Aquesta setmana ha corregut el rumor de que Twitter limitaria el numero de followers que una persona pot tenir, intentant lluitar d’aquesta manera contra l’origen de molts dels problemes que te el sistema com poden ser les penjades o l’increment d’spam.

Tot i que aquest rumor ha estat desmentit (i matitzat dient que es pensaria en limitar el numero de persones que pots seguir i no els que et segueixen)  podria ser també una possible sortida cap a la rentabilització del sistema: Si es vol que un compte tingui més de 2000 seguidors (com passa en la d’algunes personalitats o alguns sistemes d’alertes) podria ser bona idea que s’hagues de pagar.

Imagino que la gent de Twitter ja ha pensat en totes les possibilitats, però tanmateix, limitacions d’aquests tipus crec que serien ben acceptades per una comunitat d’usuaris que comença a estar una mica mosca dels continus errors i penjades del sistema i que acceptarien opcions de pagament si d’aquesta manera el sistema funciona “niquel”.

Pagant els que fan un us exhaustiu del sistema tothom en gaudiria d’una millora de qualitat.

Font: GigaOM

Leído en un comentario a un post de Carlos Blanco:

“Si os dijera que quiero montar un negocio offline para recibir usuarios en mi local para que interactúen, se conozcan y puedan hacer uso de mis servicios gratuitos a cambio de unas pequeñas limosnas ocasionales, ya que todavía no tengo claro como rentabilizar el negocio, me daríais 600.000 €?. No me digáis que os pido mucho, tengo pensado recibir muchas visitas al día, y cuando se me ocurra la forma de rentabilizarlo lo petamos!!!

PD: Olvide comentar que hay bastantes sitios como el mio en esta misma calle, que ofrecen esto mismo, también de forma gratuita, me llevan unos cuantos años de distancia y no aporto ningún factor diferenciador.”

Pues eso.

“El tren de las pistas (clue train) se detuvo allí cuatro veces al día durante diez años y ellos nunca aceptaron una entrega.”

Veterano de una firma que caía en picado de la lista de 500 de la revista Fortune

El Manifiesto Cluetrain es un listado de 95 conclusiones ordenadas y presentadas como un manifiesto, o un llamado a la acción, para todas las empresas que operan en lo que se sugiere un mercado con nuevas conexiones. Las ideas expresadas dentro del manifiesto buscan examinar el impacto de Internet tanto en los mercados (consumidores) como en las organizaciones. Además, ambos, consumidores y organizaciones, son capaces de utilizar Internet y otras redes para establecer un nivel de comunicación que anteriormente no existía entre estos dos grupos. El manifiesto sugiere los cambios necesarios para que las organizaciones respondan a un nuevo ambiente de mercado.

1. Los mercados son conversaciones

2. Los mercados consisten en seres humanos, no en sectores demográficos.

…

93. Estamos tanto dentro de las empresas como fuera de ellas. Los límites que separan nuestras conversaciones semejan el muro de Berlín hoy, pero son sólo un estorbo. Sabemos que caerán. Trabajaremos en ambos lados para hacerlos caer.

94. Para las corporaciones tradicionales, las conversaciones interconectadas parecen un mar de confusión. Pero nos estamos organizando más rápido que ellas. Tenemos mejores herramientas, más ideas nuevas y ninguna regla que nos detenga.

95. Estamos despertando y conectándonos. Estamos observando. Pero no estamos esperando.

ver:
Wikipedia
Site en ingles
Site en castellano

Un dels problemes de ser un crack o sobresortir en algun àmbit és que pots arribar a pensar-te que ets un crack en tot i llavors és quan corres el perill de ficar els peus a la galleda a la que intentes abordar temes que no domines tant.

I perque parlo d’això? Doncs perque ultimament s’està tornant a posar de moda la parauleta “2.0″ (Ja fa més de dos anys que vaig llegir un article on l’enterràven, però bé) i aquesta ha estat descoberta per una serie de persones, destacables en els seus ambits, que han vist com l’us del facebook, twitter, blogs, meneames i diversos, els hi ha obert les portes a la difusió a gran escala del que fan, donant-lis una certa notorietat a la xarxa. I que és el que han fet? Doncs fàcil, com a nous conversos, han adoptat els vells manifestos del Cluetrain i de la “conversa” i s’han posat a predicar la seva “nova religió” als seus companys generacionals, més peixos que ells en aquests temes. I val a dir que son grans comunicadors.

Fins aquí, cap problema. La cosa canvia quan, aprofitant aquesta notorietat, crean una empresa per gestionar identitat digital 2.0 dels seus clients, és a dir, escriure post als blogs de les seves empreses clients, escriure twitters, enviar noticies comercials al Meneame… uff, un moment, algú ha dit spam? I on està allò de que la credibilitat de la web 2.0 era precisament el to directe i personal de la conversa? Que té de personal que algú t’escrigui els posts i els twitters siñplement per que estiguis “branché” mm jo crec que amb tant 2.0 aqui s’han acabat creuant els cables.

Jo estic 100% d’acord en que les empreses s’han d’aproximar i han de participar de la conversa, però si volen ser creïbles, ho han de fer seguint les regles. Microsoft va començar a ser més respectada quant va permetre tenir un blogger dins de casa que fotia pestes d’ella. Sony va ser molt criticada quant es va descobrir que el blog d’un fan que volia una psp per nadal era veritablement un fake creat per una empresa de comunicació.

Conclusió: que és el que ha passat? Doncs que al dia despres d’haver presentat l’experiencia en societat, han començat a caure pals de tot arreu. Lògic i esperable. És una llastima, sobretot perque la gent que ho ha muntat havia començat bé i es dedicava a formar, crear workshops i seminaris per a divulgar aquesta manera de veure la xarxa però potser han anat una mica lluny o simplement és que no ho havien acabat d’entendre.

Això si, no s’han oblidat de posar al costat del seu logo, un magnific i inevitable “beta”. Pero si és una empresa de serveis!! És que ja s’ha perdut el significat original del beta o que?

De quina empresa parlo? Bé, si algú no ho sap encara, tot i que la xarxa (sobretot la proxima) en deu anar ple, ho desvelaré més endavant. Mentres, ús ho deixo com endevinalla.

Fa uns dies vaig parlar en un altre post sobre la usabilitat de les webs on es demana registar-se per a utilitzar el servei.Avui he trobat un enllaç a Get Elastic, un blog d’e-commerce on es parla una mica més sobre el tema. A la secció d’articles relacionats es poden trobar altres posts molt interessants.  

Properament a http://www.geoditia.com