Llegint un article a Techcruch.fr sobre startups alemanes m’ha crida l’atenció Mymuesli.com, una empresa fundada per Max Wittrock, un jove alemany de 26 anys, que ens ofereix crear el nostre propi Muesli escollint els ingredients entre un gran assortiment de cereals, fruites… Ells s’encarreguen de preparar la teva mescla (que hauras guardat sota un nom personalitzat per facilitar posteriors comandes) i enviar-la a casa teva.

Pel que sembla la idea ha tingut força exit (i ara s’ha exportat a Gran Bretanya) però cal tenir en compte que el Muesli ja és el principal esmorzar en aquests països.

No ho se… he trobat simpatica aquesta startup del que podriem considerar “alimentació 2.0″.

Una mica relacionat amb l’ultim post publicat i sobre el fet de buscar la idea perfecte per a començar a emprendre (no és el meu cas, pero bé…), he llegit una historia dins del llibre “La hora feliz es de 9 a 5” de l’Alex Kjerulf que m’ha semblat rellevant.

Un professor de ceramica anuncia el primer dia de classe que dividirà el grup en dos i els evaluara seguint criteris difererents. A uns els evaluaria segons el numero de peces que hagin fet i als altres segons la qualitat d’un sol exemplar d’aquestes.

Quan arriba el dia de l’avaluacio s’adona d’un fet curios: les peces de mes qualitat estan dins del grup dels que son avaluats a pes. Sembla ser, que mentres hi havia un grup preocupat per arribar a la maxima perfeccio de la seva obra d’art, l’altre estava fent obres com a xurros i aprenent dels seus errors, creant aixi peces cada vegada mes ben fetes.

Si sempre fas les coses d’una sola manera, com trobaras la manera de millorar-les? Cal provar noves coses i tot i que segur que hi haurà vegades que fracasarem, segur que d’aquests errors hi aprendrem.

Hi ha empreses que capitalitzen aquesta filosofia, deixant un % del temps dels seus treballadors perque investiguin i tirin endavant el seus projectes. De tots, n’hi ha que finalment acaben sent productes de l’empresa. Gracies aixo, avui en dia tenim un Gmail o els posts-its.

Com diu en Randy Nelson, de Pixar:

“Has de celebrar el fracas, perque aquest és només l’espai negatiu que envolta l’èxit”

I ja per acabar un altre anecdota trobada al llibre del que he fet referència:

En una companyia Informatica anomenada Menlo Innovations, tenen un cartell penjat a la seva oficina que diu “Equivoca’t més ràpid!”. Ells saben que fer alguna cosa realment bona i innovadora implica cometre errors. Aixi doncs, la clau esta en cometre’ls al principi de tot i aprendre d’ells més rapidament.

Com ja és habitual en aquest espai vaig a comentar un altre “doncs-no-era-tant-mala-idea”.

En un post anterior us vaig parlar d’una idea que feia temps que em rondava pel cap sobre un sistema de traducció humana de documents mes o menys utilitzant la filosofia del P2P.

Parlant amb un parell d’amigues traductores em van dir que la idea estava bé pero que no hi acabaven de veure futur ja que les eines per a traductors estaven tant evolucionades que el preu d’una traducció humana era ja molt competitiu.

Avui, llegeixo la noticia que el gran Google s’embarca en un projecte molt similar al que jo volia fer. :-/

Hi ha altres sistemes similars per internet, com un de la universitat de Saragossa (ara no tinc el link) o un que he trobat avui anomenat Cucumis, però evidentment cap te la força que hi ha darrera de Google.

Com acostumo a acabar aquest posts: potser hauria de parlar menys i actuar més :-p Afortunadament vaig generant idees força rapid: El dia que estigui a punt d’embarcar-me en alguna suposo que tindré un bon rebost farcit per engegar.

Ja fa uns mesos que em vaig obrir un compte a Second Life per provar que tal estava i tot i que no em va decepcionar ja que no m’esperava massa cosa, tampoc em va semblar la panacea tal com sortia publicat als mitjans de comunicació.

Tot i així si que em va agradar el concepte de mon obert on qualsevol persona pot desenvolupar continguts i crear els seus tinglados com ho faria a la vida real i a sobre poder guanyar diners Linden que per més història, son intercanviables per diners reals.

L’altre dia visitant una llibreria tècnica aquí a Paris, vaig veure que hi ha publicats diferents llibres sobre el món SL tant a nivell tècnic com a llibres per emprenedors a Second Life.

Això, junt amb l’article de l’Enrique Dans sobre la publicitat on-line m’han fet que una idea que em rondava pel cap prengui cada vegada més força: un tipus de publicitat dins del mon de Second Life en forma de roba atractiva pels avatars amb unes característiques una miqueta especials. De moment estic investigant que a nivell tècnic es pugui fer i estic en contactes amb un publicitari per veure si el producte es podria vendre.

Potser la cosa acaba en un no res o potser no, però el que està segur és que aprendré alguna cosa de tot plegat.

Per cert, la fotografia és la de l’avatar que em vaig crear. Els comptes inicials no et deixen fer masses virgueries amb el teu personatge però té la seva gràcia.

És generalitzada l’idea, dins del entorns “emprenedors”, de que és molt difícil emprendre a Espanya perquè entre moltes coses, no existeix o és quasi bé nul.la l’inversió de capital risc, a diferencia d’altres països. A espanya s’inverteix en valors segurs com el sector immobiliari (jeje, ja veurem) i no s’aposta per empreses de més risc, sobretot en fases molt inicials (seed capital).Acceptant aquesta afirmació com a més o menys certa, val a dir que els mateixos emprenedors tampoc és que assumeixin masses riscos. Tot es fa pas a pas, creixements molt lents o nuls, inversions petites, sous minúsculs o inexistents (molts becaris en practiques)…Aquí a Paris he vist empreses molt similars a d’altres en les quals he treballat a Barcelona, creades en les mateixes circumstancies i amb els mateixos recursos, que al cap de 4 anys son empreses de 150 persones en comptes de 6. I la veritat és que aquí a França tothom es queixa de que no és el millor país per emprendre ja que hi ha moltes barreres i molta pressió fiscal, pero no obstant, les empreses tiren endavant de forma decidida.

Suposo que tot depent de quin és el referent a comparar-se. Segons Loïc Le Meur, famós bloguer i organitzador de LeWeb 3 , a França no hauria nascut mai Facebook. Ell es queixa del mateix que es queixa la massa emprenedora a Espanya: de que els inversors a Europa demanen plans de negocis, models de negoci, dades concretes, coses segures… Bé, potser finalment el que es queixen és que a Europa hi ha més prudencia a l’hora d’inflar bombolles, simesno les tecnologiques. Perque la veritat, la situació empresarial a Espanya es bastant diferent a la de paísos com França: L’altre dia vaig llegir sobre l’informe Truffle 100, on es reporta la llista de les 100 empreses tecnològiques mes importants d’Europa. La gran majoria se les emporta de carrer Alemanya (evidentment), deixant en segon i tercer lloc amb xifres molt similars, a UK i França. D’aquesta llista no hi ha ninguna empresa espanyola.

Podríem identificar molts altres factors que ens porten a aquesta situació des de l’orientació cada vegada més pronunciada dels plans d’estudi universitaris a satisfer el que volen les empreses en comptes potenciar molt més la recerca i l’afany de creació en els estudiants , a la falta d’implicació dels emprenedors amb la seva idea. En aquest ultim punt en destacaria aquells que al igual que un dels últims vídeos que vaig publicar, estan preocupats per poder aprofitar-se de la bombolla d’Internet i volen crear com sigui una web 2.0 per fer-se rics: la temàtica no importa… l’important és tenir molts usuaris per a guanyar molts diners amb la publicitat. Per comparar amb Google, que últimament esta tant de moda, els seus creadors van decidir comercialitzar el seu projecte universitari de recerca perquè creien que milloraria la vida a molta gent, començant per ells mateixos.

A Espanya, l’emprenedor no és considera un client de la seva pròpia empresa… no crea un producte que ell compraria sinó alló que creu que els altres compraran. És a dir, crea sense passió.

Per acabar, nomes saludar a la gent de Dexma Sensors que ja porten més d’un any tirant endavant una idea “de bombero” (mai més ben dit ;-p) i sembla ser que van arrencant el vol. Moltes felicitats i ànims per acabar fotent-li canya!