Entries Tagged 'Internet' ↓

Amb aquest post continuaré amb la meva critica a Twitter des del punt de vista d’usuari bastant asidu al servei.

Ens els comentaris de l’anterior post, amb en Gerard vam destacar el poder de Twitter com a eina per fer Broadcasting a tots els teus contactes, facilitant l’intercanvi d’informació instantaneïtat i amb data de caducitat.

això es cert, però te un efecte secundari relativament greu i és el fet de que es guarda l’històric de tots aquells “status” que has anat deixant. La traça que es va deixant en tots els serveis socials és un tema que esta de moda: El conscienciar a la gent de que tot el que escrivim o deixem a Internet serà de fàcil accés per qualsevol i ens pot perjudicar en un futur, per exemple davant d’un responsable de RRHH i apel·lar a la responsabilitat a l’hora de deixar un missatge que no s’adequí a l’imatge que volem donar de nosaltres mateixos.

El cas d’un post en un blog té més o menys sentit el fet de guardar-lo en el temps, així com els comentaris en blogs, forums o altres comunitats, ja que a la fi estem creant coneixement entre tots i es bo que aquest coneixement sigui accessible per algú altre en un futur. Però en el cas del Twitter? Quin coneixement es crea al deixar els twitts “in eternum” penjats a la xarxa? Pels enllaços que hem publicat? no perquè aquest tampoc son de massa fàcil accés. Pels comentaris idiotes? Per les frases celebres que ningú podrà recuperar fàcilment? mm la veritat és que no li trobo massa sentit a guardar un llarg històric de tots els status que hem creat, al marge del data mining que pugui fer algú sobre els nostres hàbits, costums, horaris, gustos, tendències… Recordo que sempre es donaven consells, sobretot en època de vacances, de vigilar de no donar massa informació dels nostres horaris per por de que algú us vigili per entrar al pis, per un segrest express… ara no fa falta que hi hagi algú vigilant a la porta de casa, ja que només fa falta seguir el twitter d’algú per saber si aquest cap de setmana estarà a casa o se’n anirà de vacances.

Estic d’acord que el numero de missatges enviats “posa palote” com més gran sigui, a mode del Karma o reconeixement social d’altres comunitats, però això és a costa de deixar una informació nostre penjada a Internet i que de fet no col·labora en res a millorar la nostre imatge digital (o marca personal o com es vulgui dir).

Estic pensant que no estaria malament un sistema que t’ajudes a purgar aquells missatges antics que ja no interessen a ningú, ni que hagués de fer una exportació per salvar-los i comptabilitzar-los en algun altre lloc per cuidar l’ego del microblogger!
He estat mirant l’API de Twitter i no hauria de ser molt dificil de fer… tot sigui per guardar una miqueta, la nostre intimitat d’exhibicionista.

http://www.beaujolais.com/

Tot i que sembla increible, segons l’empresa Marshal, experta en seguretat, el  29% dels internautes ha comprat algun article que li ha sigut proposat mitjançant un missatge d’SPAM.

Un 29%!!! Em sembla al.lucinant! No m’estranya doncs els 150 mil milions d’SPAMS diaris que circulen per la xarxa si al final hi ha inocents que acaben comprant allargadors de penis, viagres i altres productes, a webs més que dubtoses.

Increible i trist que tècniques de baixesa moral inqüestionable tinguin un exit com aquest.

Vist a : Presse Citron

Per crear núvols de paraules tant il.lustratius (com tipics de la web 2.0) us presento Wordle, un aplicatiu web basat en Java on despres d’analitzar un text donat com entrada i despres d’eliminar les paraules més comuns de cada idioma, et crea un núvol de paraules al que es pot modificar el tipus de lletra, els colors, el layout…

És feina de cadascú trobar-li una utilitat a aquest tipus de diagrama però el que és inegable que en cas necessitar-ne un, aquesta eina ens resultarà ideal.

Via Microsiervos

“El tren de las pistas (clue train) se detuvo allí cuatro veces al día durante diez años y ellos nunca aceptaron una entrega.”

Veterano de una firma que caía en picado de la lista de 500 de la revista Fortune

El Manifiesto Cluetrain es un listado de 95 conclusiones ordenadas y presentadas como un manifiesto, o un llamado a la acción, para todas las empresas que operan en lo que se sugiere un mercado con nuevas conexiones. Las ideas expresadas dentro del manifiesto buscan examinar el impacto de Internet tanto en los mercados (consumidores) como en las organizaciones. Además, ambos, consumidores y organizaciones, son capaces de utilizar Internet y otras redes para establecer un nivel de comunicación que anteriormente no existía entre estos dos grupos. El manifiesto sugiere los cambios necesarios para que las organizaciones respondan a un nuevo ambiente de mercado.

1. Los mercados son conversaciones

2. Los mercados consisten en seres humanos, no en sectores demográficos.

…

93. Estamos tanto dentro de las empresas como fuera de ellas. Los límites que separan nuestras conversaciones semejan el muro de Berlín hoy, pero son sólo un estorbo. Sabemos que caerán. Trabajaremos en ambos lados para hacerlos caer.

94. Para las corporaciones tradicionales, las conversaciones interconectadas parecen un mar de confusión. Pero nos estamos organizando más rápido que ellas. Tenemos mejores herramientas, más ideas nuevas y ninguna regla que nos detenga.

95. Estamos despertando y conectándonos. Estamos observando. Pero no estamos esperando.

ver:
Wikipedia
Site en ingles
Site en castellano

Pour pouvoir faire le ‘hattrick’ et oublier mon blog pendant un mois (je plaisante :-p) je vais écrire mes impressions par rapport à Meneame.net, un site de recommandations sociaux de nouvelles, un peu comme l’américaine Digg.

Après de le utiliser en mode leech (c’est-à-dire, sans participer) pendant certain temps, il fait 2 mois approximativement que j’ai créé un compte pour pouvoir participer dans les commentaires.

Pour les personnes que ne connaissent rien sur le fonctionnement de Meneame il faut dire que on parle d’un système où les utilisateurs peuvent envoyer des liens à contenu web (surtout de nouvelles) qu’ils trouvent intéressant et les autres utilisateurs peuvent les voter (en positive ou négative) et faire de commentaires. Après, les nouvelles plus votes sont publiés dans la première page du site.

Mais, voilà le hic : pas tous les utilisateurs ont le même poids à l’heure de voter. Existe un système de Karma lequel permet avoir d’utilisateurs plus importants avec un pouvoir de décision plus élevé que d’autres.

Et qu’est-ce que on peut faire pour accroître le niveau de Karma ? Donc envoyer de liens en attendant que ces liens soient votés, voter de nouvelles qui seront publiés, faire de commentaires que sont votes en positive… Par contre, on peut faire descendre le niveau de Karma si on n’a pas réussi avec les points précédents.

Et c’est ça justement le grand problème de Meneame : pour la majorité des utilisateurs, le but du site est faire accroître de niveau de Karma et c’est pour ça que les gens votent de nouvelles avec beaucoup de votes (c’est plus sûr que va être publiée), votent de nouvelles pas intéressants mais sensationnalistes, votent de commentaires populistes… et tout, pour essayer d’augmenter le Karma.

Si on est un utilisateur « normale », est très difficile de faire augmenter le Karma et donc, est très difficile aussi de faire arriver de nouvelles au première page o avoir un certain poids dans l’appli.

C’est pour ça qu’au même temps que les ondulations de mon Karma, mon intérêt pour Meneame a commencé à décrémenter.

Concernant ma dernière sécheresse d’actualisations dans le blog je voudrai ajouter que mon intérêt pour le microblogging est croissant.Au début j’ai considéré twitter comme une connerie c’est-à-dire, un “hype” du moment et sans avenir.

Je me suis trompé. Actuellement je utilise plus twitter que mon blog et la raison est bien simple : j’essaye de plus en plus d’éviter billets stupides comme celui-ci et de les travailler un peu plus, mais évidemment je n’ai pas réussir à faire ça.

Donc, actuellement je utilise twitter pour me communiquer avec mes amis, pour le utiliser de brouillon d’idées, pour notifier de nouvelles, pour suivre d’autres opinions, pour connaître personnes…

A propos de ce dernier point, je voudrai vos recommander le blog de Pere Villega, un ingénieur informatique de la FIB qui travail actuellement à Dublin et qui écrit un blog avec de billets très travaillés. Peut être que quelque jour je vais y arriver.

Per aquells que feu els vostres “pinitos” en el món de la web però teniu dificultats amb les fulles d’estil hi ha moltes eines que us poden ajudar, però avui volia mostrar-vos-en una que he descobert avui i que pot faciltar-vos la vida en un moment donat.

L’eina en qüestió es diu CSS Type Set i us ajudarà a formatar els vostres textos via fulla d’estils. Per a mi, és un bon complement al plugin de Firefox Web Developer.

(via Presse Citron)

Aquest cap de setmana vam estar filosofant amb el Xavi via gTalk sobre el tema de l’autenticació en webs. Si, ja se que molts pensareu que és un tema molt “apassionant” ;-p però la veritat és que a mi m’interessa i que a tots aquells que utilitzen regularment serveis d’internet i els agrada provar-ne de nous, els hi afecta d’alguna manera o altre.

La qüestió és que trobo que s’abusa del registre d’usuaris a internet i que per utilitzar la gran majoria de serveis web, per molt petits que siguin, se’ns demana un usuari i un password com a mínim. Entenc que hi ha serveis, com el correu web o els servis de pagament, on l’autenticació és necessària a la vegada que bàsica, però quina és la raó per obligar a registrar-nos per accedir a un fòrum o posar un anunci, per exemple.
Algunes de les raons que s’esgrimeixen són:

• Evitar l’spam. Un registre l’evita? Avui en dia és gratis i molt senzill crear comptes de correu. Doncs no és gens difícil de crear robots que es registrin en sites per a publicar spam. L’única cosa que ho evitarà serà passar filtres.
• Evitar estafes. Pel mateix argument que he dit en 1, qualsevol persona pot crear N identitats a inet, per tant, un registre no et garanteix ni soluciona res.
• Saber que qui escriu és realment qui diu que és. Estic d’acord en aquest argument però no en tots els casos. Estic d’acord que en sistemes on es fomenta la reputació o el “karma” dels participants es protegeixin els noms dels usuaris sota un registre, però aquesta no hauria de ser la única possibilitat de participació. Quantes vegades hem hagut de registrar-nos en un fòrum per a poder fer una pregunta especifica un dia puntual i no hem tornat a entrar més?
• La base de dades d’emails és un negoci. Pel punt anterior, les bases de dades d’emails generals serveixen de poca cosa a no ser que et vulguis dedicar a l’spam. Llavors segur que la teva web deixa de ser visitada.
• Millor seguiment dels usuaris. Perquè? Si aquest poden crear-se múltiples identitats, al final si els vols identificar has d’acabar comparant les ip’s!

Hi ha webs de publicació d’anuncis on només es demana les dades referents als mateix anunci que es vol publicar (sense registre) i dona l’opció de posar un email per si més endavant es vol administrar la notícia. Que pot passar si t’has equivocat en el redactat i no has inclòs l’email: doncs que hauràs d’escriure’n un altre com a cosa més greu.

El que jo proposo és que abans d’incorporar un sistema de registre en el nostre servei analitzem realment si és necessari o no. Moltes vegades es pot deixar l’acces obert per aquelles visites esporàdiques i per enganxar a la gent en l’us del teu aplicatiu, i un sistema de registre per a usuaris mes avançats (no dic “premium” per les connotacions de pagament que comporta). La diferència és que serà l’usuari qui voluntàriament és voldrà registrar en el nostre servei perquè realment li aporta alguna cosa i no el sistema que l’obliga a ser-ne membre per a poder entrar i veure que hi ha.

Per cert, avui l’Enrique Dans parlava de l’OpenID que seria la següent etapa un cop haguéssim decidit que el nostre aplicatiu necessita un registre: un servei de registre únic, obert i descentralitzat. Recomano la seva lectura.

Ja fa uns mesos que em vaig obrir un compte a Second Life per provar que tal estava i tot i que no em va decepcionar ja que no m’esperava massa cosa, tampoc em va semblar la panacea tal com sortia publicat als mitjans de comunicació.

Tot i així si que em va agradar el concepte de mon obert on qualsevol persona pot desenvolupar continguts i crear els seus tinglados com ho faria a la vida real i a sobre poder guanyar diners Linden que per més història, son intercanviables per diners reals.

L’altre dia visitant una llibreria tècnica aquí a Paris, vaig veure que hi ha publicats diferents llibres sobre el món SL tant a nivell tècnic com a llibres per emprenedors a Second Life.

Això, junt amb l’article de l’Enrique Dans sobre la publicitat on-line m’han fet que una idea que em rondava pel cap prengui cada vegada més força: un tipus de publicitat dins del mon de Second Life en forma de roba atractiva pels avatars amb unes característiques una miqueta especials. De moment estic investigant que a nivell tècnic es pugui fer i estic en contactes amb un publicitari per veure si el producte es podria vendre.

Potser la cosa acaba en un no res o potser no, però el que està segur és que aprendré alguna cosa de tot plegat.

Per cert, la fotografia és la de l’avatar que em vaig crear. Els comptes inicials no et deixen fer masses virgueries amb el teu personatge però té la seva gràcia.