Llegint un article a Techcruch.fr sobre startups alemanes m’ha crida l’atenció Mymuesli.com, una empresa fundada per Max Wittrock, un jove alemany de 26 anys, que ens ofereix crear el nostre propi Muesli escollint els ingredients entre un gran assortiment de cereals, fruites… Ells s’encarreguen de preparar la teva mescla (que hauras guardat sota un nom personalitzat per facilitar posteriors comandes) i enviar-la a casa teva.

Pel que sembla la idea ha tingut força exit (i ara s’ha exportat a Gran Bretanya) però cal tenir en compte que el Muesli ja és el principal esmorzar en aquests països.

No ho se… he trobat simpatica aquesta startup del que podriem considerar “alimentació 2.0″.

Buscant informació a Barcelona Activa sobre el millor tipus de societat a l’hora de crear una start-up que exploti una “web 2.0″ (si algú te info al respecte.. m’interessa), he trobat el programa Posa’t en Marxa, on entre altres coses, permet crear una Societat Limitada Nova Empresa de manera telemàtica en nomes 48h (o això diuen), amb l’única condició d’haver assistit a una capsula formativa gratuita al respecte.

El cost de la constitució telemàtica d’una SLNE estaria entre 409,64€ i 1827,14€ (depenent entre altres coses del capital social).

Està previst en breu, habilitar la constitució d’una SL de la mateixa manera, amb un temps màaxim de 12 dies.

No se si això està realment funcionant o és simplement propaganda política, però si fos cert, crec que és un gran avanç i una bona empenta a la cultura emprenedora d’aquest pais que, tot s’ha de dir, sembla que ultimament comença a reflotar un altre cop.

Avui el Pere m’ha comentat via twitter que hi ha un projecte que sortirà a la llum a finals d’agost que pot ser que s’acosti molt al que comento al post anterior. A més, sembla ser que l’equip esta format per Fibers (de la Facultat d’Informatica, no d’Indies de benicassim :-p).

Es diuen Eventuo i pel post que he llegit al seu blog enfoquen molt l’eina al que jo havia pensat.

No descarto en posar-me en contacte amb ells per explicar que és el que jo buscaria en un eina com aquesta i potser els puc donar alguna idea nova, tot i que segur que ja ho deuen tenir tot molt pensat i repensat.

De moment estant en beta privada. Si algú d’ells llegeix això i estant buscant betatesters, accepto una invitació per potinejar l’appli.

Un dels “problemes” que m’he trobat aquí a Paris ha estat l’exces d’alternatives a l’hora de planificar una soirée o festa. Això no és exclusiu de Paris sino que segurament és compartit per qualsevol gran ciutat.

Evidentment hi ha moltíssims mitjans i webs on hi pots trobar diferents opcions proposades o aconsellades per un equip redactor, però tot i així sempre és dificil perque sobre gustos no hi ha res escrit (o això diuen :-p).

L’altre alternativa és només a l’abast de pocs privilegiats: tenir aquell amic que no saps com s’ho fa però que sempre esta al cas de les millors festes de la ciutat i els locals més branchés. Saps que sortir amb ell és un exit gairebé assegurat.

Doncs bé, tota aquesta introducció, a sant de que ve? Ben senzill, m’agradaria tenir un eina (una web per ser més exacte) que en funció dels mes gustos, del meu historial de festes i de la mateixa informació dels meus amics (aixi com d’altres persones a les que puc inferir una certa afinitat), em recomanés que fer i on anar en un dia concret.

Seria una utilització del sistema de recomanació d’Amazon aplicat a la recomanació de festes!

Tal com jo imagino el producte, hauria de ser molt senzill: followings i followers com el twitter, votacions d’activitats futures i passades, pestanya de recomanacions, molta interacció amb el ratolí i poca amb el teclat… Bé, tinc alguns esquemes fets en una tovalló de paper (tal com ha de ser si es vol aixecar alguns mil.lionets en una primera ronda :-p).

Evidentment aquest projecte guarda una similitud amb tots els projectes d’exit i és que el model de negoci és molt dubtos, però segur que en trobariem algun :-p El que jo trobo força interessant és el fet de treballar amb un motor de recomanacions i una bona base d’informació.

Algú sap si existeix alguna cosa similar al mercat? Via Facebook o algo així? Si no.. us sembla interessant? Montem un grup i en parlem? ;-p

Una mica relacionat amb l’ultim post publicat i sobre el fet de buscar la idea perfecte per a començar a emprendre (no és el meu cas, pero bé…), he llegit una historia dins del llibre “La hora feliz es de 9 a 5” de l’Alex Kjerulf que m’ha semblat rellevant.

Un professor de ceramica anuncia el primer dia de classe que dividirà el grup en dos i els evaluara seguint criteris difererents. A uns els evaluaria segons el numero de peces que hagin fet i als altres segons la qualitat d’un sol exemplar d’aquestes.

Quan arriba el dia de l’avaluacio s’adona d’un fet curios: les peces de mes qualitat estan dins del grup dels que son avaluats a pes. Sembla ser, que mentres hi havia un grup preocupat per arribar a la maxima perfeccio de la seva obra d’art, l’altre estava fent obres com a xurros i aprenent dels seus errors, creant aixi peces cada vegada mes ben fetes.

Si sempre fas les coses d’una sola manera, com trobaras la manera de millorar-les? Cal provar noves coses i tot i que segur que hi haurà vegades que fracasarem, segur que d’aquests errors hi aprendrem.

Hi ha empreses que capitalitzen aquesta filosofia, deixant un % del temps dels seus treballadors perque investiguin i tirin endavant el seus projectes. De tots, n’hi ha que finalment acaben sent productes de l’empresa. Gracies aixo, avui en dia tenim un Gmail o els posts-its.

Com diu en Randy Nelson, de Pixar:

“Has de celebrar el fracas, perque aquest és només l’espai negatiu que envolta l’èxit”

I ja per acabar un altre anecdota trobada al llibre del que he fet referència:

En una companyia Informatica anomenada Menlo Innovations, tenen un cartell penjat a la seva oficina que diu “Equivoca’t més ràpid!”. Ells saben que fer alguna cosa realment bona i innovadora implica cometre errors. Aixi doncs, la clau esta en cometre’ls al principi de tot i aprendre d’ells més rapidament.

Com ja és habitual en aquest espai vaig a comentar un altre “doncs-no-era-tant-mala-idea”.

En un post anterior us vaig parlar d’una idea que feia temps que em rondava pel cap sobre un sistema de traducció humana de documents mes o menys utilitzant la filosofia del P2P.

Parlant amb un parell d’amigues traductores em van dir que la idea estava bé pero que no hi acabaven de veure futur ja que les eines per a traductors estaven tant evolucionades que el preu d’una traducció humana era ja molt competitiu.

Avui, llegeixo la noticia que el gran Google s’embarca en un projecte molt similar al que jo volia fer. :-/

Hi ha altres sistemes similars per internet, com un de la universitat de Saragossa (ara no tinc el link) o un que he trobat avui anomenat Cucumis, però evidentment cap te la força que hi ha darrera de Google.

Com acostumo a acabar aquest posts: potser hauria de parlar menys i actuar més :-p Afortunadament vaig generant idees força rapid: El dia que estigui a punt d’embarcar-me en alguna suposo que tindré un bon rebost farcit per engegar.

Una de les preguntes classiques que venen al cap quant es té una idea de servei web, comunitat… és com dimonis treure’n diners d’ella. Constantment sentim a parlar de negocis ben tontos on aparentement els propietaris s’estant fent d’or pero que no es veu el model de negoci per enlloc. Per exemple, tenim el cas de Twitter. Son projectes que necessiten aconseguir una gran massa critica per arribar a ser rentables i fins i tot en aquest cas, no està molt clar que puguin recuperar les inversions milionaries que han rebut.

Mentres ens seguim trencant el cap per trobar la gallina dels ous d’or, jo del que estic convençut és que els grans negocis avui en dia estant en webs que donen valor a negocis ja existents en el mon real, com per exemple Amazon, que no deixa de ser una llibreria tradicional gestionada amb eines 2.0, o fins i tot l’exemple de Zappos, botiga de calçat online. Totes aquests negocis es recolcen en un model tradicional i en un producte fisic pel seu negoci, fugint del fum que moltes vegades s’intenta vendre en el mon web.

Tot aixo ho explico perque he llegit una noticia a “El Periodico” on anuncien que el negoci del lloguer de bosses de luxe per Internet ha arribat a Espanya (le superbe i look and stop). El concepte ja el coneixia de fa bastant temps, pero el vaig veure recentment il.lustrat a la pel.licula de Sex and the City (aqui podria posar excuses i dir que va ser la meva dona qui m’hi va portar… pero no, reconec que ja era fan de serie :-p).

La idea ha arribat a enganxar bastant a Europa i Estats Units, especialment entre un cert tipus de gent, evidentment, pero el que esta clar que és que més enllà podem veure un altre idea basada en un producte fisic que sense l’ajuda d’internet no tindria rao de ser perque no deixa de ser un mercat de la llarga cua i necessita estar a la disposicio de tothom perque surti rentable amb la gran minoria que acabarà essent-ne client.

Fantàstic post i video, d’en Loïc Le Meur: 25 consells per a l’orientació estratègica de les startup d’internet. Molt recomenable.

Ahir vaig publicar al twitter així com en altres canals, que busco socis / col.laboradors per a crear una empresa “start-up” ( en principi basada en Internet, ja que penso que ara per ara és l’opcio més senzilla).

Molts m’han demanat una mica més d’informació sobre el que busco o el que pretenc.

Principalment busco persones que estiguin a la mateixa sintonia que jo, en objectius, en ambicions, en motivació…

Persones emprenedores : ser emprenedor, com recentment ens ha recordat l’amic Varsavsky, no vol dir unicament haver creat una empresa , sino que hi ha infinitat d’exemples d’empreneduries fora del mon comercial.

Persones amb ganes de crear alguna cosa : si, creariem un projecte que ens agradés, i mirariem com treure’n diners d’ell.

Persones compromeses : No en el sentit de disponibilitat 24/7 sino en el d’acomplir els objectius que es vagin marcant, no tenir interessos contraposats…

Persones d’equip : Que els hi agradi treballar en equip, que tinguin visió d’objectius globals, empatia amb els altres membres, flexibilitat i comprensió.

Persones apassionades : que els hi agradi i que s’ho passin bé fent el que fan.

i etcetc.

Conec persones així, però la gran majoria ja esta ficades en altres projectes.

Perque em centro en parlar del que busco i no del projecte ? Perque tots els projectes que he començat amb altres persones i han fallat, tant de creació d’empreses com no, podriem dir que ho han fet per ser equips que no s’entenien, per vibrar en freqüencies massa diferents.

I quins projecte vull tirar endavant ? Tinc una molt llarga llista de projectes molt bons que podrien ser perfectament una start-up (no, Geoditia.com es un petit projecte personal :p), pero adaptant la frase de Groucho Marx, si no agraden, en tinc d’altres. Tambe soc conscient que una persona/es com la que busco segur que tindrà la seva propia llista. Cap problema, estic obert a qualsevol tipus de brainstorming i discusió d’idees.

Per finalitzar, voldria deixar clar que el post no és una oferta de feina, sino com diu el títol, una prospecció per detectar oportunitats, en aquest cas, de negoci… o no ;-P

Molt sovint quant surt la el tema de creació d’empreses amb altres companys de professió, sempre hi ha el que et diu que ell el que faria és crear una empresa per a oferir pagines web amb gestor de contingut per a PIMEs o coses similars. Quan indagues una miqueta sobre el passat d’aquestes persones veus que en algun moment o altre han fet algun treballet d’aquest tipus cobrant més o menys en negre i que per això pensen que hi ha mercat.

Som molts els que hem passat per aquesta etapa, sobretot en els anys daurats de la web ja fa alguns anyets. De fet, coffeelab.net havia de ser una empresa d’aquest tipus, així com posteriorment solucionsespiral.com.

Algunes de les raons per les quals jo NO muntaria una empresa d’aquestes en aquests moments són:

• Hi ha una competencia molt dura: no només cal enfrontar-se amb la multitud d’altres empreses similars sinó amb la multitud de freelances i amb la multitud de “veïns” que fan la feina en negre.
• Hi ha dificultats per situar el producte. Si no tens una bona infraestructura i una bona imatge és quasi bé impossible accedir a projectes d’una certa envergadura (= a un pressupost llaminer) però a la vegada si situes el teu producte a la zona baixa per una banda tens molts més competidors i per l’altre banda el client no aprecia ni valora la diferencia que li pots oferir tu com empresa respecte a la del “veí” que li fa la web a estones lliures. Normalment son clients que volen una web perque tothom en te una i per que ha sentit que és com tenir un aparador mundial, però ningú els hi ha parlat d’estrategies de marketing, de campanyes, d’objectius… i demanis el que demanis els hi semblara car.
• Perque a no ser que t’ocupis d’alguns projectes minimament interessants no val la pena a nivell econòmic. Quant fas una web a les estones lliures ho pots veure com un sobresou molt ben pagat, però quan vols crear una empresa és quant t’en adones que hi ha despesses fixes que has d’afrontar i que fan reduir moltíssim l’elevat marge que et pensaves que tenies i a sobre veus que amb un projecte no n’hi ha prou per a poder viure i per això necesites algú que es dediqui a tasques comercials. Però clar, aquestes hores comercials dedicades a visitar clients, a fer propostes, a fer reunions s’han d’imputar d’alguna manera, llavors o puges preus o redueixes marges. La qüestió és que estudiant una miqueta com funciona aquest sector veus que tampoc no és tant bonic com sembla.
• Perquè el teu producte, al ser part del final de la cadena (ets un productor) és facilment reemplaçable per algún altre i la veritat és que s’aporta relativament poc valor al projecte.
• Perquè és un tipus d’empresa molt susceptible a moments de crisis.

Quines son les empreses que acaben triunfant en aquest sector:

• Les que tenen un bona imatge o reputació, ja sigui per projectes que han fet els seus creadors en feines anteriors, per haver guanyat alguns grans projectes, per liderar algun projecte famós (ja sigui web, opensource,…), per cops de sort…
• Les que ténen, manténent i alimenten una bona xarxa de contactes.
• Les que s’allunyen de la part de la produccio per a passar a portar un valor diferencial i mes especialitzat.
• Els que dediquen una gran esforç a la part comercial, enviant moltes propostes i demanant feedback sobre el perque no les han acceptat.
• Els que tenen ambició per a creixer (controladament però sempre endavant).
• Els que han sapigut posicionar el seu producte o servei i s’han mantingut ferms als seus objectius, no deixant que el dia a dia els faci anar per camins no desitjats
• …

Que consti que no dic que creant una empresa de “webs” no es pugui guanyar diners. De fet, fins ara moltes han anat “fent bullir l’olla”. El que dic és que per guanyar diners de debò amb un negoci com aquests, és quelcom més complicat ja que moltes vegades no deixa de ser una solució per “autocontractar-se” més que un negoci en si mateix i segur que es guanyarien més diners treballant per algú altre.