Una cosa que m’ha sorprès de Paris és veure la quantitat de fires i congressos que s’organitzen, a diferència de Barcelona, ciutat que jo sempre havia cregut amb una forta oferta d’esdeveniments. Per raons obvies no puc comparar amb Madrid però crec que fins i tot comparant les dues capitals, surt guanyant la capital de l’hexagon.

L’altre punt interessant és que es pot trobar exposicions i salons per a gairebé qualsevol tema : des dels salons classics com el de l’automobil, la moda… a salons per a emprenedors o congresos d’e-learning (com el que han fet aquesta setmana, que ha permès retrobar-me després de 7 anys amb el Marc Sanmarti, assesor en temes d’experiència d’usuari per a l’UOC).

Fa poc sortia un article a una prestigiosa revista americana que parlava d’un suposat declivi de la cultura francesa del qual en podem estar més o menys d’acord si comparem la producció cultural del pais actualment amb la que ha estat històricament, sobretot pel que fa a la exportabilitat. Si mirem la produccio musical, per exemple, veurem que el que es fa aquí avui en dia és poc conegut fora del pais, tret esclar de les obligades excepcions com Daft Punk o algun més.

Puc confirmar el que opinava fa poc un amic meu que porta dos anys vivint a Paris i que deia que abans de venir, li feia molta il.lusió d’anar a viure en una d’aquelles ciutats on “passen les coses”, és a dir amb una efervescencia cultural important i que després de coneixer Paris potser s’havia equivocat i hauria d’haver anat a Londres o Berlin, on actualment si que es creen coses noves.

Jo estaria d’acord en que potser Paris no és una ciutat on s’estigui creant coses realment fresques però això no vol dir que no sigui una ciutat amb moviment i per exemple a nivell econòmic la veritat és que Paris continua essent un pès específic dins de l’Europa: nomes cal veure la quantitat de gent que ve aquí a fer negòcis.

En aquest plà si que podem dir que Paris és una ciutat on “passen les coses”.

Ara ja puc dir que sóc parisenc del tot: divendres vaig agafar el Velib per tornar a casa.
Vaig anar a un concert del Fallenfest a “La Boule Noir“, al costat de la sala mítica “La Cigalle“, al famós barri parisenc de Pigalle: Famós per l’infinitat de cases de barrets i sexshops, i també per l’infinitat (això no ho savia) de cases de guitarres.

La qüestió és que després del concert vam anar a un club a la zona de Grands Boulevards, una miqueta més al sud i tot i que no volia tornar molt tard a casa al final vaig perdre el metro. Com tornar amb taxi em feia una mica de mal, desconexia on estava la parada del nit bus i tornar caminant des d’on estava era dedicar-hi dues horetes llargues, vaig trobar que era la oportunitat ideal per agafar el Velib.

El Velib és el mateix servei municipal de lloguer de bicicletes, que a Barcelona és diu Bicing, però amb algunes diferències significatives.

La que és veu a simple vista és la qualitat de la bicicleta, que li dona mil voltes a la del bicing, però bé, no entraré a valorar això.

Les dues grans característiques al meu entendre són:

• 24h/7diesSetmana/365diesAny : L’alta disponibilitat si que li dona raó de ser a un transport públic alternatiu. I la veritat és que va de conya una bicicleta a altes hores de la nit on el transit és relativament poc perillós. El bicing de barcelona només obre tota la nit els caps de setmana, que està bé, però no és suficient.
• Varietat d’abonaments: Possibilitat d’agafar abonaments de curta durada,de 24h per 1€, de 7 dies per 4€, a part del de durada normal d’un any. I la gràcia és que treure el ticket de curta durada el pots treure al mateix aparell per llogar la bici, amb la simple ajuda d’una targeta de crèdit i 150€ que et son retinguts durant el periode d’abonament en concepte de fiança. Això obre les portes al servei tant de l’usuari esporàdic com pel turista que està de visita a la ciutat.

Doncs resumint, he trobat el servei del Velib realment útil i ben fet. Suposo que el Bicing de Barcelona també deu complir el seu objectiu, però d’aquest no en puc dir res perque no l’he provat… i no ho he fet precisament perquè he trobat a faltar els dos punts que he destacat de l’altre.

1. L’aigua no cal demanar-la embotellada : sempre et donen una garrafa d’aigua fresca .
2. No s’ha de tenir por de demanar el vi de la casa o el vi del Menu i de fet no cal demanar gasosa per a poder fer una barreja minimament acceptable.
3. Els plats normalment son més cars però son normalment més copiosos : És a dir, amb la formula plat + postres pot sortir molt tip i no pagant masses dinerons.
4. No està mal vist i de fet és força tipic , prendre un alcohol fortet abans de menjar. El prendre l’apéritif fà que no sigui estrany veure a la gent fotres un « lingotazo » a les 11’30 – 12 del matí.
5. Cal fer atenció al cafè ja que et pot desquadrar a l’últim moment tot el pressupost del sopar : Collons que car que és en comparació amb tots els altres ítems de la carta!!

Amb aquest article inauguro nova secció de comparacions entre la ciutat dels meus amors i la meva ciutat d’acollida. En aquest cas parlo de petits detalls en comú d’algunes nits de festa a les dues ciutats.

1. Per sortir de festa cal saber on vas : es a dir, sortir no es sinonim de trobar festa .
2. A causa de l’anterior punt, sortir de festa pot ser igual a caminar i caminar tota la nit.
3. En les nit com aquestes, es segur que tot lloc que trobis obert estara a punt de tancar i hauras de fer una copa amb presses. Cas especial és el del bar on vas a fer “la primera”, que estara obert el temps just per que tanquin el metro i provoqui el punt 2 esmentat.
4. Quant comencis a trobar llocs oberts el que buscaras serà un lloc per menjar i evidentment no el trobaras.
5. Els millors llocs els trobaras des del taxi cami de casa, inclòs els restaurants de “Kebabs” que buscaves a l’anterior punt.

Dedicat al Carles : “Tanmateix ens ho vam passar bé, no ?”