
Primera de la serie de fotos per Paris de nit del meu amic Klaatu. Aquesta, des de la terrassa de casa.
Laboratori d’idees
June 11th, 2009 — Geeks, Paris

Primera de la serie de fotos per Paris de nit del meu amic Klaatu. Aquesta, des de la terrassa de casa.
March 24th, 2009 — Empresa, General, Paris
Esta historia la voy a contar en castellano, mas que nada para que pueda ser útil a toda persona que busque información sobre esta empresa de marketing multinivel (MLM en adelante) y acceda a esta página por un buscador. ACN desembarco en España hace algunos años y seguramente que aun hay algunos vendedores buscando El Dorado por estas tierras.
Voy a estructurar el relato en 3 posts: los antecedentes, “la reunión” y finalmente mi opinión. Intentare seguir el orden que yo seguí, sin avanzar demasiados acontecimientos. Es normal si hay información incompleta al principio, porque básicamente esa es una estrategia en estos tipos de negocio.
Para los mas impacientes, solo avanzo que ACN es una empresa legal, su actividad es al parecer legal, no es una secta (aunque utilicen algunos métodos y técnicas dudosas) y tampoco es una estafa piramidal (al menos tal como la define la ley)… Habra quien puede ganar dinero en esto, pero como se vera mas adelante, este no es mi negocio.
Todo esto empezó hace un par de semanas en una cena con un par de parejas de amigos. Yo estaba en la cocina preparando la comida, mis amigos en el salón dándole al tirador de cerveza. Cuando por fin estuvo todo listo y pude sentarme en la mesa, dos de mis amigos estaban ya enfrascados en una interesante conversación. Por lo que parece, uno de ellos hacia una semana que había asistido a una reunión que le iba a cambiar la vida radicalmente: Cansado de su trabajo actual en una importante empresa farmacéutica del país galo (vivimos en París), mi amigo había descubierto (vía un antiguo amigo a el) la posibilidad de trabajar en un nuevo negocio, que de hecho era un super negocio, muy motivador, basado simplemente en las relaciones. En las relaciones? Pues si, de hecho se trataba de crear una red de contactos, trabajar con esa red y bueno, el dinero venia solo. De hecho, era una oportunidad de oro (según el) para poder hacer un dinero extra, trabajando con los amigos y con personas que elijas tu y sobretodo sin presiones, a tu ritmo…
Mi pregunta en ese momento fue la misma que seguramente esta pasando por la cabeza a los lectores: Pero… en que consiste el negocio? Que es lo que se vende? De donde sale ese dinero? Ingenuo de mi, pensaba que simplemente me había perdido la respuesta a esas incógnitas por haber estado ausente al inicio de la conversación pero no, esas respuestas no podían ser desveladas en ese momento sino que debía asistir a una reunión donde se me explicaría con detalle, ya que mi amigo aun no sabía lo suficiente.
Pero… de que empresa estábamos hablando? Negativo: esa pregunta tampoco tenia respuesta inmediata. En ese momento a todos nos pasaban diferentes respuestas por la cabeza. Empezamos a preguntarnos si es que no se trataba de una secta o si era ilegal (evidentemente mi amigo lo negó), que si lo que quería era vendernos Tupperware o Herbalife (tampoco era eso)… La conversación llegó a su fin al cabo de unos 30 minutos al no conseguir mas información ni vaciando botellas de buen vino francés. La cosa que acordamos mi otro amigo y yo era de asistir a una de esas reuniones (yo en París y el en Toulouse) para poder satisfacer nuestra curiosidad, sobretodo al ver que la asistencia no comprometía en nada.
En esos momentos yo ya estaba seguro que se trataba de alguna empresa de MLM, como Amway, Herbalife o otras. Todo cuadraba, pero la verdad es que aun me era difícil aceptar que mi amigo y su pareja se hubieran metido en eso. Los dos estan en la treintena, con estudios universitarios los dos, puestos de responsabilidad en empresas serías francesas… Evidentemente tenia que ser una empresa que ofrecería algun tipo de producto novedoso o atractivo.
Empece a indagar por Internet, utilizando detalles de la conversación que habíamos tenido y fácilmente encontré diferentes empresas candidatas, entre ellas, algunas de muy claras. Buscaba algún producto que pudiera interesar a mi amigo, novedoso… al final supuse que se trataba de algún producto de telecomunicaciones ofrecido por Akeo o ACN y esas empresas, especialmente en la ultima, fije mi investigación.
Antes de proseguir, me gustaría identificar 3 tipos de personas que se encuentran por Internet hablando de estos temas:
Curiosamente no se encuentra (o es difícil encontrar) algún usuario / consumidor de esos productos sin que este relacionado con “el negocio”, es decir, no se encuentran consumidores que lo sean porque crean en el producto sino que lo son porque creen en el negocio.
Algunos de los artículos / forums que encontré por Internet son los siguientes:
Al recibir un correo de mi amigo confirmándome la reunión para el jueves, yo lo respondí aceptando pero pidiendo mas información. Quería confirmar si estábamos hablando de ACN pero evidentemente y tal como se puede ver en los diferentes testimonios encontrados por Internet, tenia que esperar a la reunión para empezar a vislumbrar las respuestas.
En estos momentos ya había recibido confirmación de mis sospechas pero quería asistir a la reunión para poder hacerme una idea en primera persona y sobretodo coger argumentos directos para poder abrir los ojos a mi amigo.
Por fin el día de la reunión llego.
Continuara….
January 29th, 2009 — Paris
Jo no se que passa aquest any, però Paris s’ha tornat destinació de moda pels barcelonins.. almenys pels que conec (cabrons, podríeu haver vingut l’any passat, que feia millor temps i jo tenia més espai a casa!).
La qüestió és que molts em pregunten que és el que han d’anar a veure segons la meva opinió. La pregunta no es senzilla, perquè hi ha moltissimes coses a veure a Paris i tot depèn del temps disponible. Evidentment que si no has estat mai a Paris i tens poc temps, es imprescindible anar als llocs típics i turístics, mes que res per no haver de sentir-te el “ostres, has estat a Paris i no has pujat a la Tour Eiffel?” (Jo hi vaig pujar per primer i únic cop farà tres o quatre mesos.. després d’estar vivint a Paris més d’un any ). Com a coses tipiques tindriem la torre, Notre Dame, Montmartre, l’arc del triomf, l’Hotel de Ville, Bastille, l’Opera…
Doncs bé, m’agradaria iniciar una serie de posts de llocs on si es té el temps, s’haurien de visitar a Paris, perquè son ells els que conformen el Paris dels parisencs o el Paris més “charmant”.
Avui presentaré “Le Marche des Enfants Rouges”, un petit mercat amb una vintena de comerciants especialitzats tant en productes locals com en cuines més exòtiques. Deu el seu nom a un orfenat que ocupava l’emplaçament actual del mercat, cap allà el segle XVI. Es el mercat més antic de Paris i és bonic tant per visitar com per anar a menjar, ja que es poden trobar taules compartides servides per algunes parades de menjar on podràs gaudir de bons plats cuinats amb aliments frescos del mercat i a preus força populars.
Francament, un lloc encantador per a passar un diumenge al migdia, abans o despres de visitar el “modernillo” barri del Marais.
Marche des Enfants Rouges
Adreça: 39 rue de la Bretagne (link google maps)
Altres Info: Linternaute, insecula, web-libre
August 26th, 2008 — Paris

February 19th, 2008 — Geeks, Paris
Comme dernier bitllet d’aujourd’hui, une photo du mcDo de Porte de Choisy dans le XIII arrondissement, le Chinatown de Paris.

February 7th, 2008 — Economia, Paris
Una cosa que m’ha sorprès de Paris és veure la quantitat de fires i congressos que s’organitzen, a diferència de Barcelona, ciutat que jo sempre havia cregut amb una forta oferta d’esdeveniments. Per raons obvies no puc comparar amb Madrid però crec que fins i tot comparant les dues capitals, surt guanyant la capital de l’hexagon.
L’altre punt interessant és que es pot trobar exposicions i salons per a gairebé qualsevol tema : des dels salons classics com el de l’automobil, la moda… a salons per a emprenedors o congresos d’e-learning (com el que han fet aquesta setmana, que ha permès retrobar-me després de 7 anys amb el Marc Sanmarti, assesor en temes d’experiència d’usuari per a l’UOC).
Fa poc sortia un article a una prestigiosa revista americana que parlava d’un suposat declivi de la cultura francesa del qual en podem estar més o menys d’acord si comparem la producció cultural del pais actualment amb la que ha estat històricament, sobretot pel que fa a la exportabilitat. Si mirem la produccio musical, per exemple, veurem que el que es fa aquí avui en dia és poc conegut fora del pais, tret esclar de les obligades excepcions com Daft Punk o algun més.
Puc confirmar el que opinava fa poc un amic meu que porta dos anys vivint a Paris i que deia que abans de venir, li feia molta il.lusió d’anar a viure en una d’aquelles ciutats on “passen les coses”, és a dir amb una efervescencia cultural important i que després de coneixer Paris potser s’havia equivocat i hauria d’haver anat a Londres o Berlin, on actualment si que es creen coses noves.
Jo estaria d’acord en que potser Paris no és una ciutat on s’estigui creant coses realment fresques però això no vol dir que no sigui una ciutat amb moviment i per exemple a nivell econòmic la veritat és que Paris continua essent un pès específic dins de l’Europa: nomes cal veure la quantitat de gent que ve aquí a fer negòcis.
En aquest plà si que podem dir que Paris és una ciutat on “passen les coses”.
January 21st, 2008 — Paris
Ara ja puc dir que sóc parisenc del tot: divendres vaig agafar el Velib per tornar a casa. ![]()
Vaig anar a un concert del Fallenfest a “La Boule Noir“, al costat de la sala mítica “La Cigalle“, al famós barri parisenc de Pigalle: Famós per l’infinitat de cases de barrets i sexshops, i també per l’infinitat (això no ho savia) de cases de guitarres.
La qüestió és que després del concert vam anar a un club a la zona de Grands Boulevards, una miqueta més al sud i tot i que no volia tornar molt tard a casa al final vaig perdre el metro. Com tornar amb taxi em feia una mica de mal, desconexia on estava la parada del nit bus i tornar caminant des d’on estava era dedicar-hi dues horetes llargues, vaig trobar que era la oportunitat ideal per agafar el Velib.
El Velib és el mateix servei municipal de lloguer de bicicletes, que a Barcelona és diu Bicing, però amb algunes diferències significatives.
La que és veu a simple vista és la qualitat de la bicicleta, que li dona mil voltes a la del bicing, però bé, no entraré a valorar això.
Les dues grans característiques al meu entendre són:
Doncs resumint, he trobat el servei del Velib realment útil i ben fet. Suposo que el Bicing de Barcelona també deu complir el seu objectiu, però d’aquest no en puc dir res perque no l’he provat… i no ho he fet precisament perquè he trobat a faltar els dos punts que he destacat de l’altre.
January 16th, 2008 — Paris

Mateixa torre, canvi de dia i hora, i canvi de camara: En aquest cas la camara del Nokia 6234 de Vodafone (2Mpx).
January 15th, 2008 — Paris

Un altre foto ràpida feta amb la càmera del mòbil.
January 12th, 2008 — Paris

Fa temps que tenia ganes de poder veure a Radihead en concert i ara no tinc una oportunitat sino 3! El problema és el preu, que potser és una mica excesiu. Els dos concerts que fa al Bercy, potser son els més adequats pel tipus de música que fan, ja que és un escenari ideal, però l’entrada de dilluns val uns 250€ i la del dimarts uns 150€. Per un concert ho trobo un pèl exagerat i més que nosaltres n’hem de comprar dues d’entrades!
Per altra banda, hi ha un altre concert dins del Main Square Festival per un preu molt més raonable de 59€. El problema és que escoltar aquest grup en un festival.. no se, no se… M’ho pensaré un parell de dies i a veure que faig.
Quina llastima!