Almenys a nivell simbòlic, el far de Paris serà el far d’Europa durant sis mesos.

Diumenge passat, aprofitant que aquest any estem a Paris, vam anar a veure l’arribada del Tour de France als Champs Elysées. Hem de confesar que no som massa seguidors d’aquest esport. En el meu cas segurament és pel trauma que tenia de petit, que cada estiu m’havia d’esperar a la finalització de l’etapa per apoder veure els dibuixos o la serie.
Tot i així, teniem ganes de veure tot el muntage per l’arribada del Tour a la capital. Aquí us deixo un petit document gràfic del que va ser aquest tast de ciclisme. Accepto que no és el millor video del món, però escolta: és l’unic video que vaig grabar amb el mòbil i a més, és la primera prova que faig amb el youtube :-p

Important veure l’esclat d’entusiasme de l’Emilie davant d’aquest gran aconteixement.

El passat 12 de juny va tenir lloc la 21a edicio del “Dîner Blanc” i aquesta vegada va ser sobre Les Champs-Elysées de Paris.

Que és el Dîner Blanc? Doncs és un macro picnic on els invitats, que han d’anar ben vestits tots de blanc, no saben on es fara ni practicament qui vindrà.

Amb una organitzacio piramidal, els responsables s’encarreguen de coordinar una taula i saben el que han de portar, a qui han d’invitar, que es el que han de fer… Llavors, les instruccions les van rebent mica en mica; deixant per l’ultim moment el lloc exacte de trobada. De fet el lloc exacte el reben via sms un cop que ja estant dins del metro o en autocar prop de la zona…

I perque tant de secretisme? Doncs perque no demanen permis a ningu per muntar aquest acte. En aquest darrer sopar, mes des 9000 persones van muntar les taules, cadires i es van instal.lar a la concurreguda avinguda de Champs-Elysées , en menys de 10 minuts, evidentment sota la mirada al.lucinada de gent que passava per allà.

Pel que vaig llegir, un cop muntat tot, la policia no els “pot” desallotjar. Bé, de la noticia és la part que més m’extranya. M’agradaria veure com si en comptes de ser 9000 persones de classe mitjana-alta els qui participen en el tinglado arriben a ser 9000 inmigrants o francesos d’origen africà de la Banlieu, si la policia hauria actuat amb la mateixa passivitat

Tot i aixi cal reconeixer el civisme dels participants, que al cap de tres horetes d’estar menjant els bons aliments i degustant el bon vi i champagne que havien portat, tots van recollir tranquilament i al cap de molts poquets minuts, no va quedar “cap” rastre de la festa que s’havia muntat.

Aquests sopars de blanc es porten organitzant des de fa 20 anys i tot va començar per un home que un dia va veure que si volia fer un sopar amb tota la gent que havia invitat, no el podia fer al jardi de casa seva, aixi que va decidir trasladar-lo al parisenc Bois de Boulogne. Des d’aquell dia, cada any a principis de juny, s’organitza un sopar d’aquest on “s’ocupa” alguna zona publica de Paris com ara l’Esplanade des Invalides o la place de l’Etoile.

La participacio al sopar és una mica elitista ja que has de ser invitat (tot i que altres han copiat el model i la fant mes oberta) pero no deixa de ser una activitat força simpatica a la que m’agradaria participar.

Ara perque estic aqui a Paris, pero… per quan un “Dîner Blanc” a Barcelona?

Un altre dia escriure sobre les “Metro Party” on la gent va en massa a fer la festa (amb musica en directe inclosa) dins els vagons de metro d’una linia i que dura el que dura el trajecte de punta a punta.

Quan vaig venir a Paris un dels grans dilemes que vaig tenir va ser quin o quins ordinadors m’emportava i quins deixava a Barcelona. Finalment vaig decidir-me per l’iBook i pel Mac mini ja que eren els més facils de transportar. De fet, aquest últim el vaig agafar sense teclat ni ratoli ni pantalla: vaig pensar que quan tinguessim apartament ja en compraria aquí (pel tema teclat va ser una mica mala idea.. ja que no vaig pensar que a França venen l’increïble AZERTY).

Els primers mesos vaig anar fent amb el portàtil, però va arribar un moment que vam pensar que necessitàvem un ordinador més de taula. Per nadal, els mes pares em van portar de Barcelona el nou teclat bluetooth d’Apple i el ratolí inhalàmbric i vam aprofitar per conectar el Mac mini a la tele de 32″ per utilitzar-lo de mediacenter (de fet l’ús per el qual el vam comprar). El vam anar utilitzant, però la veritat és que el teniem una mica desaprofitat, així que uns mesos despres vam comprar una pantalla plana panoramica i ens vam fer un mini estudi completet.

Fins a dia d’avui hem estat bé però hem vist las grans limitacions de treballar amb el macMini com ordinador de sobretaula i és que en el seu moment haviem agafat la configuració mínima que portava 512mb de RAM, quantitat clarament insuficient quant comences a utilitzar programes o treballar amb fotografies.

Descartant l’opció Apple per ampliar la memòria (180€ per 2gb deRAM !!), ahir vaig estar buscant per internet i vaig trobar el tutorial per obrir la caixa del Mac mini (no es tasca senzilla, la veritat.. o si que ho és, però no és evident la metodologia).

Així doncs, avui he anat a buscar una espatula de rascar pintura de 5cm de la ferrateria (3,45€) i amb l’ajut del tutorial i els tornavisos de precisió que vaig comprar per canviar el pad analògic de la PSP, he obert l’ordinador.

Només m’ha fet falta mirar la referència de la memòria i buscar a rue Montgallet alguna botiga que tinguessin barretes d’1gb similars a bon preu.

Finalment n’he trobat a Chez ExpertMicro (14 rue Montgallet) que casualment és le mateix lloc on vaig comprar el monitor. He comprat dues barretes d’1gb Transcend (DDR2 SO-Dimm PC5300 667 Mhz) per 42€ (impostos inclosos) i que funcionen perfectament!

Doncs res més, ja estic escrivint aquest post des del meu renovat Mac mini. La veritat és que necesitava aquesta ampliació. El canvi es nota moltissim, sobretot al tractar amb la galeria de fotos o al canviar d’usuari (tasca que fem moltissim i que ara es inmediata).

Per acabar de celebrar l’esdeveniment hem anat a comprar unes sabates pel casament, un parell de trajes per l’estiu (un l’utilitzaré pel casament a l’ajuntament) i hem anat a sopar al millor restaurant de Sèvres (La Salle à Manger).

Demain, soirée concert à la flèche d’or.
Copier / coller des info:

MAISON NEUVE (Sauvage Records/Fr)
BROADCAST 2000 (Gronland/Uk)
MERZ (Gronland/Uk)

MERZ (Gronland/Uk)
Folk / Electronique / Alternative.
Merz est grand. Il est anglais, vient de cette plaisante ville que l’on appelle Bristol et joue en solo des popsongs à la frontière du rock et de la folk. Tantôt au synthé, aux guitares (électrique ou acoustique) et aidé de son Mac ou de son métronome pour quelques soutiens sonores, l’univers de ce songwriter aux multiples facettes paraît presque sans limite (folk, rock, programmations musicales épurées…). Mais ce qui marquera l’auditeur sera sans doute cette voix, ce timbre si particulier. Son nouveau très bel album sort dans les bacs, c’est l’occasion de le découvrir sur scène.
http://www.myspace.com/merzuk

Vinc de veure-la al cinema i encara estic en tensió. Feia temps que no veia un bon film d’acció. L’argument no és res de l’altre món, però està molt ben feta i no et deixa respirar en cap moment. A part, com passa a Paris, és divertit veure tot de llocs que ara son molt familiars per mi.

Comme dernier bitllet d’aujourd’hui, une photo du mcDo de Porte de Choisy dans le XIII arrondissement, le Chinatown de Paris.