Ja fa més d’un any que em vaig obrir un compte a Facebook. Ho vag fer després de xerrar amb uns quant companys de feina d’aquí París, que hem van dir que era una eina que anava de conya per “retrobar” antigues amistats i recuperar el contacte amb vells companys d’escola.
Em vaig crear un compte i despres de passar el shock de trobar una interficie un pel estranya i caotica (si, jo soc de la generació on tota la informació estava ben classificada) va venir la desil·lusió de trobar a molt poquetes persones.
El que tenen de curios aquestes xarxes socials és el seu caracter viric. Això ho dic perquè fa cosa d’uns mesos vaig retrobar la primera persona d’aquella epoca i poquet a poquet, però accelerant-se han anat apareixen els altres. Pel que es veu el facebook ha arribat a Barcelona! 
Doncs bé, per seguir la tradició de fer frases lapidaries quant acaba l’any, penso que aquest any ha estat l’any del Facebook, almenys a Espanya. Només cal veure la de sopar de retrobament que s’estant fent aquests darrers mesos de nadal! Tothom te un sopar amb antics alumnes de l’escola, antics companys de classe… Tots destacant la d’anys que feia que no es veien! Doncs si, aquesta xarxa social ha aconseguit el que moltes altres webs no han aconseguit.
Com a nota negativa i ja en parlaré un altre dia és la d’informació personal que arribem a donar a Internet. Molta atenció! Penseu que tot el que escriviu arriba a la gent. Penseu que si comenteu fotos d’un amic vostre, els vostres amics podran veure la galeria de fotos de l’altre i els seus comentaris, encara que no el tnguin com amic, penseu que hi ha molst canals de fuga d’informació.. per tant, tingueu molt de compte amb el que publiqueu. Si, l’altre dia vaig rebre un mail per demanar-me de no escampar una informació que s’havia filtrat via Facebook: El molt pasarell es pensava que el comentari nomes el llegiria la persona a que anava destinat? Aix!
