Entries Tagged 'Internet' ↓

Ja fa uns mesos que em vaig obrir un compte a Second Life per provar que tal estava i tot i que no em va decepcionar ja que no m’esperava massa cosa, tampoc em va semblar la panacea tal com sortia publicat als mitjans de comunicació.

Tot i així si que em va agradar el concepte de mon obert on qualsevol persona pot desenvolupar continguts i crear els seus tinglados com ho faria a la vida real i a sobre poder guanyar diners Linden que per més història, son intercanviables per diners reals.

L’altre dia visitant una llibreria tècnica aquí a Paris, vaig veure que hi ha publicats diferents llibres sobre el món SL tant a nivell tècnic com a llibres per emprenedors a Second Life.

Això, junt amb l’article de l’Enrique Dans sobre la publicitat on-line m’han fet que una idea que em rondava pel cap prengui cada vegada més força: un tipus de publicitat dins del mon de Second Life en forma de roba atractiva pels avatars amb unes característiques una miqueta especials. De moment estic investigant que a nivell tècnic es pugui fer i estic en contactes amb un publicitari per veure si el producte es podria vendre.

Potser la cosa acaba en un no res o potser no, però el que està segur és que aprendré alguna cosa de tot plegat.

Per cert, la fotografia és la de l’avatar que em vaig crear. Els comptes inicials no et deixen fer masses virgueries amb el teu personatge però té la seva gràcia.

És generalitzada l’idea, dins del entorns “emprenedors”, de que és molt difícil emprendre a Espanya perquè entre moltes coses, no existeix o és quasi bé nul.la l’inversió de capital risc, a diferencia d’altres països. A espanya s’inverteix en valors segurs com el sector immobiliari (jeje, ja veurem) i no s’aposta per empreses de més risc, sobretot en fases molt inicials (seed capital).Acceptant aquesta afirmació com a més o menys certa, val a dir que els mateixos emprenedors tampoc és que assumeixin masses riscos. Tot es fa pas a pas, creixements molt lents o nuls, inversions petites, sous minúsculs o inexistents (molts becaris en practiques)…Aquí a Paris he vist empreses molt similars a d’altres en les quals he treballat a Barcelona, creades en les mateixes circumstancies i amb els mateixos recursos, que al cap de 4 anys son empreses de 150 persones en comptes de 6. I la veritat és que aquí a França tothom es queixa de que no és el millor país per emprendre ja que hi ha moltes barreres i molta pressió fiscal, pero no obstant, les empreses tiren endavant de forma decidida.

Suposo que tot depent de quin és el referent a comparar-se. Segons Loïc Le Meur, famós bloguer i organitzador de LeWeb 3 , a França no hauria nascut mai Facebook. Ell es queixa del mateix que es queixa la massa emprenedora a Espanya: de que els inversors a Europa demanen plans de negocis, models de negoci, dades concretes, coses segures… Bé, potser finalment el que es queixen és que a Europa hi ha més prudencia a l’hora d’inflar bombolles, simesno les tecnologiques. Perque la veritat, la situació empresarial a Espanya es bastant diferent a la de paísos com França: L’altre dia vaig llegir sobre l’informe Truffle 100, on es reporta la llista de les 100 empreses tecnològiques mes importants d’Europa. La gran majoria se les emporta de carrer Alemanya (evidentment), deixant en segon i tercer lloc amb xifres molt similars, a UK i França. D’aquesta llista no hi ha ninguna empresa espanyola.

Podríem identificar molts altres factors que ens porten a aquesta situació des de l’orientació cada vegada més pronunciada dels plans d’estudi universitaris a satisfer el que volen les empreses en comptes potenciar molt més la recerca i l’afany de creació en els estudiants , a la falta d’implicació dels emprenedors amb la seva idea. En aquest ultim punt en destacaria aquells que al igual que un dels últims vídeos que vaig publicar, estan preocupats per poder aprofitar-se de la bombolla d’Internet i volen crear com sigui una web 2.0 per fer-se rics: la temàtica no importa… l’important és tenir molts usuaris per a guanyar molts diners amb la publicitat. Per comparar amb Google, que últimament esta tant de moda, els seus creadors van decidir comercialitzar el seu projecte universitari de recerca perquè creien que milloraria la vida a molta gent, començant per ells mateixos.

A Espanya, l’emprenedor no és considera un client de la seva pròpia empresa… no crea un producte que ell compraria sinó alló que creu que els altres compraran. És a dir, crea sense passió.

Per acabar, nomes saludar a la gent de Dexma Sensors que ja porten més d’un any tirant endavant una idea “de bombero” (mai més ben dit ;-p) i sembla ser que van arrencant el vol. Moltes felicitats i ànims per acabar fotent-li canya!

Fa us mesos, quan era usuari de Blackberry, vaig crear-me un compte de Twitter per provar a veure que tal.

Per si encara queda algú que no conegui Twitter, nomes dir que és un especie de blog limitat a missatges de 140 caràcters en el que normalment la gent publica el seu estat o allò que està fent en cada moment.

D’aquella experiència no en vaig sortir massa convençut, ja que era un servei que no m’aportava res de nou i el trobava mes un “hype” del moment que no pas un eina útil. A part, el fet d’anar publicant tot allò que estàs fent em dona una sensació molt estranya… com de Gran Germà.

Ahir em vaig decidir a donar-li una nova oportunitat. La raó és ben simple. Trobo que el format de 140 caràcters i la rapidesa de publicació fan que em sigui més fàcil d’anar actualitzant (tot i que últimament estic batent records de portar al dia el blog :-p).

Per altra banda, trobo que és un format que pot servir per anar publicant idees, brainstormings, petites noticies o pensaments que tingui, sense haver-les de desenvolupar mes enllà de l’espai limitat disponible (per això ja esta el blog). Molt sovint em quedo sense explicar coses a causa de no tenir temps d’escriure un post més o menys elaborat.

I finalment, tot i ser una mica absurd quant estava a Barcelona, el fet d’estar vivint lluny de casa fà que aquesta comunicació del “que estàs fent” no m’ho sembli tant.

Així doncs qui vulgui saber alguna cosa mes de mi, pot consultar el meu twitter, tant al site oficial com al badge que tinc al blog. A la vegada us convido a que us creeu un compte i us afegiu a la conversa.

Tirar-se a la piscina és una cosa que pot costar molt però per culpa de ser dubitatiu o tenir por a l’aigua, pot passar que la gent et vagi passant per davant ràpidament.

yVinos.com és un exemple més de com a vegades penso massa y realitzo massa poc. Jo ho hagues fet millor, perque crec que el meu model de negoci era més clar, però bé, pensava començar de la mateixa manera.

Afortunadament aquesta vegada tinc clar el perque no m’he llençat a la piscina i no ha estat pas per covardia: tinc clar quin és el meu projecte inmediat i és incompatible amb començar una cosa com aquesta.

Tanmateix pot ser que engegi alguna cosa més light en breu…  continuaré informant.

Per cert, yVinos.com és una xarxa social basa en el món de la cata amateur de vins. M’ho he estat mirant i té molt bona pinta. A més, està basat en Drupal, tal com s’explica a una entrevista que els hi van fer als seus creadors.

Fa dies que tinc pendent parlar d’una iniciativa molt simpàtica d’en “Xavi”:http://www.alcim.net , però per una cosa o per l’altre encara no ho havia pogut fer.
El projecte en qüestió és “SaveMyLada.com”:http://www.savemylada.com , una web/blog centrada en el mític cotxe de tecnologia rusa Lada Niva i que té com objectiu aconseguir 1500 € per a reparar la caixa de canvis del propi Lada d’en Xavi.
El preu d’una caixa de canvis nova per aquet cotxe es gairebé superior al preu del vehicle sencer però sap greu canviar tot un cotxe només per una peça. Així que en Xavi està llençat a aconseguir aquests diners mitjançant donatius, banners i adwords de Google.

Com una bònica història d’amor entre un home i el seu cotxe, l’autor anirà publicant retalls d’aventures i anècdotes viscudes amb el seu Lada, un vehicle que l’ha acompanyat durant molts moments de la seva vida.

Si voleu ajudar d’alguna manera, passeu-vos per la web “savemylada.com”:http://www.savemylada.com i clickeu algún dels adwords si us interessen i així li doneu alguns dinerons per la reparació. Tanmateix si algú vol fer un donatiu o fins i tot algú té una caixa de canvis per aquest vehicle, en Xavi ho rebrà encantat.

Ja que estem amb “l’amic Steve”:http://blog.coffeelab.net/2007/04/30/discurs-motivador/, us deixo “les 10 lliçons d’or de l’Steve Jobs”:http://ririanproject.com/2007/04/20/10-golden-lessons-from-steve-jobs/ . Motivadores i útils, per aquells que torneu del pont.

Al blog del “Jesus Encinar”:http://www.jesusencinar.com, he llegit un interessant “article”:http://www.jesusencinar.com/2007/04/cmo_empezar_una.html on es donen consells de com crear una start-up basada en internet. No és que estigui al 100% d’acord amb el que es diu a l’article, però bé, “venint de qui ve”:http://www.idealista.com val la pena llegir-ho.

No és una novetat, però si que és el primer cop que en parlo al blog. La qüestió és que farà un més que vaig comprar una “Blackberry”:http://www.blackberry.com/ 8700v. Per qui no sapiga el que és, la Blackberry és un telèfon mòbil amb una serie de característiques especials que l’acosten més a una PDA, com son l’agenda personal, agenda de contactes, gestor de tasques, ppossibilitat de sincronitzar dades amb l’ordinador així com d’instal.lar nous programes i sobretot la seva característica estrella: conexió a Internet i rebuda de correus electrònics a temps real i amb tarifa plana.

Ja fa temps que llegia coses d’aquest aparell i quant em va caure a les mans no vaig poder deixar passar l’oportunitat de provar-lo.

Després d’un més d’ús les conclusions són que..realment crea adicció!! Estic constantment pendent del telèfon per si canvia la llum verda per una de vermella, senyal de que he rebut un missatge. La veritat és que la majoria de correus que rebo no son importants i podria respondre’ls quant arribés a casa, però mira, soc una mica adicte a la tecnologia.

Altres usos que li dono, a part d’agenda, és el de conexió a Internet, ja que tot i que el navegador no és genial, si que serveix per a consultar notícies, el minuto a minuto dels partits del Barça o per xatejar amb el Gtalk.

La idea inicial era provar l’aparell una temporada.. però no se… m’estic plantejant quedar-me el bitxo… almenys fins que surti l’”iPhone”:http://www.apple.com/iphone/ .

Per sortir una miqueta del clàssic top ten, avui faré el top three de les extensions per Firefox, indispensables per a desenvolupar en un entorn web.

• “Firebug”:http://www.getfirebug.com/ :L’extensió ens ofereix tot un set d’eines per debugar les pagines, una consola javascript molt complerta, un navegador DOM… INDISPENSABLE
• “Web Developer”:http://chrispederick.com/work/webdeveloper/ :Aquesta barra ens proporciona infinitat d’opcions com un desactivador de la cache, simuladors de tamanys de pantalla… i fins i tot un editor de CSS a temps real. Es a dir que opts anar fent canvis d’estils i es van aplicant al mateix moment.
• “QuickDeveloper”:http://quickaddons.fastspace.biz/ :Ens afegeix una nova opció al menu d’eines per a poder reiniciar ràpidament Firefox. Molt útil si estas provant extensions.