Entries Tagged 'Innovar' ↓

Ja fa uns mesos que em vaig obrir un compte a Second Life per provar que tal estava i tot i que no em va decepcionar ja que no m’esperava massa cosa, tampoc em va semblar la panacea tal com sortia publicat als mitjans de comunicació.

Tot i així si que em va agradar el concepte de mon obert on qualsevol persona pot desenvolupar continguts i crear els seus tinglados com ho faria a la vida real i a sobre poder guanyar diners Linden que per més història, son intercanviables per diners reals.

L’altre dia visitant una llibreria tècnica aquí a Paris, vaig veure que hi ha publicats diferents llibres sobre el món SL tant a nivell tècnic com a llibres per emprenedors a Second Life.

Això, junt amb l’article de l’Enrique Dans sobre la publicitat on-line m’han fet que una idea que em rondava pel cap prengui cada vegada més força: un tipus de publicitat dins del mon de Second Life en forma de roba atractiva pels avatars amb unes característiques una miqueta especials. De moment estic investigant que a nivell tècnic es pugui fer i estic en contactes amb un publicitari per veure si el producte es podria vendre.

Potser la cosa acaba en un no res o potser no, però el que està segur és que aprendré alguna cosa de tot plegat.

Per cert, la fotografia és la de l’avatar que em vaig crear. Els comptes inicials no et deixen fer masses virgueries amb el teu personatge però té la seva gràcia.

És generalitzada l’idea, dins del entorns “emprenedors”, de que és molt difícil emprendre a Espanya perquè entre moltes coses, no existeix o és quasi bé nul.la l’inversió de capital risc, a diferencia d’altres països. A espanya s’inverteix en valors segurs com el sector immobiliari (jeje, ja veurem) i no s’aposta per empreses de més risc, sobretot en fases molt inicials (seed capital).Acceptant aquesta afirmació com a més o menys certa, val a dir que els mateixos emprenedors tampoc és que assumeixin masses riscos. Tot es fa pas a pas, creixements molt lents o nuls, inversions petites, sous minúsculs o inexistents (molts becaris en practiques)…Aquí a Paris he vist empreses molt similars a d’altres en les quals he treballat a Barcelona, creades en les mateixes circumstancies i amb els mateixos recursos, que al cap de 4 anys son empreses de 150 persones en comptes de 6. I la veritat és que aquí a França tothom es queixa de que no és el millor país per emprendre ja que hi ha moltes barreres i molta pressió fiscal, pero no obstant, les empreses tiren endavant de forma decidida.

Suposo que tot depent de quin és el referent a comparar-se. Segons Loïc Le Meur, famós bloguer i organitzador de LeWeb 3 , a França no hauria nascut mai Facebook. Ell es queixa del mateix que es queixa la massa emprenedora a Espanya: de que els inversors a Europa demanen plans de negocis, models de negoci, dades concretes, coses segures… Bé, potser finalment el que es queixen és que a Europa hi ha més prudencia a l’hora d’inflar bombolles, simesno les tecnologiques. Perque la veritat, la situació empresarial a Espanya es bastant diferent a la de paísos com França: L’altre dia vaig llegir sobre l’informe Truffle 100, on es reporta la llista de les 100 empreses tecnològiques mes importants d’Europa. La gran majoria se les emporta de carrer Alemanya (evidentment), deixant en segon i tercer lloc amb xifres molt similars, a UK i França. D’aquesta llista no hi ha ninguna empresa espanyola.

Podríem identificar molts altres factors que ens porten a aquesta situació des de l’orientació cada vegada més pronunciada dels plans d’estudi universitaris a satisfer el que volen les empreses en comptes potenciar molt més la recerca i l’afany de creació en els estudiants , a la falta d’implicació dels emprenedors amb la seva idea. En aquest ultim punt en destacaria aquells que al igual que un dels últims vídeos que vaig publicar, estan preocupats per poder aprofitar-se de la bombolla d’Internet i volen crear com sigui una web 2.0 per fer-se rics: la temàtica no importa… l’important és tenir molts usuaris per a guanyar molts diners amb la publicitat. Per comparar amb Google, que últimament esta tant de moda, els seus creadors van decidir comercialitzar el seu projecte universitari de recerca perquè creien que milloraria la vida a molta gent, començant per ells mateixos.

A Espanya, l’emprenedor no és considera un client de la seva pròpia empresa… no crea un producte que ell compraria sinó alló que creu que els altres compraran. És a dir, crea sense passió.

Per acabar, nomes saludar a la gent de Dexma Sensors que ja porten més d’un any tirant endavant una idea “de bombero” (mai més ben dit ;-p) i sembla ser que van arrencant el vol. Moltes felicitats i ànims per acabar fotent-li canya!

Fa us mesos, quan era usuari de Blackberry, vaig crear-me un compte de Twitter per provar a veure que tal.

Per si encara queda algú que no conegui Twitter, nomes dir que és un especie de blog limitat a missatges de 140 caràcters en el que normalment la gent publica el seu estat o allò que està fent en cada moment.

D’aquella experiència no en vaig sortir massa convençut, ja que era un servei que no m’aportava res de nou i el trobava mes un “hype” del moment que no pas un eina útil. A part, el fet d’anar publicant tot allò que estàs fent em dona una sensació molt estranya… com de Gran Germà.

Ahir em vaig decidir a donar-li una nova oportunitat. La raó és ben simple. Trobo que el format de 140 caràcters i la rapidesa de publicació fan que em sigui més fàcil d’anar actualitzant (tot i que últimament estic batent records de portar al dia el blog :-p).

Per altra banda, trobo que és un format que pot servir per anar publicant idees, brainstormings, petites noticies o pensaments que tingui, sense haver-les de desenvolupar mes enllà de l’espai limitat disponible (per això ja esta el blog). Molt sovint em quedo sense explicar coses a causa de no tenir temps d’escriure un post més o menys elaborat.

I finalment, tot i ser una mica absurd quant estava a Barcelona, el fet d’estar vivint lluny de casa fà que aquesta comunicació del “que estàs fent” no m’ho sembli tant.

Així doncs qui vulgui saber alguna cosa mes de mi, pot consultar el meu twitter, tant al site oficial com al badge que tinc al blog. A la vegada us convido a que us creeu un compte i us afegiu a la conversa.

Tirar-se a la piscina és una cosa que pot costar molt però per culpa de ser dubitatiu o tenir por a l’aigua, pot passar que la gent et vagi passant per davant ràpidament.

yVinos.com és un exemple més de com a vegades penso massa y realitzo massa poc. Jo ho hagues fet millor, perque crec que el meu model de negoci era més clar, però bé, pensava començar de la mateixa manera.

Afortunadament aquesta vegada tinc clar el perque no m’he llençat a la piscina i no ha estat pas per covardia: tinc clar quin és el meu projecte inmediat i és incompatible amb començar una cosa com aquesta.

Tanmateix pot ser que engegi alguna cosa més light en breu…  continuaré informant.

Per cert, yVinos.com és una xarxa social basa en el món de la cata amateur de vins. M’ho he estat mirant i té molt bona pinta. A més, està basat en Drupal, tal com s’explica a una entrevista que els hi van fer als seus creadors.

Fa dies que tinc pendent parlar d’una iniciativa molt simpàtica d’en “Xavi”:http://www.alcim.net , però per una cosa o per l’altre encara no ho havia pogut fer.
El projecte en qüestió és “SaveMyLada.com”:http://www.savemylada.com , una web/blog centrada en el mític cotxe de tecnologia rusa Lada Niva i que té com objectiu aconseguir 1500 € per a reparar la caixa de canvis del propi Lada d’en Xavi.
El preu d’una caixa de canvis nova per aquet cotxe es gairebé superior al preu del vehicle sencer però sap greu canviar tot un cotxe només per una peça. Així que en Xavi està llençat a aconseguir aquests diners mitjançant donatius, banners i adwords de Google.

Com una bònica història d’amor entre un home i el seu cotxe, l’autor anirà publicant retalls d’aventures i anècdotes viscudes amb el seu Lada, un vehicle que l’ha acompanyat durant molts moments de la seva vida.

Si voleu ajudar d’alguna manera, passeu-vos per la web “savemylada.com”:http://www.savemylada.com i clickeu algún dels adwords si us interessen i així li doneu alguns dinerons per la reparació. Tanmateix si algú vol fer un donatiu o fins i tot algú té una caixa de canvis per aquest vehicle, en Xavi ho rebrà encantat.

Ahir vaig passar un bon vespre amb en “Xavier Orduña”:http://www.alcim.net ( amic i Product Manager de “Dexmasensors S.L.”:http://www.dexmasensors.com ) on a part de gaudir de la cervesa a presió, vam tenir temps per posar-nos al dia i xerrar d’empreses, empreneduries, tecnologia i innovació.

De la nit podria explicar moltes coses interessants però ara em volia centrar en l’últim punt, el de la innovació. En Xavi va parlar que a Dexma tenen la màxima d’aplicar la innovació en tots els processos i etapes de l’empresa. Darrera d’aquesta frase bonica hi ha tota una filosofia que se’n aprofita del “Pensament Lateral”:http://es.wikipedia.org/wiki/Lateral_Thinking definit per “Edward de Bono”:http://es.wikipedia.org/wiki/Edward_De_Bono per trobar solucions imaginatives als reptes a superar, aconseguin un avantatge que d’altra banda no hagues estat possible.

Pensar lateralment és no pensar tal com ho faries normalment sino intentant canviar el punt de vista o l’enfòc per a trobar les multiples solucions que hi ha d’un mateix problema tot i no ser molt evidents.

I de fet, aquest tipus de pensament ens pot ajudar a tots en qualsevol àmbit de la vida.

Un clar exemple és el del massa citat Alex Tew i la seva “web del milió de dollars”:http://www.milliondollarhomepage.com/ :estudiant que necesitava diners per apagar els estudis i en comptes de demanar una beca o diners als pares o una hipoteca, pensa en crear una web amb l’únic objectiu d’aconseguir els diners.

Bé Xavi, molta sort amb Dexma i amb la recuperació del teu Lada Niva

Ja que estem amb “l’amic Steve”:http://blog.coffeelab.net/2007/04/30/discurs-motivador/, us deixo “les 10 lliçons d’or de l’Steve Jobs”:http://ririanproject.com/2007/04/20/10-golden-lessons-from-steve-jobs/ . Motivadores i útils, per aquells que torneu del pont.

A raó de la seva classificació en el concurs de creació d’empreses de Banespyme, llegeixo al blog de “Dexma”:http://blog.dexmasensors.com la llista de classificats i la primera cosa que em ve al cap es que no se si és per alguna raó especial, per polítiques d’algun tipus o jo que sé per que, però la població amb més projectes a la final és Barcelona.

No sé si sóm la població més emprenedora tot i que des de sempre s’ha dit que tenim un marc inigualable com a cultiu d’innovació, ja sigui tecnologic, artístic… Ara bé, si que es cert que malgrat haver polítiques interessants que comencen a donar els seu fruits, aquestes no son suficients per a guanyar posicions en un ranking, ja no dic mundial, sino Europeu. Aviat escriure sobre iniciatives que es fan en altres països com per exemple França.

Avui llegia també al blog de “Diego Mariño”:http://externalidades.net/2007/04/27/o-show-dos-tonechos/ (CEO de “ThinkInGrid”:http://www.thinkingrid.com) al respecte d’una de les iniciatives d’aquest país per a captar capital per a “empreses innovadores”. El que se’n pot extreure no pot ser més pesimista. Cal posar-nos les piles i canviar el xip.

Per cert, felicitats Dexma!

Bé, fa temps que volia posar aquest video però en “Joan”:http://www.joanpinyol.com se m’ha adelantat . Tanmateix posaré la versió amb subtitols, per aquells que el hi costi més seguir-ho en anglès.

Val a dir que tot i que en aquest discurs, l’Steve Jobs no està tan genial com ens té acostumats en les seves posades en escena (i com ja n’he parlat moltes vegades en soc fàn) ja que crec que llegeix massa i està molt cohïbit, si que ens ofereix un bon discurs. Ja m’hagués agradat graduar-me amb unes paraules com aquestes, però val a dir que vaig aprofitar-les per a posar un parell de cites en els encapçalaments dels capítols del peu Projecte Fi de Carrera.

Ja hi ha guanyador del premis de MobileMonday. Els afortunats son una start-up francesa anomenada Realeyes3D que han indeat un sistema per navegar dins d’una pàgina amb la camara del mòbil. Els sistema sembla enginyòs, almenys pel que es pot veure en el video de presentació. És una alternativa als accelerometres d’alguns dispositius com el comnadaments de la Nintendo Wii per exemple.

Últimament estic força volcat en aplicacions per a dispositius mòbils. En aquests moments estem desenvolupant una prova pilot per un projecte de m-learning, dins de Magma3. Un dels avantatges de ser el Director Tècnic en una petita empresa és que puc anar treballant i investigant en coses que m’agraden, sempre que el dia a dia i els objectius de l’emprsa ho permetin. D’alguna manera em desenvolupo com a corporate entrepreneurship fins que es reunèxin les condicions per a crear la meva pròpia start-up.