Fa temps que tinc ganes de participar en un Startup Weekend pero sempre que se’n ha organitzat un a la meva ciutat jo estava lluny.
Un Startup Weekend es una trobada de gent multidisciplinar que dura tot un cap de setmana (de divendres tarda a diumenge al vespre) i que te com objectiu desenvolupar un projecte de 0 i crear una empresa per explotar-lo. Tot això en un cap de setmana!
Evidentment no totes les edicions han sigut existoses o tots els projectes han tingut continuitat, pero pel que explica la gent, el networking, les coneixences, el treball en equip, que es pot fer en una trobada d’aquestes caracteristiques es impagable!
Tot aixo ve al cas perque el cap de setmana del 4 al 6 de desembre, s’organitza una Startup Weekend a Paris i pel que sembla no tinc excusa per no anar-hi.
El preu son 60€ (49€ pels primers que comprin i 35€ per estudiants), i aixo inclou tots els menjars (+ begudes), bossa amb regals (samarreta…).. i tota la organitzacio.
Si algu s’anima, de l’allotjament en podem parlar
Per si de cas un enganxo el planning provisional.
———————————–
Startup Weekend c’est 54h pour créer une Startup à partir d’une idées. Pour cela nous réunissons des dévelopeurs, des entrepreneurs des gurus du marketing, des graphistes, des artistes …. Puis nous les enfermons pedant un Week end
Fondé en 2007 par Andrew Hyde, Startup Weekend est aujourd’hui dirigée par Marc Nager et Clint Nelsen depuis Seattle (USA). Le concept du week-end est celui d’une conférence axée sur l’apprentissage par la création. Le programme est en plein développement et a déjà rencontré un vif succès dans plus de 50 villes et 12 pays et aujourd’hui il arrive sur Paris !
Les participants du week-end décident de ce qu’ils veulent changer, en partant d’un problèmes, le but du week-end est de le résoudre sous forme de projet ou de société. Les participants sont responsables d’apporter leur compétences et leurs passion afin d’accomplir ce challenge, dans un délai de 54 heures.
(C’est intense !)
Chaque équipe est responsable de ses horaires (vous pouvez ne pas dormir pendant 54h si vous le souhaitez) mais voici un découpage typique :
Esta historia la voy a contar en castellano, mas que nada para que pueda ser útil a toda persona que busque información sobre esta empresa de marketing multinivel (MLM en adelante) y acceda a esta página por un buscador. ACN desembarco en España hace algunos años y seguramente que aun hay algunos vendedores buscando El Dorado por estas tierras.
Voy a estructurar el relato en 3 posts: los antecedentes, “la reunión” y finalmente mi opinión. Intentare seguir el orden que yo seguí, sin avanzar demasiados acontecimientos. Es normal si hay información incompleta al principio, porque básicamente esa es una estrategia en estos tipos de negocio.
Para los mas impacientes, solo avanzo que ACN es una empresa legal, su actividad es al parecer legal, no es una secta (aunque utilicen algunos métodos y técnicas dudosas) y tampoco es una estafa piramidal (al menos tal como la define la ley)… Habra quien puede ganar dinero en esto, pero como se vera mas adelante, este no es mi negocio.
Todo esto empezó hace un par de semanas en una cena con un par de parejas de amigos. Yo estaba en la cocina preparando la comida, mis amigos en el salón dándole al tirador de cerveza. Cuando por fin estuvo todo listo y pude sentarme en la mesa, dos de mis amigos estaban ya enfrascados en una interesante conversación. Por lo que parece, uno de ellos hacia una semana que había asistido a una reunión que le iba a cambiar la vida radicalmente: Cansado de su trabajo actual en una importante empresa farmacéutica del país galo (vivimos en París), mi amigo había descubierto (vía un antiguo amigo a el) la posibilidad de trabajar en un nuevo negocio, que de hecho era un super negocio, muy motivador, basado simplemente en las relaciones. En las relaciones? Pues si, de hecho se trataba de crear una red de contactos, trabajar con esa red y bueno, el dinero venia solo. De hecho, era una oportunidad de oro (según el) para poder hacer un dinero extra, trabajando con los amigos y con personas que elijas tu y sobretodo sin presiones, a tu ritmo…
Mi pregunta en ese momento fue la misma que seguramente esta pasando por la cabeza a los lectores: Pero… en que consiste el negocio? Que es lo que se vende? De donde sale ese dinero? Ingenuo de mi, pensaba que simplemente me había perdido la respuesta a esas incógnitas por haber estado ausente al inicio de la conversación pero no, esas respuestas no podían ser desveladas en ese momento sino que debía asistir a una reunión donde se me explicaría con detalle, ya que mi amigo aun no sabía lo suficiente.
Pero… de que empresa estábamos hablando? Negativo: esa pregunta tampoco tenia respuesta inmediata. En ese momento a todos nos pasaban diferentes respuestas por la cabeza. Empezamos a preguntarnos si es que no se trataba de una secta o si era ilegal (evidentemente mi amigo lo negó), que si lo que quería era vendernos Tupperware o Herbalife (tampoco era eso)… La conversación llegó a su fin al cabo de unos 30 minutos al no conseguir mas información ni vaciando botellas de buen vino francés. La cosa que acordamos mi otro amigo y yo era de asistir a una de esas reuniones (yo en París y el en Toulouse) para poder satisfacer nuestra curiosidad, sobretodo al ver que la asistencia no comprometía en nada.
En esos momentos yo ya estaba seguro que se trataba de alguna empresa de MLM, como Amway, Herbalife o otras. Todo cuadraba, pero la verdad es que aun me era difícil aceptar que mi amigo y su pareja se hubieran metido en eso. Los dos estan en la treintena, con estudios universitarios los dos, puestos de responsabilidad en empresas serías francesas… Evidentemente tenia que ser una empresa que ofrecería algun tipo de producto novedoso o atractivo.
Empece a indagar por Internet, utilizando detalles de la conversación que habíamos tenido y fácilmente encontré diferentes empresas candidatas, entre ellas, algunas de muy claras. Buscaba algún producto que pudiera interesar a mi amigo, novedoso… al final supuse que se trataba de algún producto de telecomunicaciones ofrecido por Akeo o ACN y esas empresas, especialmente en la ultima, fije mi investigación.
Antes de proseguir, me gustaría identificar 3 tipos de personas que se encuentran por Internet hablando de estos temas:
Para empezar tenemos el que conoce este mundo, le han hablado de el, ha estado dentro y ha salido decepcionado o simplemente que ve que lo que se propone falla en algún sitio. Son los que hablan de estafa piramidal, de engaño, de sellos / Madoff, de secta…
Después tenemos a los que indagan un poco mas y entienden el negocio. Ven venir las estratagemas para tomarte el pelo. Están de acuerdo en que alguien puede ganar dinero con eso pero que serán principalmente los creadores del tinglado así como los participantes menos escrupulosos.
Finalmente encontramos a los que están metidos en el ajo. Estos atacan a cualquiera de los dos tipos anteriores. Según ellos están ganando dinero fácilmente, sin moverse del sofá. Todos utilizan los mismos argumentos y de hecho las mismas frases (donde lo habrán aprendido?? ). Según ellos tienen un super producto y un super negocio y que si los otros no lo ven es porque son unos borregos llevados por el sistema. Todos han conseguido el éxito en pocos meses. Su actitud es normal (y perdonad que avance acontecimientos) pero es que su éxito se basara en que existan otros crédulos que crean en el sistema.
Curiosamente no se encuentra (o es difícil encontrar) algún usuario / consumidor de esos productos sin que este relacionado con “el negocio”, es decir, no se encuentran consumidores que lo sean porque crean en el producto sino que lo son porque creen en el negocio.
Algunos de los artículos / forums que encontré por Internet son los siguientes:
Al recibir un correo de mi amigo confirmándome la reunión para el jueves, yo lo respondí aceptando pero pidiendo mas información. Quería confirmar si estábamos hablando de ACN pero evidentemente y tal como se puede ver en los diferentes testimonios encontrados por Internet, tenia que esperar a la reunión para empezar a vislumbrar las respuestas.
En estos momentos ya había recibido confirmación de mis sospechas pero quería asistir a la reunión para poder hacerme una idea en primera persona y sobretodo coger argumentos directos para poder abrir los ojos a mi amigo.
Com antic estudiant de la Facultat d’Informàtica de Barcelona he de reconèixer que aquesta mai s’ha caracteritzat per tenir un teixit associatiu molt desenvolupat. Tot i existir grups de gent amb ganes de fer coses, des de sindicats d’estudiants a clubs d’esports, passant pels jugadors d’escacs, fans del Manga i castellers, la proporció de gent participant de la vida universitària sempre ha estat molt decepcionant.
Les causes podrien estar entre la forta carrega lectiva i l’actitud pragmàtica de la majoria d’estudiants que pensava que millor no involucrar-se en cap distracció que pogués afeblir els resultats acadèmics o que no ajudes mitjançant l’obtenció de crèdits (ni que siguessin els tant depreciats de Lliure Elecció).
Hi ha moltes coses que ara des de la distancia trobo a faltar a al FIB, com son l’obligació de que un llicenciat/enginyer surti de la universitat amb un nivell d’angles parlat i escrit més que digne (anglès com a llengua vehicular en certes assignatures troncals?), fomentar molt més activament la mobilitat universitària en especial a l’estranger (potenciar molt més Europa com a espai comú), motivar i facilitar la participació de l’alumne en la vida associativa, vetlla per a trobar convenis de cooperació universitat - empresa de qualitat on s’asseguri un treball digne del que s’espera d’un futur enginyer i assegurar el seguiment per part de la universitat.
Podria enumerar més punts però avui en voldria parlar d’un en concret i es la falta d’un òrgan a nivell FIB, per motivar, seguir, controlar, facilitar la cultura emprenedora dins i des de la Facultat.
Se que hi ha professors que a títol individual motiven als estudiants a seguir la via de l’emprenedoria, ja sigui mitjançant xerrades, projectes o cursos d’Entrepreneurship amb partenariat amb ESADE com el que jo hi vaig participar (algú sap si d’iniciativa ha continuat?). També hi ha el Programa Innova que a nivell d’UPC intenta promoure la cultura emprenedora dins de la universitat però sincerament, no té la visibilitat que s’esperaria.. almenys des de dins (la majoria de projectes que participen al concurs son d’ex-estudiants?).
També se que hi ha gent que el tema de la creació d’empreses els motiva i nomes cal veure els projectes que estan sortint endavant amb ex alumnes de la facultat (Dexma, Eventuo, Layers, Abiquo, AteneaTech … ) o la gent que et comenta que vol emprendre però encara no ho ha fet perquè falta de seguretat o desorientació.
Tots son sortits de la facultat, però no pensen així gracies a la FIB sinó a pesar d’ella. Per a que serveix la Junior Empresa o les associacions d’antics estudiants o Cercle Fiber?
A la facultat li falta una associació que es preocupi de fomentar l’emprenedoria (dins d’assignatures, projectes fi de carrera, concursos, en activitats externes…), que orienti (quins passos s’han de fer, burocràcia, llei…) , que connecti a la gent motivada (professors, alumnes, externs), que formi (cursos, publicacions), que ajudi (ja sigui en cerca d’espai, de recursos, de beques, de consells)…
Avui en dia no hi ha cap organisme que agrupi aquells esperits solitaris amb ganes d’emprendre, ni cap activitat de networking entre els estudiants que ja ho estiguin fent, ni cap BD per a trobar estudiants, professors (be, a part de CTT), ni un lloc on trobar fàcilment projectes al que unir-se. Per què no hi ha una incubadora de startups dins de la facultat? Per què no donar alternatives a les feines mileuristes desmotivants que hi ha al mon laboral? Hi ha tantes coses a fer!
Moltes de les grans empreses tecnològiques que coneixem avui en dia (Google, Apple, Microsoft, Facebook…) han sortit de campus universitaris: no seria una bona manera de motivar la recerca si a part d’aquesta se li pogués donar una sortida al mercat no al ser comprada o pagada per una gran empresa sinó amb la creació d’una spinoff per explotar-la?
La universitat no ha d’estar al servei de l’empresa privada, però si que podria aprofitar el coneixement generat pels equips de recerca per a crear empresa, transferint tecnologia a la societat.
En aquests moments soc una mica lluny per a poder ajudar activament a la meva universitat (no se perquè però encara guardo un cert orgull pseudopatriotic pel fet d’haver estudiat a la FIB), però és un projecte al qual m’agradaria participar i/o tirar endavant. Crec que és una de les coses que ajudarien a la nostre professió.
Un altre estratègia seria el potenciar i pagar bé la recerca, evidentment, però això seria un altre post.
Concours de création d’entreprise CapAngel du 15 janvier au 27 février 2009
Pourquoi ?
A l’occasion du lancement de sa plateforme de financement de projets, CapAngel organise un concours de création d’entreprise Ce concours vise à faire émerger et à soutenir les meilleurs projets de création d’entreprise en leur offrant une aide financière et un accompagnement adapté
Qui peut concourir ?
Les dirigeants d’entreprises en phase de démarrage quel que soit leur secteur d’activité
Tous les porteurs de projets quels que soient leur nationalité, leur statut ou leur situation professionnelle
NB : les porteurs de projet dont les entreprises sont déjà constituées seront privilégiés
Pour gagner quoi ?
Un premier prix de 20 000 € en capital pour l’entreprise désignée par le jury
Une large couverture presse offerte par nos partenaires
Tous les participants bénéficieront d’une réduction de - 30 % sur le service de levée de fonds CapAngel
Comment participer ?
Il suffit de créer un compte sur CapAngel et de le remplir de la manière la plus précise possible.
Llegint un article a Techcruch.fr sobre startups alemanes m’ha crida l’atenció Mymuesli.com, una empresa fundada per Max Wittrock, un jove alemany de 26 anys, que ens ofereix crear el nostre propi Muesli escollint els ingredients entre un gran assortiment de cereals, fruites… Ells s’encarreguen de preparar la teva mescla (que hauras guardat sota un nom personalitzat per facilitar posteriors comandes) i enviar-la a casa teva.
Pel que sembla la idea ha tingut força exit (i ara s’ha exportat a Gran Bretanya) però cal tenir en compte que el Muesli ja és el principal esmorzar en aquests països.
No ho se… he trobat simpatica aquesta startup del que podriem considerar “alimentació 2.0″.
Buscant informació a Barcelona Activa sobre el millor tipus de societat a l’hora de crear una start-up que exploti una “web 2.0″ (si algú te info al respecte.. m’interessa), he trobat el programa Posa’t en Marxa, on entre altres coses, permet crear una Societat Limitada Nova Empresa de manera telemàtica en nomes 48h (o això diuen), amb l’única condició d’haver assistit a una capsula formativa gratuita al respecte.
El cost de la constitució telemàtica d’una SLNE estaria entre 409,64€ i 1827,14€ (depenent entre altres coses del capital social).
Està previst en breu, habilitar la constitució d’una SL de la mateixa manera, amb un temps màaxim de 12 dies.
No se si això està realment funcionant o és simplement propaganda política, però si fos cert, crec que és un gran avanç i una bona empenta a la cultura emprenedora d’aquest pais que, tot s’ha de dir, sembla que ultimament comença a reflotar un altre cop.
Avui el Pere m’ha comentat via twitter que hi ha un projecte que sortirà a la llum a finals d’agost que pot ser que s’acosti molt al que comento al post anterior. A més, sembla ser que l’equip esta format per Fibers (de la Facultat d’Informatica, no d’Indies de benicassim :-p).
Es diuen Eventuo i pel post que he llegit al seu blog enfoquen molt l’eina al que jo havia pensat.
No descarto en posar-me en contacte amb ells per explicar que és el que jo buscaria en un eina com aquesta i potser els puc donar alguna idea nova, tot i que segur que ja ho deuen tenir tot molt pensat i repensat.
De moment estant en beta privada. Si algú d’ells llegeix això i estant buscant betatesters, accepto una invitació per potinejar l’appli.
Un dels “problemes” que m’he trobat aquí a Paris ha estat l’exces d’alternatives a l’hora de planificar una soirée o festa. Això no és exclusiu de Paris sino que segurament és compartit per qualsevol gran ciutat.
Evidentment hi ha moltíssims mitjans i webs on hi pots trobar diferents opcions proposades o aconsellades per un equip redactor, però tot i així sempre és dificil perque sobre gustos no hi ha res escrit (o això diuen :-p).
L’altre alternativa és només a l’abast de pocs privilegiats: tenir aquell amic que no saps com s’ho fa però que sempre esta al cas de les millors festes de la ciutat i els locals més branchés. Saps que sortir amb ell és un exit gairebé assegurat.
Doncs bé, tota aquesta introducció, a sant de que ve? Ben senzill, m’agradaria tenir un eina (una web per ser més exacte) que en funció dels mes gustos, del meu historial de festes i de la mateixa informació dels meus amics (aixi com d’altres persones a les que puc inferir una certa afinitat), em recomanés que fer i on anar en un dia concret.
Seria una utilització del sistema de recomanació d’Amazon aplicat a la recomanació de festes!
Tal com jo imagino el producte, hauria de ser molt senzill: followings i followers com el twitter, votacions d’activitats futures i passades, pestanya de recomanacions, molta interacció amb el ratolí i poca amb el teclat… Bé, tinc alguns esquemes fets en una tovalló de paper (tal com ha de ser si es vol aixecar alguns mil.lionets en una primera ronda :-p).
Evidentment aquest projecte guarda una similitud amb tots els projectes d’exit i és que el model de negoci és molt dubtos, però segur que en trobariem algun :-p El que jo trobo força interessant és el fet de treballar amb un motor de recomanacions i una bona base d’informació.
Algú sap si existeix alguna cosa similar al mercat? Via Facebook o algo així? Si no.. us sembla interessant? Montem un grup i en parlem? ;-p
Una mica relacionat amb l’ultim post publicat i sobre el fet de buscar la idea perfecte per a començar a emprendre (no és el meu cas, pero bé…), he llegit una historia dins del llibre “La hora feliz es de 9 a 5” de l’Alex Kjerulf que m’ha semblat rellevant.
Un professor de ceramica anuncia el primer dia de classe que dividirà el grup en dos i els evaluara seguint criteris difererents. A uns els evaluaria segons el numero de peces que hagin fet i als altres segons la qualitat d’un sol exemplar d’aquestes.
Quan arriba el dia de l’avaluacio s’adona d’un fet curios: les peces de mes qualitat estan dins del grup dels que son avaluats a pes. Sembla ser, que mentres hi havia un grup preocupat per arribar a la maxima perfeccio de la seva obra d’art, l’altre estava fent obres com a xurros i aprenent dels seus errors, creant aixi peces cada vegada mes ben fetes.
Si sempre fas les coses d’una sola manera, com trobaras la manera de millorar-les? Cal provar noves coses i tot i que segur que hi haurà vegades que fracasarem, segur que d’aquests errors hi aprendrem.
Hi ha empreses que capitalitzen aquesta filosofia, deixant un % del temps dels seus treballadors perque investiguin i tirin endavant el seus projectes. De tots, n’hi ha que finalment acaben sent productes de l’empresa. Gracies aixo, avui en dia tenim un Gmail o els posts-its.
Com diu en Randy Nelson, de Pixar:
“Has de celebrar el fracas, perque aquest és només l’espai negatiu que envolta l’èxit”
I ja per acabar un altre anecdota trobada al llibre del que he fet referència:
En una companyia Informatica anomenada Menlo Innovations, tenen un cartell penjat a la seva oficina que diu “Equivoca’t més ràpid!”. Ells saben que fer alguna cosa realment bona i innovadora implica cometre errors. Aixi doncs, la clau esta en cometre’ls al principi de tot i aprendre d’ells més rapidament.
Tot aixo ve al cas perque el cap de setmana del 4 al 6 de desembre, s’organitza una Startup Weekend a Paris i pel que sembla no tinc excusa per no anar-hi. 
