperrrat en fer un parte… i clar, la culpa era meva aixi que… sortida amb retras i una mica de mala llet, pero res que no s’oblidi amb uns quants kms de cami.

Cap alla les 15h arribem a Amsterdam. El primer, deixar les bosses a l’hotel i despres anar a aparcar a un P+R. Aparcar dins Amsterdam deu ser de les coses mes cares que pots fer a la ciutat. De fet deu sortir mes car aparcar un dia el cotxe que no pas fer una visita dins una vitrina del barri vermell. Aixi doncs la millor opcio es deixar el cotxe en un dels parquings P+R que estan a les afores de la ciutat i que per 8€ per dia et guarden el cotxe i et donen bitllets d’anada i tornada fins el centre d’Amsterdam. Un molt bon plan. Nosaltres el vam deixar al de l’Amsterdam Arena, el camp de l’Ajax. Aixi que pel mateix preu, visitavem encara que fos per fora, l’estadi mitic.

El metro de tornada a la ciutat ens va deixar a Centraal Station, aixi que ja ens vam quedar a fer temps pel barri vermell, Niuewmarket, a prendre alguna cosa pels bars de la zona i a veure perdre el Real Madrid contra el Levante.

Un altre dada interessant: l’Hotel / Pensio que vam agafar es l’Hotel Hortus, al costat de l’Hortus Botanicus. Esta bastant a prop de Nieuwmarket i l’habitacio doble (amb lavabo compartit), esmorzar i cafè/te inclos tot el dia ens ha costat uns 60€. Molt simpatics, no dubto en aconsellar aquesta adreça.

Aquest any haviem pensat en passar les nostres vacances fent una ruta en cotxe per Europa, aprofitant que Paris esta mes centrica que Barcelona i pero esa amb el mapa davant nostre que comencem  a posar les etapes aproximades i ens anem animan cada vegada mes: I si visitem aixo? Ja que estem aqui podem fer una mica mes de cami i visitem aixo altre…  Aixi doncs la ruta per Europa s’ha convertit en un cami cap a Noruega per visitar els fjords (per que passar el cercle polar artic ens agradaria molt pero ja seria abusar una miqueta :-p), passant per Belgica, Holanda, Alemanya i Dinamarca.

Ho tenim ja tot preparat, ara nomes queda fer una bona ruta.

Intentare anar escrivint un post cada dia, amb el petit netbook. No se si el podre publicar regularment perque tot depent del wifi que anem trovant.

Perdo per les faltes d’ortografia, pero escriure rapid i amb el teclat frances aixi. Aixo si, quan tornem a casa tindre temps per fer revisio del que haure escrit i ja fare les correccions pertinents.

Ara si, endavant!

Amb aquest post no pretenc sentar càtedra sinó tot el contrari: Manifesto els meus dubtes i m’agradaria que la gent comentes per intentar que entre tots fem llum a aquest tema que em ronda pel cap. Així doncs, aniré modificant el post a mida que anem convergent cap a una resposta més plausible.

La qüestió es que ahir vam estar discutint amb uns col.legues de la feina sobre la cuina francesa, en especial, el perquè la cuina francesa es el que es (Patrimoni de l´humanitat des de fa uns mesos, per exemple) si a la base, comparteix moltes coses amb l’Espanyola. Ell evidentment no estava d’acord amb que s’assemblessin. Lògic, per molta gent la cuina espanyola son la paella i les tapes i la resta no existeix o no es espanyola… és a dir nosaltres no cuinem cargols, ni bolets, ni estofats, ni carns, ni peixos, ni sopes… aix.. el que s’ha de sentir.

El que comentava el francès del grup era que la cuina francesa era tant rica (nomes cal veure el numero de receptes tant variades que aporta) gracies a la gran varietat climàtica que hi ha entre les regions (i en conseqüència en el tipus de cuina) i a la gran qualitat i varietat dels productes francesos (be, perquè el conec una mica a aquest noi, perquè sinó hauria sonat molt xovinista, la veritat :-P).

A mi els dos arguments em semblen correctes (és a dir que son veritat) però crec que no es això el que ha fet que la cuina francesa sigui el que es.

Pel primer argument, la gran varietat regional, hi estic d’acord es un gran element que ha col.laborat però crec que no es necessari. M’explico: Espanya també te aquesta varietat i no per això ha el.laborat històricament una cuina tant sofisticada. D’acord que no tenim el clima alsacià però els altres mes o menys hi estan reflexats,  afegint en el nostre cas la cuina del sud, amb clara influencia àrab, que es de mes recent integració en la cuina francesa i gracies a les colònies.

Sobre la qualitat, estic d’acord que a França hi ha productes de molt alta qualitat pero no crec que arribessin a l’excel.lencia simplement per que si, pel sol fet de ser francesos (potser algo de l’orgull francès hi te a veure però no crec que des dels inicis) sinó perquè hi havia una demanda abans de productes de qualitat per desenvolupar una cuina que ja existia. Hi ha legats importants de cuiners francesos des d’abans l’edat mitjana… cosa que a espanya hi ha indicis de que agradava la cuina (al quixot per exemple) però no de que es feia. Per exemple, el vi, portat si no m’equivoco, pels romans, tant a França com a Espanya o Itàlia, evidentment. Tot i la bona qualitat d’alguns vins que es feien a Espanya (des de fa uns anys, la qualitat s’ha disparat, és innegable) res a veure amb els vins italians o, per descomptat, amb els vins francesos.

La cuina Espanyola no te un problema de qualitat d’ingredients. Som un referent en la dieta mediterrània (per cert, també patrimoni de l’humanitat)  i alguns dels productes que es fan aqui son històricament  d’una qualitat exquisita. El problema es que potser no s’ha sapigut utilitzar aquests ingredients per a consumir-los d’algun altre manera que no sigui al natural o amb menys elaboració. La cuina francesa te un refinament i busca “una perfecció” que la cuina espanyola no ha tingut. Repeteixo, que aquesta afirmació no te massa sentit avui en dia perquè mentres uns s’han adormit als llaures, els altres s’han posat les piles.

Doncs així doncs, continuo buscant l’element diferenciador que ha fet que en un lloc s’hagi aportat tant i als altres no.

No crec que sigui nomes qüestió de publicitat: tot i ser un gran imperi, les receptes estan allà.. l’aportació es ben real. Val a dir que algunes de les receptes que formen part de la base son, pel que sembla d’origen d’altres cuines, com per exemple la catalana, amb la “Mahonesa”, Bouillabaisse, alguna xarcuteria… El fet que la seva cuina sigui mes prestigiosa ha fet que s’apropiïn de receptes sense despertar masses sospites…

La haute cuisine neix als palaus, amb els reis… no se si els reis francesos els agradava menjar millor que als espanyols… però ho dubto bastant, no?

El fet que hi hagi hagut una revolució i molts privilegis de la noblesa hagin passat al poble, podria haver tingut algo a veure pero la Cuisine française ja existia abans, així que tampoc es això.

No se jo si l’obscurantisme religiós a espanya a influenciat tant negativament pel fet que la gula sigui pecat i els àpats pantagruèlics siguin la via mes directa per anar a l’infern. Això crec que algo deu haver influenciat…

Un altre element es que em sembla que a Espanya la cuina ha sigut durant molt de temps una cuina casolana, que la feien les dones i que els homes disfrutaven al tornar de treballar. No hi ha la tradició de restaurant com hi ha a França.. però clar, això també pot ser causal de no tenir una cuina refinada.

Potser també el fet que l’època mes il.lustrada d’Europa succeeixi en el moment en que França es un gran imperi i Espanya o Itàlia estan mes en decadència… La cuina forma part de la cultura i la producció cultural francesa en aquesta època també es molt mes important que l’espanyola… La seva situació geogràfica mes en contacte amb Europa i amb diferents corrents de pensament europeu pot tenir a veure, i el fet que Espanya hagi passat molt de temps en guerres internes o mes aïllada d’Europa, podria ser un factor negatiu..

Be, fins ara he anat exposat unes quantes idees inconnexes, a mode de brainstorming… tot i que en tinc algunes mes, tampoc voldria allargar-me massa més abans de tenir les vostres opinions. Aixi doncs, espero els vostres comentaris!!

Felicitats Leo, Xavi i Andrés!

Fa temps que tinc ganes de participar en un Startup Weekend pero sempre que se’n ha organitzat un a la meva ciutat jo estava lluny.

Un Startup Weekend es una trobada de gent multidisciplinar que dura tot un cap de setmana (de divendres tarda a diumenge al vespre) i que te com objectiu desenvolupar un projecte de 0 i crear una empresa per explotar-lo. Tot això en un cap de setmana!

Evidentment no totes les edicions han sigut existoses o tots els projectes han tingut continuitat, pero pel que explica la gent, el networking, les coneixences, el treball en equip, que es pot fer en una trobada d’aquestes caracteristiques es impagable!

Tot aixo ve al cas perque el cap de setmana del 4 al 6 de desembre, s’organitza una Startup Weekend a Paris i pel que sembla no tinc excusa per no anar-hi.

El preu son 60€ (49€ pels primers que comprin i 35€ per estudiants), i aixo inclou tots els menjars (+ begudes), bossa amb regals (samarreta…).. i tota la organitzacio.

Si algu s’anima, de l’allotjament en podem parlar

Per si de cas un enganxo el planning provisional.

———————————–

Startup Weekend c’est 54h pour créer une Startup à partir d’une idées. Pour cela nous réunissons des dévelopeurs, des entrepreneurs des gurus du marketing, des graphistes, des artistes …. Puis nous les enfermons pedant un Week end

Fondé en 2007 par Andrew Hyde, Startup Weekend est aujourd’hui dirigée par Marc Nager et Clint Nelsen depuis Seattle (USA). Le concept du week-end est celui d’une conférence axée sur l’apprentissage par la création. Le programme est en plein développement et a déjà rencontré un vif succès dans plus de 50 villes et 12 pays et aujourd’hui il arrive sur Paris !

Les participants du week-end décident de ce qu’ils veulent changer, en partant d’un problèmes, le but du week-end est de le résoudre sous forme de projet ou de société. Les participants sont responsables d’apporter leur compétences et leurs passion afin d’accomplir ce challenge, dans un délai de 54 heures.
(C’est intense !)

Chaque équipe est responsable de ses horaires (vous pouvez ne pas dormir pendant 54h si vous le souhaitez) mais voici un découpage typique :

Continue reading →

Com la noia de la foto, porto un temps que estic com veient-les passar. Tinc uns quants projectes sobre la taula i algunes reestructuracions de projectes antics (entre elles aquest blog).

A veure si aviat m’hi poso.

Con varios meses de retraso publico la tercera parte de mi serie de post sobre ACN. Como ya ha pasado el momento y ya se han publicado otras opiniones al respecto (ACNPiramidal, por ejemplo) no voy a ser tan exhaustivo como en su momento me hubiera gustado. Básicamente copiaré un comentario que hice en otro blog explicando porque creo que ACN es un engaño.

Aunque antes me gustaría comentar la tira cómica con la que abro el post y que de alguna manera podría resumir lo que es ACN.

En la tira se contrata a una persona sin experiencia en ventas para ocuparse de vender un producto (ACN recluta a vendedores entre personas que nunca se han dedicado a eso pero evita llamarlos vendedores), se le paga a comisión (ACN paga una comisión de lo que vendes pero no existe compromiso laboral alguno entre ACN y los vendedores por lo tanto no hay riesgo para ACN), pero para obtener el puesto hace falta un ordenador portátil que la misma compañía te vende (ACN te obliga a comprar un kit de inicio a 500€ con la “documentación” necesaria para iniciar el negocio y una “licencia” que se debe renovar cada año). El candidato esta feliz cuando es contratado  y pregunta que es lo que hay que vender. Pues portátiles, evidentemente (ACN prohíbe expresamente el marketing de sus productos y solo permite vender a amigos y familiares, pero motiva para que se haga campaña para reclutar a nuevos vendedores… puede que su producto finalmente sea la venta de kits de inicio?). Como ven, los paralelismos entre la tira cómica y ACN no son pocos, aunque la gran diferencia esta en que vender un portátil puede ser mas o menos sencillo, al contrario que vender un abono telefónico que poco cambio aporta al cliente o un videotelefono que es caro y no es ninguna novedad a parte de existir alternativas gratuitas. Otras diferencias serian que en ACN nunca vas a encontrarte con alguien de la empresa que este a sueldo. Es decir, quien te contratara sera otro vendedor que obtiene comisión si tu entras en la estructura (en base a las ventas que tu hagas o en base a primas de motivación). Porque el sistema esta tan bien pensado que mientras que el único negocio seguro que es el de venta de kits es solo para ACN, mientras que la venta de abonos telefónicos es lo único de lo que tocáis comisión tanto el vendedor como ACN (esta ultima la mayor parte). Y digo que ACN toca comisión, porque no deja de ser un revendedor, ya que no tienen tecnología ni infraestructura propia! Así pues, riesgo 0.

Pero el sistema continua funcionando porque los vendedores son continuamente bombardeados (de parte de otros vendedores) con consignas tipo “si no haces dinero con esto es tu culpa porque no estas suficientemente motivado: tienes que trabajar mas, hacer mas contactos, hacer crecer la red…”. Hay seminarios de motivación que son organizados por otros vendedores de mas nivel, y donde los gastos son sufragados entre todos. ACN no interviene… ellos han plantado la semilla.. su sistema funciona solo.. para beneficio de ellos y de puede que algunos pocos elegidos.

Mi opinión es clara: puede que alguien este haciendo dinero con esto pero esta claro que no esta hecho para mi. La empresa ACN no asumo ningún riesgo y se aprovecha mediante engaños y medias verdades de la buena voluntad (o avaricia) de los vendedores así como de los contactos de estos. Yo no estoy dispuesto a aprovecharme de la confianza que mis contactos puedan tener en mi para vender un producto en el que ni yo creo. Porque aunque ellos digan lo contrario no es lo mismo que por ejemplo ser usuario de ordenadores Apple y que un amigo te pida consejo y le digas que use Mac. A ti Apple no te paga ni un duro por la tanto no tienes ningún interés detrás de tu consejo? En cambio via ACN si que lo tienes y eso es lo que va a corromper la relación que puedas tener. Y que te habrá dado la empresa a cambio, seguramente algunos céntimos de comisión y “la obligación” de perseguir a tu red de contactos porque sino no harás dinero porque no trabajas lo suficiente. Y todo eso sin olvidar que ACN no ha asumido NINGÚN RIESGO.

Y ahora si, corto y pego el comentario que hice en otro blog:

Continue reading →

També hagués pogut titular aquest post com a “Telefon per Internet gratis” o ADSL de qualitat a preus dignes.

Perquè d’això és justament del que vull parlar. Tot i que les companyies telefòniques funcionen malament per tot arreu i hi ha queixes per tots els gustos, és destacable veure la gran oferta de connexions de banda ample que hi ha a França.

En el meu cas, tinc des de que vaig arribar la “neufbox” que recentment ha estat comprada per SFR. L’oferta, molt similar a la des altres competidors del mercat ADSL: Per 30€, Internet 20mb, telefon gratuït (incloses la majoria de destinacions internacionals) i sense necessitat d’estar abonat a France Telecom (estalviant-te la quota mensual) i televisió per Internet en HD gratuïta.

D’entrada no esta malament no? Però hi ha més coses.

El modem/router ofert disposa, a part de la obligada connexió WIFI, dos ports USB per a que puguis compartir un disc dur per xarxa, el contingut d’un ordinador o compartir una impressora. A més, et dona la possibilitat de compartir la teva connexió creant un spot public d’on pots guanyar diners o simplement tenir accés als altres spots públics que et puguis trobar per la ciutat (una miqueta com el que fa Fon amb la seva fonera).

L’interficie del router et permet a més administrar el telefon com per exemple deixar un històric de trucades, bloquejar telèfons, contestadors personalitzats per diferents números…

Pel que fa la televisió, es una plataforma de televisió digital estandar, que permet la visualització de canals gratuïts per Internet, pay per view, vídeo a la demanda, abonament a canal plus, TDT, ràdios per Internet… però a més disposa d’una aplicació de mediacenter que et permet accedir a ordinadors que tinguis connectats a la xarxa, a un servidor a Internet o a un disc dur connectat en un USB, tant al router com al propi descodificador i visualitzar vídeos (si, divx també :-p), escoltar musica o veure fotos. però es que a mes, si optem per la connexió d’un disc dur directament al descodificador, podrem utilitzar-lo per enregistrar programes que facin a la tele (directament o programant-lo via l’agenda :-p), per poder posar pause als programes que facin en directe…

I perquè us explico això ara a part de per fer-vos les dents llargues? Perquè després de la mudança que hem fet recentment (uff de fet ja fa un parell de mesos… com passa el temps…) hem rebut el descodificador de televisió que feia un any que esperàvem i que no havíem rebut al no tenir una connexió estable a l’anterior apartament (era culpa de la instal.lació interna i el propietari s’en desdeia). Aixi doncs, m’ha faltat temps per connectar un disc dur i començar a fer proves i veure com realment les possibilitats dels dispositius oferts amb l’abonament bàsic de banda ample son increïbles!

Si ho comparem amb els 60€ que pagava a Barcelona per 2mb (després passades a 4 crec) amb el cable d’ONO que incloïa això si, tarifa plana de telefon per a fixes nacionals. Vaja, a anys llum.

Actualització: L’instal.lacio del disc dur em va tenir entretingut un parell d’hores. Mes que res per que vaig desenterrar la meva febre recicladora (o síndrome de Diògenes com em diuen alguns amics :-p) i vaig portar cap a casa un reproductor/gravador de DVD amb disc dur que vaig trobar al costat del contenidor del plàstic (no el del carrer sinó el que tenim dins de l’immoble :-p). Al veure que no el podia fer funcionar i que la reparació era més o menys laboriosa, vaig decidir recuperar la unitat de dvds i el disc dur (de 250gb), anar a buscar una caixa externa LaCie pel disc dur i agenciar-me amb fantàstic MediaCenter per la patilla!

Actualització 2: El que és més sorprenent és que a Espanya es pagui molt més car per la connexió a Internet, tenint en compte que els sous son inferiors… aixo converteix l’abonament de banda ample en realment carissim!

Sans aucun doute, je préfère le nouveau appart que l’ancien. La vue est plus charmante, surtout après une petite pluie de printemps.