“El tren de las pistas (clue train) se detuvo allí cuatro veces al día durante diez años y ellos nunca aceptaron una entrega.”

Veterano de una firma que caía en picado de la lista de 500 de la revista Fortune

El Manifiesto Cluetrain es un listado de 95 conclusiones ordenadas y presentadas como un manifiesto, o un llamado a la acción, para todas las empresas que operan en lo que se sugiere un mercado con nuevas conexiones. Las ideas expresadas dentro del manifiesto buscan examinar el impacto de Internet tanto en los mercados (consumidores) como en las organizaciones. Además, ambos, consumidores y organizaciones, son capaces de utilizar Internet y otras redes para establecer un nivel de comunicación que anteriormente no existía entre estos dos grupos. El manifiesto sugiere los cambios necesarios para que las organizaciones respondan a un nuevo ambiente de mercado.

1. Los mercados son conversaciones

2. Los mercados consisten en seres humanos, no en sectores demográficos.

…

93. Estamos tanto dentro de las empresas como fuera de ellas. Los límites que separan nuestras conversaciones semejan el muro de Berlín hoy, pero son sólo un estorbo. Sabemos que caerán. Trabajaremos en ambos lados para hacerlos caer.

94. Para las corporaciones tradicionales, las conversaciones interconectadas parecen un mar de confusión. Pero nos estamos organizando más rápido que ellas. Tenemos mejores herramientas, más ideas nuevas y ninguna regla que nos detenga.

95. Estamos despertando y conectándonos. Estamos observando. Pero no estamos esperando.

ver:
Wikipedia
Site en ingles
Site en castellano

El llbre que m’he estat llegint ultimament és “The Long Tail” d’en Chris Anderson (editor en cap de la revista Wired).

En aquest llbre es presenten els canvis que hi ha hagut en la economia, que ens han fet passar de la visió dels mercats de masses (Best sellers, tops-tens, 40 principals…) al triomf d’allò minoritari (mercat de nínxols).

Aqui no vull explicar més sobre aquest tema. Estic preparant un petit artícle / assaig sobre aquest tema que espero tenir temps de publicar per aquí.

L’empresa on estic treballant, es proveïdora de continguts e-learning per una important empresa del sector i recentment ens han encarregat la producció d’un nombre elevat de cursos amb uns timing molt ajustats.
Per a millorar la nostre productivitat hem apostat pel desenvolupament d’un framework que transformi XML a SWF per a que persones que no en tinguin ni idea de flash, puguin posar-se a produir contingut.
La realització d’aquest framework s’ha externalitzat i ha costat un bon grapat de milers d’euros, però, estem molt contents del resultat.

El problema està en que no és trivial protegir aquesta inversió:

• No podem evitar que l’empresa que en ha desenvolupat el framework, l’utilitzi per als seus propis desenvolupaments. En certa manera és logic que ho faci.
• Com que nosaltres entreguem totes les fonts al nostre client, ens és impossible separar el “motor” de les pantalles generades, per tant, es molt possible que el client pugui utilitzar el nostre desenvolupament en altres projectes o fins i tot passar el codi a un altre proveïdor en cas que ho vulgui fer.

Així doncs, la solució per la qual jo optaria és la de llicenciar aquest framework sota una llicencia del tipus GPL (no se encara quina). Amb aquesta opció, crec que tots son avantatges per nosaltres.

• Per una banda evitem que algú altre es pugui apropiar del codi.
• Si es fan millores, nosaltres també en gaudirem d’elles.
• Si es crea una comunitat que hi treballa darrera, el projecte s’enriquirà i perfeccionarà. Ja només des del punt de vista de testeig i detecció / reparació d’errors és un gran avantatge.
• I sobretot, és importantíssim prendre la iniciativa en aquest projecte i poder posicionar-nos comodament en el seu lideratge. És bona imatge per l’empresa a la vegada que podem anar definint una mica cap a on volem tirar.

Aquesta és la meva opinió. Pels primers feedbacks obtinguts crec que tirarem més aviat per aquí i a la vegada potser aconsegueixo arrastrar algún que altre producte que tenim. Mica en mica va canviant la mentalitat de les empreses.

Ja postejaré com acaba tot plegat.

Avui publico l’enllaç a la versió digital de la revista Business 2.0. Aquest numero és molt interessant, al analitzar 31 idees de negoci de tot el mon i de tot tipus.

Molt interessant l’apartat dedicat a la web 2.0, tot i que no se si només han inclós aquells negocis amb beneficis inmediats, però la veritat és que no han inclos ningún projecte espanyol.

L’infogràfic dedicat als projectes web 2.0, m’ha servit per descobrir-ne un parell que desconeixia i que aviat en parlaré en un article.

Per llegir la revista es pot fer on-line, mitjançant una interficie en flash que tot i que jo en soc força contrari, aquesta vegada he de reconeixer que fa el seu fet.

Bon lectura!

No se si coneixeu Threadless, la botiga de samarretes a Internet. Per qui contesti negativament la pregunta anterior, només dir que és una de les botigues on podeu trobar les samarretes més “trendy” del moment, junt amb LaFraise.

Bé, un altre dia parlaré més extensament sobre Threadless, però la qüestió és que aquests dies estant de rebaixes, i pots trobar tots els models a meitat de preu (10€).

Jo he fet una comanda de 4 samarretes, tot i que tinc els meus dubtes en quant a talla. Les he demanat en talla L, però… i si son petites? És un dels handicaps que hi trobo a la venta per internet.

Vosaltres hi comprarieu a Threadless per exemple?