Parafrassejant Schuster: “Que dice el grafico? No hay nada mas que decir!”

via: El Blog Salmon

Ayer leí en un post de Denken Uber que existen dudas sobre la validez de la “teoría” de la Larga Cola o Long Tail y a partir de un comentario que deje en ese blog he hecho esta entrada para extenderme un poco mas.

Por lo que se ve, despues de meses de criticas en diversos medios, The Times ha publicado un articulo donde se pone en duda que Long Tail sea una teoría aplicable a toda la distribución digital, diciendo que este ultimo año, 10 millones de canciones de las 13 millones disponibles, no han encontrado ni un solo comprador.

Aceptando que se ha hecho un hype del contenido del dichoso libro y que hace falta tiempo para madurar y formalizar lo que se dice en el, no creo que se vaya tan desencaminado. De hecho la representación de las demandas en larga cola no es nada nuevo sino una reformulación de aquello de que en un mundo tan grande es posible encontrar un club de la afición mas rara que tengas y que tenga varios socios.

Lo que dice la teoría ( u observación, como quieran llamarla) es que mediante un buen motor de búsquedas y sobretodo con un buen motor de recomendaciones, se puede crear la necesidad de comprar en la Larga Cola. Que quiero decir con eso? Que aunque nadie se haya descargado esos 10M de canciones que habla el articulo, no podemos decir si es por culpa de la falta de mercado o del desconocimiento de su existencia. En el caso de los blogs y su audiencia (otro ejemplo de longtail): Si yo abro un blog como mínimo va a leerme mi madre y puede que algunos amigos (aquí ya estoy operando en la larga cola), pero evidentemente si no comunico a nadie que tengo este blog, este no lo va a leer nadie.

Los sistemas de recomendaciones tienen que mejorar mas y popularizarse para permitir acceder a productos escondidos de la larga cola. El problema que yo le veo a los sistemas de recomendación es mas ético que técnico, ya que necesitan recopilar toda la información de nosotros que sea posible, mas información incluso que la que estamos dispuestos a dar explicitamente.

Evidentemente, esto es un gran peligro para nuestra intimidad.

“Quand un fonctionnaire dépense à son profit cent sous de plus, cela implique qu’un contribuable dépense à son profit cent sous de moins. Mais la dépense du fonctionnaire se voit, parce qu’elle se fait; tandis que celle du contribuable ne se voit pas, parce que, hélas! on l’empêche de se faire. (…) Mais, quand Jacques Bonhomme livre cent sous à un fonctionnaire pour n’en recevoir aucun service ou même pour en recevoir des vexations, c’est comme s’il les livrait à un voleur.”

- Ce qu’on voit et ce qu’on ne voit pas
Frédéric Bastiat

Fa temps que volia penjar el video però per una cosa o l’altre no ho havia fet.

Doncs, voila: aquí el teniu. No te desperdici. Explicació amb gran dosis d’humor, de perque la crisi ecnòmica actual i com solucionar-la.

Bon profit!

Em vaig quedar amb les ganes de veure en directe el debat d’economia que va enfontar en Solbes (PSOE) contra en Pizarro (PP), però avui en dia la llunyania no és problema i poques hores després, ja estava el debat penjat al youtube.

Us incloc els 7 videos que composen tota l’emisió. Us recomano el seu visionat si algú no l’ha vist encara, ja que tot i no ser una font de noves idees (de fet les propostes dels dos em sembla que no estant tant allunyades) és divertit veure la baixada de fums del Pizarro i les cares que feia davant de les respostes del Solbes.

Us deixo també els comentaris postdebat d’en Marc Vidal.

Com a punt negatiu del debat destacaria que és un pas més cap al bipartidisme USA: perquè no fer participar els altres grups, com a mínim els parlamentaris?

Continue reading →

Je ne comprends pas pourquoi les célébrations pour la connexion AVE (Train de Grande Vitesse) de Barcelone avec Madrid  quand la chose réellement important est la connexion avec la France et son réseau TGV.
Aujourd’hui existe d’alternatives Barcelone - Madrid  pour tous les budgets, mais le lien avec la France et surtout avec des grandes villes du sud (Montpellier, Toulouse…) peut être un très bonne affaire économique pour la Catalogne et en conséquence pour l’Espagne.

La prévision pour arriver à la France : 2012, 20 ans après de la finalisation de la ligne Madrid - Séville.

Una cosa que m’ha sorprès de Paris és veure la quantitat de fires i congressos que s’organitzen, a diferència de Barcelona, ciutat que jo sempre havia cregut amb una forta oferta d’esdeveniments. Per raons obvies no puc comparar amb Madrid però crec que fins i tot comparant les dues capitals, surt guanyant la capital de l’hexagon.

L’altre punt interessant és que es pot trobar exposicions i salons per a gairebé qualsevol tema : des dels salons classics com el de l’automobil, la moda… a salons per a emprenedors o congresos d’e-learning (com el que han fet aquesta setmana, que ha permès retrobar-me després de 7 anys amb el Marc Sanmarti, assesor en temes d’experiència d’usuari per a l’UOC).

Fa poc sortia un article a una prestigiosa revista americana que parlava d’un suposat declivi de la cultura francesa del qual en podem estar més o menys d’acord si comparem la producció cultural del pais actualment amb la que ha estat històricament, sobretot pel que fa a la exportabilitat. Si mirem la produccio musical, per exemple, veurem que el que es fa aquí avui en dia és poc conegut fora del pais, tret esclar de les obligades excepcions com Daft Punk o algun més.

Puc confirmar el que opinava fa poc un amic meu que porta dos anys vivint a Paris i que deia que abans de venir, li feia molta il.lusió d’anar a viure en una d’aquelles ciutats on “passen les coses”, és a dir amb una efervescencia cultural important i que després de coneixer Paris potser s’havia equivocat i hauria d’haver anat a Londres o Berlin, on actualment si que es creen coses noves.

Jo estaria d’acord en que potser Paris no és una ciutat on s’estigui creant coses realment fresques però això no vol dir que no sigui una ciutat amb moviment i per exemple a nivell econòmic la veritat és que Paris continua essent un pès específic dins de l’Europa: nomes cal veure la quantitat de gent que ve aquí a fer negòcis.

En aquest plà si que podem dir que Paris és una ciutat on “passen les coses”.