Després de la molt mala temporada sembla que s’està movent fitxa per a poder somniar.

El gol més ràpid de la història de la Champions League.

Després de deixar un dia de marge, puc parlar d’Anfield, recordant la trista eliminació del Barcelona a la Champions League. Bé, de fet no vull recordar la derrota sinó l’impresionant que és aquest mític estadi. Anfield podria ser la catedral europea del futbol, un llóc màgic on és reuneixen els millors elements per veure-hi el millor joc, la millor animació.. el millor ambient. Realment impresionant el començament del partit, amb tots els suportters cantant el “you’ll never walk alone” (els del barça inclosos) i aixecant banderes i bufandes… càntics per conjurar el millor futbol.

Ahir al matí, vaig recordar novament Anfield al veure en directe la sessió del Senat on el President d’Espanya intentava donar explicacions sobre les darreres decisions en política terrorista i li era impossible al ser interrumput més de 38 cops per crits de la oposició, que poc abans havia tingut el seu torn de paraula sencer i sense cap increpació. El que em descolocava era veure que tot hi haver grades, no es tractava d’un camp de futbol sino d’un espai on exercir la democràcia (ups.. em sembla una paraulota despres de veure-la utilitzada per part de tothom com arma).

Realment la política espanyola hauria de replantejar-se l’imatge que dona, perque jo no se si hi ha molta gent que pensa com jo però la veritat és que sento vergonya aliena quant veig la cultura democràtica que és te en aquest país.

Per cert, ja he dit que és un llastima que el Barça no passes l’eliminatoria?