Entries Tagged 'Paris' ↓

És espectacular l’edifici de la Bibliothèque François Mitterand de nit.

La fotogràfia no és molt bona ja que està feta amb el mòbil des de dins del cotxe, i no es veu tot, ja que veritablement són quatre edificis just al davant del Sena, al costat de la Gare d’Austerlitz. Tanmateix es veu l’increíble X il.luminada que perme identificar l’edifici des de molt lluny.

Ara només cal anar-lo a visitar de dia
NOTA: la foto erà més gran, ja que està feta amb el Samsung U600 amb camara de 3.2 Mpixels. Estic molt content amb aquest mòbil. L’unica pega és la duració de la bateria… però bé, no em queixo.

Aquests dies tinc una pila de coses a fer, petites coses la majoria, però que m’impedeixen escriure amb la freqüència que m’agradaria. Fins i tot he perdut pràctica al tema twitter, sobretot al ser només a la nit que puc escriure. Així doncs, aprofito per fer un post amb diverses minientrades.

• Per aquí ja ha passat l’estres de les festes. A casa, vam arribar a ser 9 per sopar i la veritat és que es fa difícil en un pis tant petit. Sort que la felicitat de tenir als teus a casa compensa tots els maldecaps.
• M’estic polint els llibres en francès que dona gust ! En menys d’una setmana “Au bonheur des ogres” del Pennac i en un parell de dies “J’irai cracher sur vos tombes” d’en Boris Vian (tinc fet el post, a veure si el publico avui). Ara estic amb “La fée carabine” també del Pennac.
• Un altre tema que m’està tirant força són els BD francesos i belgues (Bande Dessinées = comics). De moment estic amb XIII però ja n’he vist uns quants més que m’interessen. El problema és que els he vist nomes en tapa dura i son carets.
• M’he enganxat a la primera temporada d’”Alias”. Li vaig regalar els DVDs a l’Emilie i no estan pas malament i a més, la noia és força maqueta.
• M’he acabat el Medal Of Honor 2 en PSP. El mode campanya és bastant tristot ja que no aporta res nou respecte al primer i els escenaris en son poquets i pitjors que els del 1. Per contra, el mode multijugador aporta un parell o tres de detalls respecte a la primera versió, com la recuperació d’energia, l’equilibrat d’equips, el xat… que el fan més jugable (tot i que prefereixo els escenaris de la primera part).
• Ens hem fet un petit raconet per estudiar al pis. Taula Ikea i butaca de disseny regal de nadal de la familia. Hem aprofitat per posar alguns quadres i quatre cosetes més. Més acollidor encara.
• Ahir vaig estar endreçant la cava i muntant l’estructura per guardar les ampolles. Al final ens vam decidir en una de 50 botelles per no omplir massa espai dins la cava, però veient com ho he arranjat, no descarto en comprar més estructures si faig alguna gran compra de vi. Per cert, no se si dec ser la primera persona amb capa distribuïda ja que tinc la de Paris i tinc l’armari climatitzat al pis dels meus pares a Barcelona, amb uns quants vins de guarda.
• Com comentava el Carles l’altre dia, no soc gaire bon amfitrió, ja que he instaurat el costum d’apallissar al Pro Evolution Soccer a tots aquells que gosen quedar-se a dormir. Tios, haureu de practicar més!! Jeje
• Per contra, com que vaig deixar la pista de ball del StepMania a Barcelona, la propera vegada que el senyor Carles em repti, segur que és ell qui m’apallissa, a no ser que el convenci per beure una miqueta més del compte. La propera vegada que vagi a BCN, em pujaré la pista a Paris.
• Trobo a faltar el donar classes, fer seminaris i presentacions. Estic preparant un workshop i el proposaré a veure si puc baixar a fer-lo.
• Avui he pogut anar tranquil·lament a la pizzeria del costat de la feina, sense por de sortir amb olor nauseabunda de tabac.. tot gràcies a la nova llei que prohibeix fumar dins dels restaurants i bars a tota la França a partir de del 1 de Gener. Ostres.. un punt pel govern del Sarko ! Li deu provar això d’anar amb la Carla Bruni :-p
• I per acabar, Bon any 2008 a tothom!!!

Una forma na miqueta més original (i perillosa) de visitar Paris.

Per cert, ja estava molt completet, però ahir vam aprofitar per anar a l’Ikea i acabar de comprar quatre cosetes que ens mancàve per tenir un pis més acollidor. Ara ja tenim una tauleta escriptori per acompanyar la cadira de disseny que ens van regalar per nadal i amb la qual podem treballar amb l’ordinador més comodament.

Últimament es dibuixa una imatge molt curiosa pels carrers de paris: pel matí i pel vespre, els carrers es veuen plens de bicicletes, patins, patinets, corbates i sabates esportives, molta gent caminant… Això no es deu a una millora de la qualitat de vida (en contra de l’estres) sinó a la vaga de transports a la que estem sotmesos des de fa més d’una setmana.
La vaga respon a una llei del govern d’en Sarkozy que pretén passar l’edat per a les jubilacions dels 57 als 60 anys (a grosso modo), una llei que ja s’aplica en la majoria de persones però que restava aplicar a algunes professions, com es el cas del treballadors del sector ferroviari.
No vull entrar en si es una mesura justa o no, ja que tampoc conec a fons les crisis de pressupostos que tenen a França, però el que si que està clar és per què alguns poden agafar la jubilació als 57 i els altres (la gran majoria)  l’han d’agafar als 60? Bé, d’acord, hi ha feines que son molt dures i mereixen alguna avantatge però… la feina de conductor de tren és mes dura que la d’un paleta que si que s’ha de jubilar als 60?
A part, no es que s’estigui fent fora a la gent o dient que el temps addicional no el cobraran: s’esta dient que han de treballar fins els 60 anys, cobrant evidentment, per guanyar després tota la jubilació.
Si realment per qüestions de pressupostos, tothom ha de treballar fins els 60 i hi ha professions en el que el treballador no és prou valid en els seus últims anys de vida laboral, segur que es podria pactar algun tipus de reconversió (com un paleta que passa a ser “consultor” d’obra o alguna cosa així) fins que aquest es pogués jubilar.

Tanmateix jo penso que aquesta vaga és més una demostració de força dels sindicats davant del nou govern i aquí, els sindicats en tenen molta de força.

El problema és que una vaga de transports és ja de per si molt molesta i si li afegeixes el fet que Paris no és una ciutat petita, que per anar a qualsevol lloc necessites del transport public i que cada dia entren i surten de la ciutat milions de persones, fa que la gent en comenci a estar una mica tipa d’aguantar durant més d’una setmana (i el que ens queda) les llargues cues a les entrades (mes de 250km de retencions), el llevar-se a les 5 del mati per arribar a l’hora a la feina, d’invertir mes d’un hora en un trajecte curt en metro, d’haver-te de buscar la vida o recuperar les hores en el cas de que arribis tard o simplement no puguis arribar a la feina, o en el meu cas, d’haver de caminar cada dia una horeta per arribar a les oficines de la pròxima banlieu.

I el que es pitjor, amb la grève, ha vingut el fred i la pluja: sense comentaris.

Avui divendres, quant acabi de treballar, hauré passat la meva setmana de treball real a Paris. De fet vaig començar el dia 15 d’Octubre però com que no tenia missió assignada diguem que feia poca cosa pels diners que guanyava.

Dilluns passat vaig començar el projecte a casa el client i la sensació que em queda després d’una setmaneta és de molt bon gust. El projecte el trobo molt moltivant la veritat (per qüestions de confidencialitat, no puc comentar res sobre ell i menys en el blog). Diguem que justifica el que una persona amb estudis d’enginyeria informàtica l’estigui fent.
Després, veure com funciona una empresa aquí a Paris em dona una visió molt pessimista de la situació a Barcelona, tot i que al igual que allà, aquí l’esport nacional es queixar-se de la pròpia empresa.
Escriuré un post explicant més detalladament aquest punt, però veient com estant muntades les coses aquí me’n adono que ens falta molt per aprendre (sort que no he anat a viure a Alemanya perque segur que llavors em tiro al Riu!). Potser tot plegat son primeres impresions i encara és molt aviat per opinar i que al final m’acabo decebent… però bé, això ja es veurà.

Per acabar el microresum, la cosa que m’omple més és estar batallant el dia a dia, sobretot a nivell profesional, en una ciutat que no és la meva, amb una llengua que encara no domino massa i amb uns resultats “pas mal”: certament em sento content de com estant anant les coses.