Entries Tagged 'Paris' ↓

Comme dernier bitllet d’aujourd’hui, une photo du mcDo de Porte de Choisy dans le XIII arrondissement, le Chinatown de Paris.

Una cosa que m’ha sorprès de Paris és veure la quantitat de fires i congressos que s’organitzen, a diferència de Barcelona, ciutat que jo sempre havia cregut amb una forta oferta d’esdeveniments. Per raons obvies no puc comparar amb Madrid però crec que fins i tot comparant les dues capitals, surt guanyant la capital de l’hexagon.

L’altre punt interessant és que es pot trobar exposicions i salons per a gairebé qualsevol tema : des dels salons classics com el de l’automobil, la moda… a salons per a emprenedors o congresos d’e-learning (com el que han fet aquesta setmana, que ha permès retrobar-me després de 7 anys amb el Marc Sanmarti, assesor en temes d’experiència d’usuari per a l’UOC).

Fa poc sortia un article a una prestigiosa revista americana que parlava d’un suposat declivi de la cultura francesa del qual en podem estar més o menys d’acord si comparem la producció cultural del pais actualment amb la que ha estat històricament, sobretot pel que fa a la exportabilitat. Si mirem la produccio musical, per exemple, veurem que el que es fa aquí avui en dia és poc conegut fora del pais, tret esclar de les obligades excepcions com Daft Punk o algun més.

Puc confirmar el que opinava fa poc un amic meu que porta dos anys vivint a Paris i que deia que abans de venir, li feia molta il.lusió d’anar a viure en una d’aquelles ciutats on “passen les coses”, és a dir amb una efervescencia cultural important i que després de coneixer Paris potser s’havia equivocat i hauria d’haver anat a Londres o Berlin, on actualment si que es creen coses noves.

Jo estaria d’acord en que potser Paris no és una ciutat on s’estigui creant coses realment fresques però això no vol dir que no sigui una ciutat amb moviment i per exemple a nivell econòmic la veritat és que Paris continua essent un pès específic dins de l’Europa: nomes cal veure la quantitat de gent que ve aquí a fer negòcis.

En aquest plà si que podem dir que Paris és una ciutat on “passen les coses”.

Ara ja puc dir que sóc parisenc del tot: divendres vaig agafar el Velib per tornar a casa.
Vaig anar a un concert del Fallenfest a “La Boule Noir“, al costat de la sala mítica “La Cigalle“, al famós barri parisenc de Pigalle: Famós per l’infinitat de cases de barrets i sexshops, i també per l’infinitat (això no ho savia) de cases de guitarres.

La qüestió és que després del concert vam anar a un club a la zona de Grands Boulevards, una miqueta més al sud i tot i que no volia tornar molt tard a casa al final vaig perdre el metro. Com tornar amb taxi em feia una mica de mal, desconexia on estava la parada del nit bus i tornar caminant des d’on estava era dedicar-hi dues horetes llargues, vaig trobar que era la oportunitat ideal per agafar el Velib.

El Velib és el mateix servei municipal de lloguer de bicicletes, que a Barcelona és diu Bicing, però amb algunes diferències significatives.

La que és veu a simple vista és la qualitat de la bicicleta, que li dona mil voltes a la del bicing, però bé, no entraré a valorar això.

Les dues grans característiques al meu entendre són:

• 24h/7diesSetmana/365diesAny : L’alta disponibilitat si que li dona raó de ser a un transport públic alternatiu. I la veritat és que va de conya una bicicleta a altes hores de la nit on el transit és relativament poc perillós. El bicing de barcelona només obre tota la nit els caps de setmana, que està bé, però no és suficient.
• Varietat d’abonaments: Possibilitat d’agafar abonaments de curta durada,de 24h per 1€, de 7 dies per 4€, a part del de durada normal d’un any. I la gràcia és que treure el ticket de curta durada el pots treure al mateix aparell per llogar la bici, amb la simple ajuda d’una targeta de crèdit i 150€ que et son retinguts durant el periode d’abonament en concepte de fiança. Això obre les portes al servei tant de l’usuari esporàdic com pel turista que està de visita a la ciutat.

Doncs resumint, he trobat el servei del Velib realment útil i ben fet. Suposo que el Bicing de Barcelona també deu complir el seu objectiu, però d’aquest no en puc dir res perque no l’he provat… i no ho he fet precisament perquè he trobat a faltar els dos punts que he destacat de l’altre.

Mateixa torre, canvi de dia i hora, i canvi de camara: En aquest cas la camara del Nokia 6234 de Vodafone (2Mpx).

Un altre foto ràpida feta amb la càmera del mòbil.

Fa temps que tenia ganes de poder veure a Radihead en concert i ara no tinc una oportunitat sino 3! El problema és el preu, que potser és una mica excesiu. Els dos concerts que fa al Bercy, potser son els més adequats pel tipus de música que fan, ja que és un escenari ideal, però l’entrada de dilluns val uns 250€ i la del dimarts uns 150€. Per un concert ho trobo un pèl exagerat i més que nosaltres n’hem de comprar dues d’entrades!

Per altra banda, hi ha un altre concert dins del Main Square Festival per un preu molt més raonable de 59€. El problema és que escoltar aquest grup en un festival.. no se, no se… M’ho pensaré un parell de dies i a veure que faig.

Quina llastima!

És espectacular l’edifici de la Bibliothèque François Mitterand de nit.

La fotogràfia no és molt bona ja que està feta amb el mòbil des de dins del cotxe, i no es veu tot, ja que veritablement són quatre edificis just al davant del Sena, al costat de la Gare d’Austerlitz. Tanmateix es veu l’increíble X il.luminada que perme identificar l’edifici des de molt lluny.

Ara només cal anar-lo a visitar de dia
NOTA: la foto erà més gran, ja que està feta amb el Samsung U600 amb camara de 3.2 Mpixels. Estic molt content amb aquest mòbil. L’unica pega és la duració de la bateria… però bé, no em queixo.

Aquests dies tinc una pila de coses a fer, petites coses la majoria, però que m’impedeixen escriure amb la freqüència que m’agradaria. Fins i tot he perdut pràctica al tema twitter, sobretot al ser només a la nit que puc escriure. Així doncs, aprofito per fer un post amb diverses minientrades.

• Per aquí ja ha passat l’estres de les festes. A casa, vam arribar a ser 9 per sopar i la veritat és que es fa difícil en un pis tant petit. Sort que la felicitat de tenir als teus a casa compensa tots els maldecaps.
• M’estic polint els llibres en francès que dona gust ! En menys d’una setmana “Au bonheur des ogres” del Pennac i en un parell de dies “J’irai cracher sur vos tombes” d’en Boris Vian (tinc fet el post, a veure si el publico avui). Ara estic amb “La fée carabine” també del Pennac.
• Un altre tema que m’està tirant força són els BD francesos i belgues (Bande Dessinées = comics). De moment estic amb XIII però ja n’he vist uns quants més que m’interessen. El problema és que els he vist nomes en tapa dura i son carets.
• M’he enganxat a la primera temporada d’”Alias”. Li vaig regalar els DVDs a l’Emilie i no estan pas malament i a més, la noia és força maqueta.
• M’he acabat el Medal Of Honor 2 en PSP. El mode campanya és bastant tristot ja que no aporta res nou respecte al primer i els escenaris en son poquets i pitjors que els del 1. Per contra, el mode multijugador aporta un parell o tres de detalls respecte a la primera versió, com la recuperació d’energia, l’equilibrat d’equips, el xat… que el fan més jugable (tot i que prefereixo els escenaris de la primera part).
• Ens hem fet un petit raconet per estudiar al pis. Taula Ikea i butaca de disseny regal de nadal de la familia. Hem aprofitat per posar alguns quadres i quatre cosetes més. Més acollidor encara.
• Ahir vaig estar endreçant la cava i muntant l’estructura per guardar les ampolles. Al final ens vam decidir en una de 50 botelles per no omplir massa espai dins la cava, però veient com ho he arranjat, no descarto en comprar més estructures si faig alguna gran compra de vi. Per cert, no se si dec ser la primera persona amb capa distribuïda ja que tinc la de Paris i tinc l’armari climatitzat al pis dels meus pares a Barcelona, amb uns quants vins de guarda.
• Com comentava el Carles l’altre dia, no soc gaire bon amfitrió, ja que he instaurat el costum d’apallissar al Pro Evolution Soccer a tots aquells que gosen quedar-se a dormir. Tios, haureu de practicar més!! Jeje
• Per contra, com que vaig deixar la pista de ball del StepMania a Barcelona, la propera vegada que el senyor Carles em repti, segur que és ell qui m’apallissa, a no ser que el convenci per beure una miqueta més del compte. La propera vegada que vagi a BCN, em pujaré la pista a Paris.
• Trobo a faltar el donar classes, fer seminaris i presentacions. Estic preparant un workshop i el proposaré a veure si puc baixar a fer-lo.
• Avui he pogut anar tranquil·lament a la pizzeria del costat de la feina, sense por de sortir amb olor nauseabunda de tabac.. tot gràcies a la nova llei que prohibeix fumar dins dels restaurants i bars a tota la França a partir de del 1 de Gener. Ostres.. un punt pel govern del Sarko ! Li deu provar això d’anar amb la Carla Bruni :-p
• I per acabar, Bon any 2008 a tothom!!!

Una forma na miqueta més original (i perillosa) de visitar Paris.

Per cert, ja estava molt completet, però ahir vam aprofitar per anar a l’Ikea i acabar de comprar quatre cosetes que ens mancàve per tenir un pis més acollidor. Ara ja tenim una tauleta escriptori per acompanyar la cadira de disseny que ens van regalar per nadal i amb la qual podem treballar amb l’ordinador més comodament.